L'ENGINY
(2011)

Gerard Guix

Editorial:
Estrella Polar
(2011)

Col.lecció:
L'illa dle temps

Núm: 66

Pàgines: 383

Lectures relacionades:
El prodigi
El talent

En la XXVII edició de les Ter-Cat realitzades el passat febrer a Sabadell, en Gerard Guix va presentar-nos la seva trilogia fantàstica composta per El prodigi, L’enginy i El talent. Una de les afirmacions que van despertar més el meu interès va ser que l’autor afirmés que el segon i el tercer volum s’allunyaven bastant de l’estil juvenil que impregnava la primera novel·la.

Haig de dir que a grans trets és cert: L’enginy segueix les aventures de l’Axel i l’Odin per una Barcelona apocalíptica, però amb un to més fosc, menys juvenil, amb més diversitat de personatges, més subtrames i més interès en general. L’autor a més, hi insereix intel·ligents flashbacks que rememoren el passat de diversos protagonistes en diferents èpoques: Des de l’arribada del cristianisme a la Suècia pagana, passant per l’ocupació de Paris per part dels nazis o el descobriment més recent d’estranys secrets a Nova York i l’Afganistan.

En aquest sentit doncs, la novel·la és més completa, més pensada per agradar a un públic que necessita més estímuls. La trama argumental segueix immediatament els fets ocorreguts al darrer capítol de El prodigi amb la particularitat que tota l’acció – exceptuant els flashbacks òbviament- transcorre en un sol dia en una Barcelona devastada que comença a esdevenir l’escenari d’una guerra final, pròpia de la mitologia nòrdica però que transcorre aquí, a la capital catalana.

Sense ser però, massa primmirats, hi ha un efecte que m’ha deixat un gust amarg durant tota la lectura de L’enginy: La progressiva desaparició del sentit de la incredulitat en alguns aspectes de la trama argumental. No estic parlant de fets fantàstic, només faltaria; si no de la lògica dels números, de coherència. Si acceptem que 22 homes llops poden sembrar el caos en una nit a Barcelona i contaminar a uns quants milers d’habitants... on són la resta dels milions de persones que poblen la metropoli i les ciutats circumdants? Si tenim en compte que tota l’acció s’accelera i transcorre en poques hores, al descriure’ns una ciutat apocalíptica com si fes setmanes o mesos que ha esdevingut l’atac, no em quadra. També la descripció de certs sentiments que en pocs minuts no tenen temps d’aflorar i que l’autor ens mostra com si el contacte entre alguns personatges fes dies o setmanes que dura, tampoc m’ha lligat massa. Es clar que potser aquests misteris són explicats degudament al tercer tom: El talent.

En definitiva, Gerard Guix ens obre les portes a una aventura molt més rica i atractiva del que potser semblaria només llegint la primera part, a més sota dues perspectives diferents: Els ulls de l’Odin i l’ombra allargada de l’Axel. Dos personatges amb diferents matissos, allunyats expressament del bé o el mal absoluts de manera que el lector no sap ben bé a favor de qui posicionar-se; aquí l’autor l’ha sabut clavar-ho a la perfecció. Ambdós protagonitzen un combat quasi etern que pot decidir el futur del nostre planeta. Èpic, sí senyor, però un pel desvirtuat per aquesta manca de coherència que m’ha fet perdre la versemblança del què passa realment en una ciutat que la nit anterior vivia de forma completament normal.

Són aspectes però, que no afecten a la qualitat literària de l’obra, en el sentit que gaudirem igual o més, ara que tenim més fronts oberts, amb les aventures dels protagonistes. Ara falta llegir-se El talent per veure com l’autor conclou aquesta trilogia d’aventures fantàstiques amb l’entranyable escenari d’una Barcelona a l’ull d’un huracà de destrucció.

Eloi Puig. 06/03/13