ESCULTORES DE HOMBRES
(2009)

Claudio Landete Anaya

Editorial:
Alfa Eridiani
(2009)

Col.lecció:
Erídano

Núm: 17

Pàgines: 76

Escultores de hombres es un fix-up de contes que componen tots ells una història més amplia sobre un tema recurrent: La manipulació mental de malfactors i víctimes. Ens trobem en una societat futura que ha apostat per la creació d’una policia cerebral que té plenes competències per tractar a delinqüents per mirar de reinserir-los a la societat. També les víctimes poden ser subjectes a certes tècniques agressives on la policia cerebral mirarà d’amagar en la ment del subjecte aquells escenaris i agressions que podrien malmetre una ment fràgil.

La premissa és, doncs, molt interessant. Claudio Landete és imaginatiu (ja ho va demostrar en l’únic treball seu que havia llegit fins ara, “La estrella muerta”) i el seu gran punt a favor en aquesta antologia és que tracta el tema de la manipulació cerebral sota diverses perspectives i personatges fins a crear un una novel.la curta amb escenaris diferents i sota una mirada crítica que proporciona una bona sensació al lector.

Però en contra cal dir que els contes per si sols no s’aguanten massa… ja que la majoria tenen poca profunditat, manca de tensió i deixen una certa indiferència en el lector. Sembla com si manquessin més relats que ajudessin a cohesionar la idea de la societat amb la ambigua policia cerebral actuant sobre els condemnats a presó. De fet aquesta ambigüitat sobre si cal redreçar o no a uns presos i víctimes està poc explotada. La base hi és, però manca més informació sobre els processos de creació, apogeu i caiguda de la policia cerebral; també es troba a faltar més empatia amb els personatges. Un exemple concret és el darrer conte on se’ns mostra la mort d’un dels personatges que apareixen més a Escultores de hombres, però tot i la feina ecurada de Landete, no aconsegueix crear un vincle emocional amb el lector… potser per que l’esmentat personatge, tot i ser protagonista, no havia tingut “vida” fins aleshores.

L’estil de l’autor és directe i eficaç: diàlegs reveladors, trames curtes… però potser li manca polir l’estructura, que tot i resultar original, esdevé poc atractiva pel que fa al seu contingut i al paper dels seus personatges. Un recull doncs, que cal mirar-se més com una novel.la curta amb molt bones intencions i amb un cert grau d’originalitat però que queda mutilada per la manca de profunditat en unes trames que en general són poc interessants. Tot i així, aquí existeix un bon material per crear quelcom de més ambiciós, potser una novel.la més consolidada. Òbviament això depèn de si l’autor vol continuar expandint aquest petit univers que ha creat… estic convençut que personatges com l’agent Cooper li ho agrairien…