Una de les lectures més estimulants que vaig tenir el plaer de llegir fa un parell d'anys va ser La casa de la muerte, la primera novel·la traduïda que vaig llegir de la per mi llavors desconeguda Sarah Pinborough. Haig de reconèixer que sense tenir present aquella magnífica experiència m'hagués costat posar-me a llegir una novel·la com la que ens ocupa, amb un títol digne del típic thriller de diumenge a la tarda i amb una portada que a priori no em cridava l'atenció.
Però era una novel·la de Sarah Pinborugh. I això ho canvia tot. Així que la vaig col·locar dalt de tot de la pila i me la vaig mirar amb certa devoció durant uns dies esperant acabar la lectura que ja tenia començada. Va ser llavors com la xarxa va començar a rumorejar sobre ella i sentia només comentaris positius especialment després d'escoltar a gent més sàvia que jo comentar sobre cert final sorprenent de la novel·la.
Així que aquí la tenim, Detrás de sus ojos és un thriller fantàstic que s'envolta d'aires de psicologia i suspens per acostar-nos al que a priori sembla un simple triangle amorós entre David, un psiquiatre d'èxit, la seva preciosa dona, Adele, i Louise, la seva insegura secretaria personal. La novel·la està narrada en primera persona sota el punt de vista de les dues dones i es converteix en tour de force formidable que poc a poc va deixant anar pistes i peces d'un enrevessat puzle, la solució del qual només una d'elles coneix a la perfecció. Perquè si una cosa tenim clara és qui és el dolent d'aquesta història, des de bon començament. La narració, recordo, és en primera persona i per tant no es poden amagar sentiments i voluntats. O sí... si l'autora és prou intel·ligent- com és el cas-.
És increïble comprovar com les manipulacions, mentides i també veritats absolutes que van introduint en aquesta estranya relació van filtrant-se cap al nostre cervell fins al punt que la història que al començament sembla un pèl monòtona, no para de créixer i d'assumir el rol principal, fins i tot per sobre dels grans personatges dissenyats per l'autora.
Perquè la trama és, com deia, un trencaclosques on cada peça encaixa perfectament al final, on cada acció, cada paraula, cada mínim detall ens trasllada a unes últimes pàgines d'infart on tot quadra, on la història es tanca de forma plena amb un final rodó, perfecte. És el tipus d'història que ens recorda a pel·lícules com El sexto sentido; no perquè els arguments s'assemblin, sinó per aquesta sorpresa final que haguéssim hagut de deduir solets però que no hem estat capaços de fer.
I sí, és cert que la trama avança de forma compassada però sense aturador, és cert que al començament trobem a faltar més personatges (ni tan sols David té veu pròpia) i que els diferents flashbacks són un petit oasi entre les voluntats, les misèries, les ambicions i els secrets de les dues protagonistes... però més cert és encara que el final ens deixarà amb la boca oberta i que pensarem “Chapeau, Sarah”.
Detrás de sus ojos està escrita amb una prosa que t'embolcalla de sinceritat. Tant l'extrema seguretat que denota la ment d'Adele, com el rol contrari de Louise i les seves pors i mancances afectives que la porten a seguir camins que mai s'hagués atrevit a visualitzar. I tot i que el component fantàstic és clau en l'obra també és veritat que l'autora sap trobar un equilibri perfecte entre el realisme de la asèptica vida londinenca i aquests petits però colpidors instants de fantàstic que tan m'han encantat.
Llegiu-la amb la ment oberta, deixant-vos portar per una trama que tot i semblar senzilla, comprovareu fins a quin punt pot girar-se i entortolligar-se en un tipus de final que ja comença a ser marca de la casa
Chapeau Sarah!
Eloi Puig
15/11/17
|