|
CF/ FANTASIA- ANTOLOGIA
|
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
LA CHICA OCULTA OTROS RELATOS Editorial:
|
||
| La chica oculta y otros relatos | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ken Liu és un autor americà d’origen xinès que poc a poc s’està posicionant com un dels escriptors (i antòlegs) més interessants dels darrers anys. Quan està a punt de sortir el tercer volum de la seva obra magna, la saga silkpunk de La dinastia del dent de Lleó, (del qual aquí en tenim un fragment) ens arribava fa pocs mesos la present antologia que pel que fa a mi s’ha posicionat per ara com la millor d’aquest 2021. I és que Ken Liu a banda d’acostar a occident un munt d’autos xinesos a les antologies que va dirigir, Planetas invisibles i Estrellas rotas, ja havia fet una important incursió al mercat en castellà amb el recull El zoo de papel y otros relatos que té una fama excel·lent. Però com passa a vegades, se t’escapen llibres per molt ben recomanats que siguin i probablement et perds històries fantàstiques. I això és el que em va passar a mi amb El zoo de papel — a vegades em penso que son l’únic que no l’ha llegit—. Però amb La chica oculta y otros relatos, tenia clar que no podia deixar l’ocasió de tastar l’obra de format curt d’aquest autor. Ken Liu ens ofereix un catàleg de contes excepcional de relats que es mouen sovint en la ciència-ficció més especulativa però també dins la fantasia més sinuosa amb arrels asiàtiques. Els següents contes que comentaré tracten temes tant apassionants com les transferències mentals i les criatures digitals però també aprofundeix en les relacions familiars entre pare i fills en escenaris extrems, unes relacions que ofereixen perspectives noves que només pot tractar la ciència-ficció. Liu també aporta un cert aire pessimista sobre el canvi climàtic i altres factors que no preveu que s’arreglin a curt termini. Pel que fa, com deia, a la fantasia es centra en nombrosos elements fantàstics de tradició oriental, especialment els fantasmes. Tot i el títol, “Días de fantasmas” aquest conte no té res a veure amb esperits sinó que ens trasllada a diversos moments de tres èpoques diferents. És un conte sobre la por i el respecte pel passat que marca la pròpia essència del que ets. Escenaris distants com Nova Pacífica, un planeta colonitzat, o el present i el passat de la Terra oferiran diversos aspectes sobre el que significa venerar els orígens, la sensació d’estar fora de lloc, ser diferent al teu entorn. "—Yo no soy mi padre— continuo ella. Y tú no eres tus padres. La familia es una historia que te cuentan, pero la historia que más importa te la debes contar tu mismo.” A “El demonio de Maxwell” Liu ens acosta a la fantasia històrica en plena Segona Guerra Mundial. Les Yuta son dones que poden parlar amb els esperits dels morts. La nostra protagonista, una noia estatunidenca de pares japonesos és enviada al Japó com a espia. Ella té el do de parlar amb els fantasmes dels difunts. Liu ens atrapa amb conceptes tan bèl·lics com la creació de les bombes nuclears però també amb temes tan personals com el desarrelament a causa de la guerra... tot plegat ens ofereix una visió fascinant de les possibilitats que els esperits poguessin lluitar per un o altre bàndol. Una idea subtil que mereixia una història més llarga, potser fins i tot una novel·la. El millor conte del recull és sense dubte “Renacido”, una increïble història sobre la convivència entre humans i alienígenes a la Terra després que aquesta fos sotmesa per una raça extraterrestre. La xenofòbia que alguns humans encara descarreguen contra la raça alienígena serà el detonant per portar a terme una investigació. A l’actualitat els estranys éssers que van ocupar la Terra són pacífics degut a que muten de personalitat un cop s’adapten als nous mons. Esborren els records. Tenim davant una obra mestra sobre la capacitat de perdonar i oblidar, de conceptes com el fet que la memòria és un obstacle per evolucionar. Excel·lent “Vosotros, los humanos, creéis que sois lo que habéis hecho (...) pero en realidad sois lo que recordáis” En canvi, “Nuesto más sentido pésame” és un relat en forma d’entrevista a una família que ha perdut un dels seus membres. És en part una confessió davant de càmera, una manera d’alliberar una càrrega sentimental, però també de denunciar els constants atacs que la família va rebre a través de les xarxes socials. Els trolls de fet són una part molt important de la història. Liu especula sobre noves xarxes neuronals defensives que t’aïllen dels atacs