EL CEMENTERIO DE BARCOS
Ship breaker
(2010)

Paolo Bacigalupi

Editorial:
Plaza & Janés
(2012)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 345

L’any passat, Paolo Bacigalupi ens va delectar amb la innovadorA i un tant desconcertant novel·la La chica mecánica, una aproximació creïble al canvi climàtic, a la manca de recursos d’una Terra envellida i desgastada on només la enginyeria genètica sembla treure fruits per continuar mantenint a la humanitat.

El cementerio de barcos és la segona novel·la que ens ha arribat traduïda al castellà i segueix ambientada en el mateix univers distòpic i catastrofista de La chica mecánica només que en un altre continent i potser també en una altra època (no sabem en quin any ocorre l’acció). En aquest cas però, no existeix tanta profunditat ni tanta cura en l’ambientació i l’acció i l’aventura pren més protagonisme: paradoxalment hi ha moments que resulta una novel·la amb continguts més durs, foscos i malsans que els fets que descrits en aquella Tailàndia superpoblada i enganxifosa que ens narrava en la seva anterior novel·la.

Però deixem-nos de comparacions per ara. La present obra està ambientada en les costes del Golf de Mèxic, en algun dels territoris al sud del que eren els EUA (en cap cas es menciona l’estat pel que suposem ha deixat d’existir). En una platja on la gent malviu desballestant petrolers per vendre’n la ferralla, un noi veurà la oportunitat de fugir de la misèria quan descobreix un naufragi que li canviarà la vida.

Amb aquesta senzilla premisa, l’autor és capaça de transportar-nos als intringulis dels desballestaments, de les drogues, de la duríssima vida que sembla tenir tothom en un país controlat per clans i famílies;  amb quatre pinzellades argumentals ja tenim una aventura, ja ens ha presentat un protagonista carismàtic (Nailer) i ja trobem els ingredients tòpics per passar-ho bé: Una incipient història d’amor, una relació pare-fill tumultuosa, persecucions, intriga, un cert interès per saber com és l’entorn per on es mouen els personatges etc…

Bacigalupi crea del no res una aventura que sense arribar a les cotes de profunditat i anàlisi del futur del nostre planeta que trobàvem a La chica mecánica, funciona. I funciona bé com a novel·la lleugera, entretinguda i plena d’elements propis ja de l’univers de l’autor: Constants referències a la manipulació genètica (sense anar més lluny la nova raça d’homes-gos), la omnipresent calor deguda als canvis climàtics i l’escalfament global, la desaparició de l’actual l’estructura política i en definitiva l’entrada de la humanitat en una nova era on s’ha d’espavilar sense quasi recursos…

No se si les següents novel·les de l’autor també estaran inscrites en aquest univers tan poc agradable com el que ens presenta, però va camí de convertir les seves obres en una entramat d’històries per desgràcia totalment creïbles avui dia.

Eloi Puig, 27/07/12