FIRMIN
Firmin: Adventures of a metropolitan lowlife
(2006)

Sam Savage

Editorial:
Columna (2007)

Col.lecció:
Clàssica

Núm: 742

Pàgines: 206

Altres edicions:

ESPANYOL:
2007 Seix Barral

És d’agrair que de tant en tant apareguin novel.les com aquesta: Fresques, curtes, intenses i que calen en la mentalitat col.lectiva sense cap gran desplegament publicitari, només a través de l’infal·lible camí del boca-orella.

Firmin és una novel.la fantàstica protagonitzada per una rata. De fet, Firmin és el nom de la rata. No és la primera vegada ni serà l’última que el nostre benvolgut veí rosegador –sigui rata o ratolí-protagonitza novel.les o còmics en una clara alegoria al comportament i a diversos sentiments humans (ara en venen al cap novel.les juvenils com, La Señora Frisby y las ratas de Nimh o obres gràfiques com Maus i la més recent Mouse Guardian). Sembla ser un dels animals preferits pels autors a l’hora d’humanitzar-los, potser per la seva suposada intel.ligència, potser pel rebuig innat que desperten tot sovint, cosa que els fa adequats quan es vol atacar la vanitat humana.

La vida de la rata Firmin, la seva autobiografia, serà el nostre fil argumental de principi a fi. Firmin ens explica la seva infantesa: fill d’una rata alcohòlica i membre petit de 13 germans va haver d’alimentar-se de paper per no morir de fam i llavors descobrí que aprenia a llegir aquelles pàgines de les que s’alimentava –i que cada llibre tenia un gust diferent- fins al punt d’aconseguir empapar-se dels textos de la majoria dels llibres que havia en la seva llar, una llibreria de vell. El nostre protagonista – masculí per cert- ens narrarà doncs, emprant la nostàlgia i l’amor per la literatura les seves desventures per habitatges d’una plaça de Boston dels anys 60 i la relació amb dos humans: el seu venerat llibreter i la relació simbiòtica amb un escriptor fracassat de ciència-ficció.

Firmin és un romàntic, un somiador, i a través de la literatura i el cinema – és afeccionat als clàssics i a la pornografia- fantasieja en ser un humà, en viatjar a París, o en tractar de tu a tu a molts homes que no li arribarien a la sola de la sabata en intel.ligència. Aquest és un dels efectes més ben arranjats per l’autor: La rata somiatruites que vol comunicar-se amb els humans, que voldria ser com ells per experimentar la vida fora del seu món, la plaça; i explorar tot el que sap que s’està perdent, tot el que la literatura li ha permès descobrir. El seu amor per la literatura no és còmic com el que ens mostra Jasper Fforde en la seva saga de Thursday Next, no es tracta tampoc una simple devoció intel.lectual: és el camí per assolir la llibertat de la seva ment, ja que el seu cos esprimatxat, el seu tamany i les seves cordes vocals no li permeten pas res més. Potser en aquest sentit Savage ha estat massa realista, només ha donat a Firmin la capacitat de llegir i entendre, no la de comunicar-se… el seu més gran regal i la seva més gran maledicció: tenir el coneixement i saber que no el pots utilitzar… tocar el cel per caure més tard, com diria Mike Resnick en aquell memorable relat “He tocado el cielo”.

Firmin és una novel.la que combina l’humor subtil amb la tristesa que envolta als protagonistes, és un retrat i una recerca de la condició humana. Es mou en un estil distès però profund sense utilitzar diàlegs –normal si tenim en compte que la rata no pot parlar amb ningú- però que en cap moment perd el ritme. Una obra doncs, amena, entretinguda i fresca. Ideal per als bibliòfils i per tots els que els agrada refugiar-se en la nostàlgia de quan en quan. Ah! Il.lustrada per Fernando Krahn amb dibuixos que acompanyen a la perfecció l’aire retro i melancòlic de la novel.la.

Eloi Puig, 04/06/08