EL TALENT
(2012)

Gerard Guix

Editorial:
Estrella Polar
(2012)

Col.lecció:
L'illa del temps

Núm: 88

Pàgines: 412

Lectures relacionades:
El prodigi
L'enginy

Gerard Guix tanca amb El talent la seva visió apocalíptica de la fi del mon en una trilogia que oficialment no té nom, però que a mi m’agrada anomenar-la Trilogia del Ragnarök. El tercer volum, doncs, segueix totes les trames desenvolupades en les dues primers parts, El Prodigi i l’Enginy, les desenvolupa i les tanca, encara que el resultat final trontolli degut a la multitud de capes d’informació i anades i vingudes entre fets presents i passats.

Abans de res cal dir que l’autor ha fet un gran esforç per cohesionar els personatges i els diferents arcs argumentals que s’havien disparat en les anteriors entregues. Potser per aquest motiu el present volum és més gruixut. Gerard Guix, doncs, dedica molt de temps a fer que les línies argumentals quadrin amb tot el que havia descrit anteriorment. En aquest sentit estic força satisfet del resultat. Seguint sota la clara influència de la mitologia nòrdica, Barcelona segueix sent l’escenari de la batalla final, del Ragnarök, entre les forces d’Odín -homes-llop- i les de Fenrir – zombis-. Però aquesta dedicació de l’autor a encaixar la història topa directament amb l’estructura de la novel·la que m’ha semblat molt desigual.

Per començar, ben bé la meitat de la novel·la està quasi completament dedicada a passar-nos flashbacks que per una banda són molt interessants – com els dedicats als primers anys d’Odin a la Barcelona de finals del segle XIX i molt especialment el capítol dedicat als records de la Viveca- però per altra banda frustra l’interès del lector que busca saber què està passant en el present. No només això, el fet que els dos protagonistes principals, Axel i Odín no apareguin fins al darrer capítol de la novel·la desfà expectatives creades i alenteix l’interès. Aquí prenen més valor els records de personatges secundaris, els flashbacks de les seves vides, que l’actualitat en l’interminable dia final del Ragnarök a Barcelona.

Aquest punt, el fet que l’apocalipsi final es desenvolupi en un sol dia crec, en la meva modesta opinió, que ha resultat un error, doncs com apuntava a l’Enginy, la incredulitat creix a enormes passos quan se’ns descriu una Barcelona destruïda en només poques hores sense entendre què se n’ha fet dels milions de persones que hi viuen. La manca de temps real que dedica Guix al Ragnarök possibilita fets que surten de la lògica com per exemple la construcció d’una catapulta amb mobiliari urbà que sembla s’enllesteixi en cosa de 20 minuts (sense eines, ni experiència, etc...). Tampoc s’entén perquè hi ha persones “normals” que són afectades per la gelor emanada d’Odin, i d’altres que no, o perquè no es pot fugir de la ciutat tenint tan d’espai – que hi hagi algunes carreteres tallades no equival a estar aïllat-.

Són incongruències que sobresurten de quan en quan i que no malmeten l’essència de l’obra, doncs la prosa i l’equilibrisme de l’autor estan fora de dubte- però sí que debiliten profundament que el lector es cregui el que s’està llegint. Per altra banda, la història ens presenta moments àlgids i d’altres fóra de lloc. És dolorós veure com a vegades Gerard Guix aconsegueix crear una èpica molt remarcable – com en els enfrontaments finals entre Fenrir i Odín- o una excel·lent ambientació històrica – especialment a la Barcelona de la Renaixença- però en altres ocasions recorre a recursos que freguen l’absurd com tot el que afecta a la catapulta i els elefants del zoo per exemple- que sobten per la poca seriositat en que s’han utilitzat. I pel que fa a l’epíleg, aquí sí seré especialment crític... prefereixo pensar que no existeix, a l’igual que vaig decidir obviar que havia vist la seqüència final del remake de El planeta dels simis de Tim Burton.

En definitiva, un gust agredolç: El talent tanca una trilogia fresca, viva, molt necessària pel fantàstic en català; però l’estructura dels tres llibres pateix massa alt-i-baixos en personatges, situacions i sobretot credibilitat. Gerard Guix escriu molt intensament i de forma completament desairada, cosa que agraeixo molt sincerament; però torno a repetir que el plantejament i la logística de com crear i desenvolupar una fi del món en una ciutat com Barcelona se li ha escapat de les mans i ha repercutit en el resultat final. En aquest tercer llibre l'autor s’ha esmerçat tant en voler transmetre’ns les motivacions i tarannàs dels seus personatges a través dels flashbacks que ha descuidat el ritme del present; i també alguns aspectes argumentals.

Espero seguir llegint aquest tipus de literatura desinhibida, fantàstica i de gènere. En Gerard Guix, n’estic segur, té moltes més històries i suficients recursos per continuar amb el mateix bon nivell literari i millorar els plantejaments i estructuració de les futures novel·les.

Eloi Puig, 12/06/13