|
Aquesta és una novel·la que sempre poso d’exemple. És una de les obres més conegudes d’un dels mestres del relat de terror com fou Richard Matheson però el fet per la qual la recomano sovint a qui em vol escoltar no és només per la seva originalitat o qualitat literària, és perquè aquesta novel·la, La casa infernal, és de les poques obres que sap transmetre inquietud, angoixa i en definitiva terror per les seves pàgines amb una simplicitat esfereïdora.
“Va aixecar el cap sobresaltada. Va mirar tota l’habitació.
El balancí havia començat a moure’s”
I és que proporciona allò que promet: Terror, a vegades subtil, a vegades macabre, gore fins i tot. Però sempre expressat amb el mestratge d’un autor que sap perfectament quines sensacions vol transmetre. Un horror que cadascú es fa una mica seu perquè el poder de la imaginació en frases com aquestes és molt poderós dins les nostres ments.
La Casa Belasco ha estat durant desenes d'anys considerada com a encantada. Diverses expedicions anteriors han estat abocades al fracàs però ara se'n prepara una altra que pretén resoldre els misteris que guarda la mansió tant des de la vessant científica com des de la espiritual. Aquest és l'argument de base del qual parteix Matheson per recrear-nos les desventures de quatre persones que han de passar una setmana a la casa i desentrellar-ne els misteris.
De fet aquesta premissa és molt similar a un altre gran clàssic d’aquest subgènere com és La maledicció de Hill House de Shirley Jackson publicada dotze anys abans i no se m’acut cap altre cosa que afirmar que li ret un gran homenatge. També aquí Matheson ens presenta una sèrie de personatges antagònics però que han de col·laborar per a assolir una fita comú, enacara que tots arrosseguin els seus propis temors que es guarden per a ells mateixos. De fet també son dos homes i dues dones i alguns presenten tarannàs molt similars als personatges de Hill House, especialment en el paper del nostre científic, així com pel fet d’aprofundir en certs aspectes com l’alliberament sexual reprimit.
Però crec que Matheson va una mica més enllà que Jackson en la seva novel·la i deixant de banda les similituds de base entre les dues novel·les explora amb més profunditat aspectes com l’enfrontament entre la ciència i l’espiritisme, entre la raó i el misticisme que prové de Déu. L’autor barreja idees i crea conflictes entre la ciència i la fantasia, entre els fets demostrables i la parapsicologia més fantàstica. I aquest és un dels punts forts de l'obra ja que l'autor ens fa ballar al seu ritme mentre dóna tombs al voltant de quina de les teories —la científica o la espiritual— té més punts per ser la veritable.
Però l’altre aspecte destacable son els personatges que intervenen en aquest aventura. Matheson juga amb ells i penetra en les seves motivacions, les seves pors, anhels i les relacions entre ells de forma admirable. L'enfocament de la novel.la és directe, cru, sense concessions i certament et provoca basarda però també addicció com per que no puguis deixar-la. Observarem els misteris de la Casa Belasco des de quatre punts de vista diferents:
Lionel Barrett és físic, Afirma que la parapsicologia es una ciència basada en la natura, no en l'essència que prové de Déu. A través d’una màquina de la seva invenció busca la manera de demostrar les seves teories. És tossut i perseverant, potser el membre del quartet més interessat en desvetllar la veritat de la Casa Belasco, encara que només sigui per satisfer el seu ego personal.
La senyora Florence Tanner és mèdium psíquica i clarivident. Jove, i atractiva. Creu ferventment que està destinada a desentrellar d’una vegada per totes què s’amaga darrera les parets del casalot. Nota sovint presències, veus i no dubta a seguir els seus instints per resoldre les situacions més inversemblants i terrorífiques. És l’antítesi de Barrett, tot i que han de col·laborar junts pel bé comú.
Edith Barrett és la dona d’en Lionel. El seu paper pot semblar de simple acompanyant doncs ni és científica ni molt menys posseeix la sensibilitat mental de Florence Tanner. S’estima el seu marit, molt més gran que ella, tot i que hi ha aspectes —especialment en l’àmbit del sexe— dels quals no està plenament satisfeta i que anirem descobrint d’ella poc a poc. És un personatge titella que es veu arrossegada per la forta presència del marit però també per altres forces que no entén i que li faran descobrir nous horitzons.
En Benjamin Fischer és un cas apart: Dècades enrere va ser un dels mèdiums més brutals del país. Ja des de nen va desenvolupar una sensibilitat increïble per percebre coses que no es podien explicar fàcilment per mitjà de la ciència. Anys enrere va participar en una missió de recerca a la casa Belasco amb un altre grup. Només ell en va sortir viu... i pel pèls. Per Fischer tornar a entrar de manera voluntària a la mansió dels seus malsons és com penetrar a l’infern. Però ho necessita, vol saber perquè va sobreviure, vol conèixer el mal que l’habita... i al mateix temps vol fugir-ne ben lluny. El seu tarannà sarcàstic i impertèrrit son conseqüència d’aquesta lluita interior
Una trama, doncs, ben construïda, i uns personatges que encarnen a pols oposats com son la ciència i la màgia, o els diversos aspectes de la psique humana — que poden anar des de l’egoisme a la generositat, o des de la seguretat en un mateix a la manca d’iniciativa—. Els diàlegs son coherents en situacions difícils i especialment ens trobem amb una atmosfera que transpira temor i misteri. Què més es pot demanar? Doncs una bona dosi de qualitat literària i certament que Matheson l’aconsegueix.
Seguiré posant a La casa infernal com un molt bon exemple de literatura de terror, que no envelleix sinó que a més, a cada relectura hi descobreixes més motius per estimar-la.
Felicitat doncs, a l’editorial Laertes per portar-nos aquest clàssic indiscutible que rubrica el número 100 de la seva revitalitzada col·lecció L’arcà.
Eloi Puig
28/05/2022
|
|
