els confins i la tenebra
(2024)

Ricard Efa

Editorial:
Mai Més Llibres
(2024)

Col.lecció:
Stella Signata

Núm: 1

Pàgines: 288

Il·lustrador:
Ricard Efa

Lectures relacionades:
Des de sempre
fins a l'infinit

En Ricard Efa no en tenia prou de guionitzar i dibuixar còmics... o d’escriure novel·les i relats més que notables... no. El de Sabadell havia d’anar més lluny encara i convertir-se en el nostre particular enfant terrible i ens ha proposat una odissea única en el panorama de la ciència-ficció nostrada: Escriure una saga d’space opera de sis volums. Apa com si res. En Ricard Efa vola alt i ens passeja per llunyanes galàxies plens de misteris, acció i misticisme.... beneït sigui en Ricard Efa!

I alguns em direu: Home tu, va que no n’hi ha per tant... no serà el primer autor a escriure una saga una mica llarga d’Space Opera no? Mira el John Scalzi, fixa’t amb aquell parell que es fan dir James S. A. Corey... o sense anar més lluny tenim a tota una dama que ens va fer enamorar dels seus personatges: La Louis McMaster Bujold. Així que no exagerem no?

No exagerem dieu... vosaltres sabeu el que deu costar escriure sis llibres de ciència-ficció espacial, que una editorial signi per publicar-los tots sense saber com es vendran... i que aquests llibres estiguin escrits en català? Doncs això és poc més que un miracle senyors meus. I és que s’han unit un artista com en Ricard Efa (que per cert també ha il·lustrat les transgressores cobertes) i uns editors dels quals me’n refio completament a l’hora de saber triar i publicar... així que benvinguda sigui Stella Signata, aquesta odissea espacial que es publicarà en sis parts i arcs argumentals de dos llibres cada pocs mesos. I ara acabem de veure com surt a la llum Els confins de la tenebra i Des de sempre fins a l’infinit, el començament de tot plegat.

Anem a analitzar-ho una mica que aquí hi ha molta teca. Ricard Efa ha fet els deures i ha plantejat una història complexa, amb una trama coral i que abasta diferents escenaris tot resseguint uns misteris que seran la base des d’on ens atraparà amb la seva prosa ferma. L’autor ens exposa poc a poc i amb bona lletra un primer volum introductori on no només es presenten alguns dels personatges principals, sinó que també dona forma a un univers inquietant replet de misticisme, naus espacials, planetes, religions i molt més... però un univers que sembla finit, tancat i exposat a unes lleis que fa 2000 anys que perduren, des de que la darrera civilització va fer una apagada i la pau va arribar als Confins, que és com podem anomenar aquest sistema de mons que giren al voltat de sol Deia. Ah! Això de començar de nou cada dos mils anys em recorda aquella col·laboració dels mestres Asimov i Sílverberg amb Anochecer i és un tema que em fascina molt doncs sempre amaga un passat enigmàtic.

“(...) pel camí hem perdut el nostre propòsit original. No tan sols nosaltres, jo, o tu, o el Pou, Els Confins, la Flota, tothom. Es com si visquéssim dins d’un record que s’ha anat deformant i que ja no pot reconèixer ningú”

Els més avesats lectors de ciència-ficció ja sospitaran el que poden ser els Confins i el perquè la civilització humana sembla atrapada, tot i que viu en pau i ordre. Els seus estaments s’han preocupat d’aplicar les lleis o directrius del Concens, un misteriós cos legislatiu que parla a través dels enllaços, persones destinades a transmetre la seva veu.

I es clar, tenim la Flota, les immenses naus espacials que fa dos mil·lennis que solquen l’espai patrullant, ajudant amb el que cal, però sense entrar mai en guerra... bàsicament perquè no hi ha ningú a qui enfrontar-se. Això, però, pot canviar. Els militars estan inquiets, busquen respostes; ajudats per científics que creuen saber la clau del perquè els confins estan protegits per una volta voldran tensar les cordes a les principals cases dels Confins per canviar l’status quo de forma radical.

Però aquest primer volum pretén només assentar les bases i deixar entreveure que ens trobem davant d’un univers ric i divers que vol progressar, obrir-se, esclatar... i això succeirà a través d’aquesta trama vital i diversa on cada personatge representarà una facció d’aquests Confins replets de meravelles i a partir dels quals podrem començar a entendre cap a on ens vol dirigir l’autor.

Per exemple, tenim a Baran Aion, una cadet de la Flota a qui han acusat injustament d’assassinar a una companya. Ara viatja cap al seu planeta agrícola natal a la recerca del consol de les seves tres mares. També observarem el punt de vista de Monte Pannerian, un almirall de la nau més poderosa de la Flota que està tramant maniobres ocultes. O a la sergent Tasse-tar que és pràcticament subjugada dels seus deures en vers als seus superiors quan comença a entreveure que hi ha quelcom que no funciona a la Flota. Però aquí no s’acaba tot: Nois rebels amb empenta aventurera, pirates espacials, líders messiànics, la noblesa de les Grans Cases, i molts més personatges que conformen un tot que va quallant, com deia, amb calma i bona lletra.

Perquè és la única manera de fer bé les coses, i més quan tens davant teu sis toms de narració i aventura, misteris perquè el lector s’engresqui o cliffhangers finals per atrapar-los de manera roí, com només els grans escriptors saben fer.

Així que passeu, introduïu-vos a la vida d’una cadet, o d’un hereu repudiat de casa bona, o d’una militar amb estricte sentit del deure, o d’un almirall que pretén esqueixar l’univers finit tal com és conegut... això és l’opera espacial: l’aventura, el sentit de la meravella, l’emoció, l’empatia amb els personatges... i la diversió.

Un bon plantejament per aquest primer volum. Aviat caurà el segon!

Eloi Puig
07/08/2024