LAS CENIZAS DE BABILONIA
Babylon's Ashes
(2016)

James S. S. Corey

Editorial:
Edicjones B
(2021)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Serie:
La Expansión / 6

Pàgines: 592

Traductor:
David Tejera

En pocs dies, l’editorial Nova traurà al mercat el setè volum de la possiblement millor saga de ciència-ficció dels darrers anys. Així doncs, és un bon moment per posar-se al dia amb The Expanse, com deia, l’aventura espacial sobre colonització, política i contactes extraterrestres que ha assolit la difícil fita d’establir diferents trames de forma coherent mitjançant un ritme constant i uns personatges carismàtics.

Las cenizas de Babilonia és el sisè títol i me l’he reservat fins ara per poder llegir-lo de forma continuada amb El alzamiento de Pérsépolis que, com comentava, sortirà publicat en breu. Son ja sis entregues cadascuna de les quals ens han traslladat a aquest Sistema Solar replet d’intrigues, guerres i misteris. Al darrer volum, Los juegos de Némesis, va narrar-nos un cataclisme tan important relacionat amb la supervivència de l’espècie humana que encara estem trasbalsats. Ara toca guarir-se les ferides i acabar la guerra que Marco Inaros i les faccions de cinturians van començar fa mesos de forma devastadora. El control d’accés a la porta alienígena està sota domini cinturià, sotmesa a la ma de ferro de Inaros i llurs naus. Els traïdors marcians s’han desplaçat a un dels mons més enllà de la porta i el Sistema Solar sembla abocat al caos. Faccions rebels, interessos contraposats, vigilància extrema sobre la Terra i les principals colònies... i milers de refugiats que fugen dels seus mons i llunes per buscar un futur millor en alguns dels mil tres-cents planetes que tenen a l’abast... si no fos per la flota de l’Aliança Lliure de Marco Inaros.

La Roci i la retrobada tripulació, òbviament, tindran un paper molt important en mirar d’assolir n equilibri que pugui acontentar a la majoria de les parts. Però no serà fàcil, potser és impossible. Podran els terrestres, marcians i cinturians viure en pau? L’accés als nous mons desestabilitzarà l’equilibri, l’Status Quo del Sistema Solar com defensa Inaros i els seus? Els governs de la Terra i Mart s’uniran per fi per fer front a una cursa comuna per la supervivència? Son preguntes i també respostes que trobareu en aquesta intel·ligent saga.

Per una banda, els autors continuen posseint una capacitat innata per situar-nos de seguida amb la línia d’acció de com van quedar els fets i les trames argumentals desprès de la darrera novel·la. Continuen, també, oferint un ritme ràpid i sobretot efectiu però potser el que m’ha cridat més l’atenció d’aquests sisè volum és que s’obren les portes a molts punts de vista diferents, no només a la tripulació de la Roci o de personatges estrella com la ja dirigent de l’ONU, Chrisjen Avasarala sinó també a altres personatges importants dins aquesta política fratricida que envaeix el Sistema Solar.

Per exemple, a part de Holden, Amos, Alex o Naomi, el nostre quartet protagonista a bord de la impetuosa Rocinante obtindrem les percepcions també de la Bobbie, o d’en Fred Johnson i Dawes des de l’estació Ceres; recuperarem al bon jan del biòleg Prax des de la lluna Ganímedes i coneixerem a operaris com Salis, Jakulski, Roberts o Vandercaust des de l’estació Medina. La nostra vella amiga Michio Pa, capitana de la Connaugh i aliada de la flota de l’Aliança lliure també aportarà grisor i postures ambigües i com no en Filip i son pare, Marco Inaros, com a exponents de l’enemic a combatre també esran tinguts en compte. I sense oblidar, com dèiem, Avasarala des del govern provisional de la Lluna.

Com podeu veure, la novel·la més coral que fins ara han presentat els autors en aquesta història. I és normal. Hi ha molts punts on enfocar la nostra atenció en aquesta epopèia que sembla complicar-se a cada volum i on es van tancant fronts per obrir-se’n d’altres. De fet, Las cenizas de babilonia està dedicada a completar les trames principals que afecten a les guerres entre humans del Sistema Solar i deixa apartada les trames que tenen a veure amb tot allò alienígena. També és un bon moment per ananlitzar com les lleialtats es van enfortint o es van trencant des d’una perspectiva lògica segons els tarannàs de cadascú.

Així doncs al present volumtrobarem com sempre aventura, batalles, política d’alt nivell i una sensació que alguna cosa més fosca i inquietant ha d’ocórrer en qualsevol moment (no oblidem les portes obertes a més de mil mons habitables). Pels que van seguint la magnífica sèrie de televisió en paral·lel també cal dir que aquí es veu ja una separació important en alguns personatges (que a la novel·la continuen i a la sèrie no) de manera que existeix una divergència que no podem passar per alt.

Això sí, els autors han escrit la novel·la on l’acció i els episodis transcorren de forma més tranquil·la. És potser el volum més llarg i alhora en el que hi ha menys fets destacables, menys girs sobtats i potser podem dir que es podria haver comprimit una mica tenint en compte les conclusions a les que s’arriben. De fet és una novel·la que acaba amb un primer cicle d’aquesta expansió forçada pel Sistema Solar. Segons tinc entès, la següent novel·la oferirà un salt temporal important.

Las cenizas de babilonia, doncs, és una novel·la que per una banda assenta i medita sobre els terribles fets ocorreguts a l’anterior entrega i també tracta de finalitzar un primer arc argumental encaixant la majoria de les peces. Ara s’obren les portes per especular quin enfocament tindran les tres darreres novel·les de la saga i com els autorr seguiran mantenint l’interès i l’emoció per aquesta fantàstica expansió de la humanitat.

Sigui com sigui, estic frisós per llegir El alzamiento de Persépolis.

Eloi Puig
05/01/2022