|
CF- SPACE OPERA
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
DES DE SEMPRE Editorial: |
| Des de sempre fins a l'infinit | |||||||||||||||||||||
|
Recordeu la meva anterior ressenya sobre Els confins i la tenebra, l’inici d’aquest space opera en sis volums que ha escrit Ricard Efa? Recordeu que deia que era una novel·la amb bons plantejaments i on l’acció, els personatges i la trama s’assentava poc a poc i de manera sòlida? I que tot anava quallant amb calma i amb bona lletra? Doncs ara tot esclata. El Ricard Efa es desferma i ens condueix per un aventura vertiginosa per tots els Confins, aquest petit univers envoltat per una membrana que el separa de la Tenebra, i això a través de petites odissees que els personatges duen a terme per resoldre el trencaclosques en que s’ha convertit tot allò que coneixen. I això m’encanta perquè en aquest segon volum, Des de sempre fins a l’infinit, ja no necessitem que ens presentin personatges, o escenaris, o naus espacials. Ja les coneixem, ja ens sentim còmodes, ja gaudim de la literatura sense fer massa esforços per comprendre on ens trobem i per què. Ara seguim amb delit una trama argumental que sempre ha projectat l’enigma de què s’amaga més enllà de les fronteres dels Confins i que té aires de traspassar l’univers conegut i a transcendir de manera còsmica. Amb en Ricard Efa desfermat, tot flueix —i llueix— encara més, les línies argumentals se superposen i els protagonistes interaccionen perfectament entre ells i per tant l’aventura comença de veritat: la Flota ha pres el control de pràcticament tots els Confins, els planetes i governs regionals cauen un a un sense resistència. Fins i tot les grans famílies pateixen. La Flota, amb el general Pannerian al capdavant, també mou els fils diplomàtics perquè el centre místic i religiós que és el Pou Weisser recolzi les seves maniobres que han de desembocar en un millor bé per la humanitat. Però tenim altres focus d’atenció: per exemple mentre Bientöt- Garo i els seus companys arreplegats fugen de la seva base i es topen amb un fenomen estrany que els deixa literalment descol·locats, Ingö busca l’ajuda de la seva tia, la matter i Baran Aion resta capturada al un fortí de la Flota on experimentarà coses més enllà de la seva comprensió. Ja ho veieu, diversos escenaris, tots ben diferents però tots amb misteris i enigmes per resoldre i amb una tensió in crescendo en tot el llibre. Tenim per una banda la part més aventurera i divertida de la saga amb la tripulació de l’Olifant que ara està composta per la capitana Bientöt, el seu inseparable company Kudht i les germanes Maa que han recollit in extremis abans de fugir. Per cert que m’atreviria a dir que l’autor fa un homenatge molt especial al nostre entranyable Chewbacca quan fa parlar a una de les germanes Maa. Un toc la mar de divertir, tot s’ha de dir. La família Weisser amb Ingö i la seva tia, la matter, ocupa una altra part dels capítols de les novel·les. Hauran també de fugir de la Flota però en aquest cas amb un objectiu més clar: Intentar respondre a la pregunta de qui és realment Baran Aion i per què ha desenvolupat els seus extraordinaris poders, per no parlar de la seva relació amb el gran cliffhanger del final del primer volum. La mateixa Baran Aion, la cadet repudiada, la fugitiva més buscada dels Confins, continua reclosa en una presó de màxima seguretat on pateix experiments i tortures psíquiques de mans dels científics de la Flota: El seu vincle intrínsec amb l’èter pot ser la clau per perforar els Confins i explorar més enllà. Aquí cal destacar un capítol concret, el setze, que és senzillament perfecte. Com l’autor demostra una gran capacitat per fer-nos entendre i assimilar conceptes molt abstractes sobre l’espai-temps i la percepció i navegació a través seu. I tot des del cap de la Baron on la seva consciència li mostra el camí per intentar escapar i autoprotegir-se a través del temps i l’espai. Chapeau! I naturalment tindrem a Pannerian, el nou cap de la Flota que juntament amb els seus científics estan a punt de trobar la manera de traspassar els Confins i explorar la Tenebra. Alguns dels experiments que assagen i les proves experimentals que realitzaven amb els presoners recorden al nazisme. Efa, voluntària o involuntàriament està comparant els dos règims autoritaris. Deixant banda les trames que ens enfonsen dins les intrigues dels Confins, m’agradaria destacar la feina que ha fet Efa en alguns aspectes com per exemple el lingüístic. Tenint en compte que trobem gran diversitat d’escenaris, ben separats entre ells, i que també existeix una gran varietat de classes socials, descobrir que l’autor ha escrit alguns diàlegs amb diferents registres lingüístics és tot un plaer. Des de la pompositat i barroquisme en que parla la classe alta a la capital dels Confins fins a la llengua casolana amb trets dialectals que poden parlar en estacions espacials o en indrets remots. Un altre punt a destacar son les pistes que poc a poc ens va deixant l’autor a través de la seva narrativa sobre el passat dels Confins (recordem que hi va haver una apagada fa 2000 anys, i que la civilització actual no recorda res anterior a aquesta) o també amb la vinculació dels Confins amb el nostre propi univers. Caldrà que el lector estigui atent a descobrir-ho. Recordeu que... “Les històries de la Tenebra eren tan velles com els Confins”. Per contra, m’agradaria insistir que al no posseir un mapa astronòmic dels Confins, a vegades ens trobem poc situats. No sabem les distàncies entre planetes, no coneixem si es pot viatjar d’un lloc a l’altre en qüestió d’hores... dies o setmanes. Crec que l’autor ja està treballant en resoldre aquest aspecte perquè és important. En algun capítol conflueixen els personatges i no entenem massa quan de temps han passat viatjant per l’espai per exemple. Dona la sensació que tot està molt a prop... potser massa. Però la qüestió és que seguim gaudint d’una gran aventura amb un estil molt ferm per part de l’autor, amb diversos moments de suspens a final de molts capítols, amb diversió i tensió assegurada i un relat sobre aquest particular univers que intuïm està plenament planificat i que ens crea l’ansietat de saber cada cop més i més. Efa aconsegueix enganxar-nos irremeiablement al seu univers a través dels molts enigmes que envolten a un personatge clau com és Baron Aion, que poc a poc es converteix en el centre de totes les mirades. “No hi havia un segon, ni un àtom, que no estiguessin recoberts per aquests filaments de llum rosada. Sempre hi havien estat i s’estenien des de sempre fins a l’infinit. Eloi Puig
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||