EL ÉXODO DE LOS GNOMOS
The bromeliad trilogy
(1989)

Aquest volum inlou les novel.les:

Camioneros


Cavadores


La Nave

Terry Pratchett

Editorial:
Timun Mas (2008)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 693


Altres edicions:

1991, 1996, 2007 "Camioneros" Timun Mas

1991,1996, 2007 "Cavadores". Timun Mas

1991, 1996, 2007 "La Nave". Timun Mas

1997 "Camioneros" Ediciones Folio. Grandes autores de la literatura fantástica, 26

1997 "Cavadores" Ediciones Folio. Grandes autores de la literatura fantástica, 27

1997 "La Nave". Ediciones Folio. Grandes autores de la literatura fantástica, 28

La trilogia El Éxodo dels gnomos per fi es reuneix en un sol volum en aquesta darrera edició de Timun Mas. El volum integra les tres novel.les que Terry Pratchett va escriure entre 1989 i 1990 (Camioneros, Cavadores i La nave)  i que han estat reeditades per separat diverses vegades degut al seu èxit i a la tirada que té el nom de Pratchett entre els afeccionats a la literatura fantàstica de qualitat.

El talent de Pratchett ha quedat perfectament demostrat en la seva sèrie del Mundodisco – que li ha valgut ser el segon escriptor més venut – i més ric- del Regne Unit, només superat per J.K Rowling on utilitzant la fantasia, una imaginació desbordant i un humor intel.ligent ens presenta una visió de la humanitat sota una perspectiva evidentment paròdica. Doncs pràcticament el mateix podem dir de El Éxodo de los gnomos: Una trilogia enginyosa, irònica, filosòfica a estones i molt, molt divertida. Això sí, substituirem els elements fantàstics per d’altres més propers a la ciència-ficció.

Els gnoms han viscut des de sempre a la Botiga, uns grans magatzems d’on es proveeixen de qualsevol article de necessitat. Es clar que sempre és una paraula relativa doncs els gnoms viuen deu vegades més de pressa que els humans – un any nostre equival a uns 10 anys seus- i per tant la memòria col.lectiva també va difuminant-se amb la mateixa rapidesa de manera que els primers records que comparteixen són que Arnold Bros (fund.1905) va construir la Botiga per que els gnoms s’hi establissin…o almenys aquesta és la creença oficial, un sentiment de pertinència autoimposat que els ajuda a viure sense problemes de consciència.

Els gnoms s’estratifiquen socialment segons els departaments de la Botiga (moda infantil, merceria, Ferreteria…) on destaca especialment Artícles d’escriptori que són els únics que saben llegir i que sostenen el poder religiós de la comunitat. Les seves lectures inclouen els cartells sagrats de la Botiga (Rebaixes! Campanya de Nadal, liquidació d’existències, etc…) que són missatges que Arnold Bross (fund. 1905) envia als gnoms tal com és assenyalat per l’Abad i els seus acòlits. Pratchett aconsengueix crear situacions divertidíssimes amb els equívocs culturals i lingüístics que es creen a l’interpretar segons quins cartells i segons quines pautes de la conducta humana. Com veiem Pratchett continua parodiant als humans, en aquest cas sota la mirada d’uns éssers de 10 cm d’alçada.

Però l’arribada d’uns gnoms foranis trastocarà la rutinària i còmoda vida que tenen els seus congèneres de la Botiga doncs aquests provenen de l’Exterior, un lloc mític, quasi màgic, i òbviament inexistent –oficialment parlant- , els quals són portadors de notícies nefastes: La Botiga serà destruïda. A partir d’aquí els esdeveniments es succeiran i l’ingenu món interior de la Botiga haurà de ser succeït per un altre on els gnoms puguin viure en pau… al temible Exterior. A més, descobriran que fa milers d’anys els seus avantpassats naufragaren a la Terra en una nau espacial i que aquests provenien de les estrelles – que sí, són a l’Exterior de la Botiga, potser fins hi tot a alguns quilòmetres de distància-. Tot plegat recorda les peripècies dels conills de la magnífica La Colina de Watership on també l’escala dels esdeveniments es veia reduïda en acord del tamany dels protagonistes… i aquí és on Pratchett l’encerta de nou al mostrar-nos les pors i les inquietuds que una cultura té quan descobreix que tot el món conegut és molt més petit del que es pensava, quan ha d’acceptar que les regles, les lleis que han seguit tota la vida no funcionen fora del món interior on s’han desenvolupat.

El Éxodo de los gnomos és una gran obra, diuen que dedicada al públic juvenil. La meva modesta opinió és que és apte per totes les edats. No és només una trilogia humorística, planteja situacions interessants com són les relacions socials i religioses d’un grup que s’ha mantingut aïllat del món exterior durant quasi cent anys –que equival a uns mil per a ells-  i que han perdut la memòria dels seus orígens i també reptes a superar: La lluita pel coneixement, encarnada en Grimma, una gnoma que no creu que el fet que les dones llegeixin tingui conseqüències negatives per llurs cervells; la dualitat de creences entre els gnoms de l’exterior que coneixen la natura i els seus perills i la religió autoassumida pels de la Botiga que veneren el constructor mític de la seva llar; i sobretot l’instint de supervivència que manté unida la tribu quan les coses no van bé i que els impulsa a emprendre gestes abans impensables: Conduir camions, atacar als humans, robar bateries de cotxes, canviar els hàbits alimenticis o buscar els seus orígens més secrets a l’altra banda del món.

No cal dir que les pàgines passen volant i que l’argument es desenvolupa perfectament a a través de les tres novel.les amb un final si no sorprenent, sí rodó. La ironia dels diàlegs que són el motor de les novel.les és la clau amb la que descobrirem l’equilibri entre l’humor intel.ligent del que sempre ha fet gala Pratchett i la realitat que cal llegir entre línies, tot plegat amanit amb gotes de filosofia i sentit comú.

Una trilogia doncs imprescindible, que agradarà tan als coneixedors de l’obra de Pratchett com als que encara no l’han degustada i que reflecteix un dels moments àlgids de Pratchett com a escriptor. Un escriptor que, recordem, enguany ha expressat públicament que pateix un principi d’Alzheimer. Esperem que el seu talent no se’n vegi afectat i ens pugui continuar oferint històries com aquesta.