LA CASA DEL TORREÓN II
(2012)

Isabel del Río

Editorial:
Otros Mundos
(2012)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 225

Lectures relacionades:

La casa de la torre

La incombustible Isabel del Río torna a la càrrega amb la casa del Torreon II, la segona part de la novel·la que publicà fa un temps amb la Galera, La casa de la torre. Aquest cop ho fa en la seva pròpia editorial, Otros mundos; això sí conservant un format semblant a la primera novel·la, una paginació que combina el blanc i el negre i unes excel·lents il·lustracions de Cristina Barros. Tot plegat, amb l’ànim de seguir oferint una edició de molta qualitat. L’únic punt negatiu en aquest cas – digueu-me purista- és l’absència de sangries en els diàlegs i punts i aparts cosa que a priori molesta al llegir.

Aquesta segona part va ser escrita, segons les pròpies paraules de l’autora, per donar resposta a molts fans de La casa de la Torre que desitjaven continuar llegint sobre aquest univers màgic que combina amb encert el terror i la fantasia més malsana. I el cert és que l’autora ens continua les aventures de la Marina, la noia que va caure d’un terrat i es va despertar en un mon oníric, ple de perills i on les regles físiques semblaven no funcionar com a casa nostra.

Abans de res cal dir que és important haver-se llegit la primera part i tenir-la fresca – que no era el meu cas- perquè apareixen personatges i situacions que cal tenir presents de la novel·la predecessora. Un aspecte poc positiu de la novel·la és que aquesta segueix amb la mateixa línia les aventures de la Marina sense aportar massa elements nous d’interès. Em refereixo que llegint la novel·la un té un munt de deja vu, com si ja haguéssim llegit sobre aquella ciutat, aquell bosc, aquell atac de les ombres etc... en aquest punt crec que l’autora s’ha esmerçat tant a fer un producte que seguís l’estela de la notable La Casa de la torre que no ha deixat lloc a la improvisació, a donar una volta de full, a innovar en les aventures, situacions, personatges.. de manera que al menys a un servidor, li ha semblat haver estat llegint massa sobre el mateix. La perspectiva de la sorpresa es perd doncs, perquè tot ens sona.

Per altra banda sí que és cert que l’autora ha ideat un camí, una cunya on sembla vulgui incidir sobre els orígens d’aquest món fantasmal. Bravo! Però també cal dir que no queda massa clar què va passar, com es creà aquest nou univers fantàstic. Les insinuacions, les escenes quasi oníriques són confuses al meu entendre.

L’estil de la Isabel del Río segueix fluint sense dificultat. Les seves descripcions terrorífiques continuen sent notables, la seva imaginació per retratar-nos escenes malsanes també, potser li manca una mica de passió en certs diàlegs que semblen un pèl estereotipats, però el llibre, com ve sent habitual es llegeix la mar de bé.

Conclusió: Dosis de terror ben narrades però bastant esplaiades entre escenes que semblen repetides de la novel·la anterior, una continuació directa però amb manca de sentit de la meravella ja que els nostres sentits ens diuen que això ja ho hem llegit; un acostament a les arrels d’aquest món fantàstic que amb tanta passió ens està narrant l’autora, però a la vegada sense tancar suficients portes. Tot plegat dóna lloc a una lectura agradable, que potser no està a l’alçada de la seva predecessora – sento ser tan comparatiu- i que caldria reflexionar si continuar o no. En cas de fer-ho, m’atreviria a suggerir una visió diferent i una línia conclusiva i explicativa més ferma.

La casa del torreón II alegrarà segur la lectura a aquells fans que l’esperaven però crec que la ploma de la Isabel del Río hauria d’intentar ara nous reptes dins el gènere per no esgotar la saga abans d’hora. Voldria tornar a notar la seva immensa energia en una novel·la nova, diferent i trencadora.

Eloi Puig 12/08/2013