|
Durant anys he viscut obnubilat pel que fa a la carrera literària d’aquest home-orquestra que és l’Iván Ledesma. Guionista, músic i naturalment escriptor barceloní del qual fins ara només havia llegit la notable Negorith. I és que un no pot arribar a tot (o no se n’assabenta adequadament del que treuen certs autors a qui caldria seguir estretament). I si amb les novel·les de Ledesma la meva experiència ha estat mínima... amb els seu relats ha estat encara pitjor: Només n’havia llegit un (“El segon lloc”) que em va agradar moltíssim. I res més. Però per sort, la bona gent de Mai Més llibres que sempre tenen un ull cercador que poques vegades falla, ha considerat recopilar aquesta antologia de contes de l’autor.
Compte! Conté contes! És el curiós títol que li han donat un recull d’històries, relats i fins i tot m’atreviria a dir que conceptes que l’Iván Ledesma tenia pels seus calaixos creatius. Probablement algun dels contes s’hagi escrit expressament per l’antologia però pel que es veu (i es nota) la majoria d’ells han acompanyat a la carrera literària de l’autor durant anys. Iván Ledesma ens explica breument, com a mini pròleg de cada història, el context en que van ser escrites i això és un exercici que sempre és molt d’agrair.
Comencem amb “Peus de porc”, una narració aparentment senzilla des del punt de vista d'un noi sobre el dia a dia d’una vida que s'endevina post-apocalíptica després d'una guerra destructiva. No és tan la història com la narració crua i directa de l'autor el que voldria destacar. Sembla ser que la va escriure amb tretze anys, cosa que lo dóna més valor afegit. Potser li manca una mica de colofó per fer-la més completa.
“Fent monstres” és una tensa narració que ocorre en un bar de Barcelona. Allí, l’amo de l’establiment acull a un rodamón molt vell que està mig congelat a la porta. Més tard uns pinxos amb mala llet esvaloten la tranquil·litat del local. Un relat amb força intriga ben portat i amb un desplegament fantàstic enfocat a l'horror. Potser el final massa ambigu pel meu gust.
En canvi “Som” és un altre tipus de narració de caràcter breu. Un relat molt curt amb tints poètics sobre una abominació. Metafòric i ambigu. Potser influenciat (com diu l'autor) per aires de Barker i els seus cenobites. Interessant.
Arribem al conte que he trobat més rodó i al que li veig una narració molt més elevada, fins al punt que per moments m’ha semblat estar llegint a Stephen King. Es tracta de “Condemna, redempció i retorn de l'Eduard Delpuny”, un molt bon relat sobre la mort i retorn d'un pres caníbal. Els diàlegs i el ritme estan portats amb cura, sense pressa i pots paladejar el terror que s’amaga en una sola mirada o en una sola paraula. Quedes hipnotitzat pel dolent, un personatge que es mereix una història més llarga. M'ha agradat molt.
A “Totes ho saben” trobem una història de fantasmes. Un altre relat tens sobre un presència que pul·lula per un hospital de nit, narrat des d’un punt de vista pragmàtic. Li falta quelcom més però.
Seguim amb els fantasmes amb “La curiositat”, una història potent on una psicòloga ha d’atendre un cas especialment greu de paranoia en un client incòmode. La història funciona bé però potser queda una mica escapçada. Li veig futur en una obra més gran.
A “La pitjor mort” ens trobem en un escenari catastròfic: L’interior d’una barca que ha sobreviscut a un naufragi. Un toc fantàstic per a un relat molt breu.
“Bufar i fer ampolles” ja té un aire més cinematogràfic. Una aventura on uns soldats d’elit han d’assaltar un poblet on no saben què hi trobaran. Els mercenaris han de cercar una relíquia però espetegaran amb algunes sorpreses terrorífiques. Un conte que passa la mar de bé.
“T'acostumes a tot” és un conte sobre les peripècies d'una parella per vèncer la tenacitat d'una casa encantada. Correcte i fins tot divertit. La narració agafa una distància tal com està explicada i el que podria semblar terror acaba sent una exercici curiosament entretingut. La idea m’ha semblat força bona.
Un altre exemple de conte ben breu és “El lladre d'hores”, una història curta sobre la relativitat del temps on éssers fantàstics viuen de la perdua de temps. Curt però ben complet.
“In person” és un conte que dedueixo forma part de l'univers de l'antologia Barcelona 2059. Ciutat de post-humans. És un relat sobre la solitud i la tecnologia. De com ens pot acostar i allunyar la tecnologia quan les tendències de la societat es dirigeixen per l’aïllacionisme i per la manca de contacte i d'afecte. I que a vegades es busca l’empatia o la comprensió en els llocs més insospitats. Molt bé.
“Res d'especial” és una bona història que gira al voltant d'una caixa forta de la qual ningú en sap la combinació. Ben portat, és un relat que enganxa de seguida però el final… no l'he entès. Sembla ser que el relat està relacionat amb algunes novel·les de l'autor com Negorith i El Rito Circular cosa agradarà als seus seguidors.
I acabem amb “Arrelats”, un dels millors contes de l’antologia. Una història de caire surrealista amb aires apocalíptics. Un malson en forma de solitud en una Barcelona buida on els habitants s'han convertit en arbres. Emotiva a estones i fascinant en altres, desplega un sentit de la meravella i de l’absurd barrejat amb l’horror que m’ha atrapat força..
Com comentava, en general m’han semblat uns relats més que correctes i també en alguns casos molt notables. Potser he notat certa tendència a finals oberts i poc colpidors i això a vegades em sembla bé i d’altres em fa arrufar el nas. Potser perquè sovint prefereixo un acte final més lapidari. En tot cas crec que em decanto més pels contes més extensos. Però sigui com sigui ha estat una bona manera d’aventurar-se per fi en la narrativa breu de l’Ivan Ledesma i per tant un recull del tot recomanat.
Eloi Puig
11/02/2023
|