informàtics... “Las nuevas redes neuronales defensivas (...) observan las reacciones emocionales de cada usuario antes un flujo de contenidos (...) La armadura aprende por sí misma a reconocer el contenido que molesta de manera especial a ese usuario, lo elimina y deja tan solo un apacible vacío.” ...però també posa sobre la taula el perquè els trolls actuen d’aquesta manera. Gira la truita i ofereix el punt de vista d’aquests hackers. El cert és que és un dels relats més propers i que dona més elements per a reflexionar avui dia. El relat per moments és duríssim i sembla escrit per ser traslladat a la pantalla en un episodi de Black Mirror Els problemes mediambientals i socials es reflecteixen perfectament en el conte “Empatia bizantina”, un dels contes que més moments de reflexió m’ha proporcionat. Per una banda s’especula sobre la realitat virtual i de com cercar una veritable finalitat a aquesta tecnologia. Per altra se’ns introdueix a la nova economia de les criptomonedes i els contractes intel·ligents (un concepte que m’ha fascinat) però sobretot la idea de la empatia com a motor eficient per realitzar projectes. “Contempló la pantalla. (...) En un mundo en el que la avaricia se erigía como un muro que lo aislaba del dolor, ¿Podía esa confianza ser asimismo una manera de perforar un agujero en esa barrera, de permitir que la esperanza la atravesará? ¿Podía realmente el mundo transformarse en una aldea virtual en la que la empatía fuese el vínculo de unión entre unos y otros?” El relat és una narració a dues bandes entre una activista xinesa i una consultora que treballa per una ONG. Les concepcions diferents de com resoldre els esmentats problemes al món es convertirà en una mena de debat no presencial sobre quin és el millor camí a seguir fins al punt que el conte va més enllà i s’endinsa en l’inestable món de la geopolítica i a les influències que generen nacions com els EUA o la Xina. “De forma que gobiernos y rebeldes competían por crear experiencias RV persuasivas que forzaran a los que se sumergían en ellas a evaluar la conjuntura desde su punto de vista, que los obligará a empatizar con su bando” Comprovareu que n’he extret diversos fragments però és que realment aquesta historia m’ha despertat per una banda feredat pel que els governs i associacions són capaces de fer, i per altra m’ha despertat un genuí interès per conceptes econòmics dels quals mai havia sentit a parlar. "La emoción es una herramienta tosca que debe ponerse al servicio de la razón" (...) “El mundo no siempre avanza conforme a los pronósticos de las teorías económicas y las relaciones Internacionales. Si todas las decisiones se tomasen de una manera tan calculadora como las toma ella, el orden, la estabilidad y el imperio siempre se impondrían. Nunca habrá cambios, independencia, justicia. Pero lo que a nosotros nos mueve, o así debería ser, son los sentimientos.” Ken Liu ha inclòs també en aquesta antologia una sèrie de relats que estan bastats en el mateix univers, en una mena d’història del futur. Tots ells es poden llegir per separat però alguns d’ells també els podem interpretar com a continuacions especialment perquè alguns personatges repeteixen. De fet el seu conjunt quasi es podria proposar com una novel·la curta. Estic parlant de reats com “Nadie encadenará a los dioses” on s’especula sobre una molt interessant idea de traspàs de consciències o com la recerca tecnològica pot provocar el caos al nostre món. També l’excel·lent “Quedarse atrás” ens acosta a les transferències de consciències humanes a un format virtual davant la decadència irremeiable de les condicions de vida al planeta. Es queden enrere els que s’aferren a un vestigi de la humanitat i a les tradicions. És una lluita contra un destí inevitable. Brutal. “Ella me había enseñado que nuestra mortalidad es lo que nos hace humanos. El tiempo limitado que se nos concedió a cada uno de nosotros es lo que les otorga un valor a nuestros actos. Morimos para dejar nuestro lugar a nuestros hijos, y a través de ellos una parte de nosotros continúa viviendo, en lo que es la única forma verdadera de inmortalidad. “—Esas cosas no son nuestros padres. Son unos algoritmos que los imitan (...) Nuestros padres murieron cuando papá perdió la fe, cuando ya no pudo resistirse a las falsas promesas de las máquinas”. També “En otro lugar por completo distinto, inmensas manadas de renos ” ens apropa al mateix entorn de “Quedarse atrás”. Un altre conte impressionant que evidencia les diferències entre els mon virtual i el físic. Un petit exemple: “Contemplo el mundo que pasa por debajo. Yo creía que un mundo con solo tres dimensiones sería plano y poco interesante. Sin embargo, no es así: los colores son más vibrantes que cualquier otro que yo haya visto, y posee una belleza aleatoria que jamás hubiese imaginado” Amb “Los dioses no habrán muerto en vano” continuem aquest curiós nexe amb relats anteriors. L'evolució post humana de la civilització explicada de forma fragmentada a traves de fix up que no abandona la idea germinal de la sobreexplotació donada per la superpoblació del planeta, possiblement un dels principals problemes que tenim avui dia. Deixem aquesta evolució post-humana tan transcendental i ens centrem en la resta de contes. A “Artistas de verdad” ens trobem amb una curiosa manera de com algunes companyies cinematogràfiques d’animació dissenyen els guions de les seves pel·lícules. És una clara referència a Pixar, per exemple. Fins a quin punt l’art es pot dirigir i dissenyar? “Recuerdos de mi madre” és un correcte relat sobre la relació mare-filla (un dels grans temes presents en aquesta antologia) quan la primera es dedica a realitzar viatges espacials i per tan esta sotmesa a la relativitat. Bona idea però li manca una mica d'intensitat. Pel que podria ser —venint d’un escriptor com Ken Liu— l’he trobat poc desenvolupat. L’únic relat que crec no està a l’alçada és “Crónicas desde la cuna: la ermitana. Cuarenta y ocho horas en el mar de Massachusetts”. Tenim aquí una història centrada en la nostàlgia per una Terra ja inexistent, inundada pel canvi climàtic. Una famosa empresària, ara reconvertida en ermitana mostra a un periodista el que fou la Universitat de Harvard, avui dia sota l'aigua, mentre rememora de forma poètica el passat de la Terra. No hi he connectat Canviem radicalment de temàtica i d’estil per aventurar-nos a la pura fantasia amb “Coneja gris, yegua carmesí, leopardo azabache”, una aventura fantàstica repleta d'acció on es vol transmetre un missatge de companyonia, valentia, intel·ligència, força i resolució. En un món fantàstic algunes persones estan destinades a beure un vi especial amb el que obtenen la revelació: la seva autèntica forma (d'animal). El final sembla portar a que l'autor continuï aquesta història algun dia. Sincerament ho espero. Arribem a un conte sublim que dona nom al recull: “La chica oculta”. Un relat de caire fantàstic ambientat a la Xina medieval. Elegant, harmoniós com els moviments que fa la protagonista, una mena de ninja mística formada per a realitzar qualsevol tasca. Existeix un trencament de la realitat a través d'obertures a altes dimensions que està descrit de manera impecable. Ken Liu ha experimentat amb els aires clàssics de la cultura oriental. Quasi que podríem encabir aquest relat dins la seva saga de La dinastia de la dent de Lleó. “Siete cumpleaños” és un altre genialitat sobre les relacions mare-filla. Aquest cop, encara més profund. També sembla estar integrat dins l’univers de la singularitat (quan la població humana decideix traspassar la seva ment a un entorn virtual). La història també incideix en l’evolució de la humanitat durant centenars de milers d'anys i el sentit de la meravella és desplega de forma impecable però sense renunciar a mostrar-nos l'essència de la humanitat, el seu egoisme, les distàncies socials entre rics i pobres, l'acaparament de recursos i la lluita constant. Els capítols estan desenvolupats als anys que dona el quadrat de 7 i així de forma successiva, ho sigui a l’edat de la protagonista quan té 7, 49, 343. 2401 anys etc...) de manera que observem de forma ràpida i intensa com ha evolucionat aquesta humanitat —però també les relacions familiars— en un període immens. Liu està excels en aquesta història i ens la transmet amb sentiment i amb una visió que va des de la immensitat de l’espai al cor de les persones. Seguim amb “El mensaje”, un relat que es un cant a la vida, i un altre cop a les interaccions pare-filla en un entorn hostil. Els protagonistes són xenoarqueòlegs i investiguen civilitzacions extraterrestres mortes. Liu incideix molt, però, en la vida íntima de com dues persones separades llarg temps s’ha de retrobar i descobrir-se mútuament. I acabem amb “Recortes”, un conte molt curt però que aporta sabies paraules sobre la religió i els llibres que esmenten paraules dels deus. Molt interessant el missatge. Una excel·lent antologia doncs que no m’ha deixat molt bocabadat i amb ganes de seguir llegint tot el possible de Ken Liu. No us la perdeu!
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
