GALÁPAGOS
Galápagos
(1985)

Kurt Vonnegut

Editorial:
Minotauro
(2009)

Col.lecció:
Clásicos
Minotauro

Núm: ---

Pàgines: 319

Altres edicions:

1987 Planeta

Mai havia llegit una història sobre la fi del món d’una manera tan irònica i surrealista com aquesta, però venint d’un autor com Kurt Vonnegut no m’hauria d’estranyar, almenys després d’assaborir una de les seves obres més conegudes com és Escorxador 5.

Vonnegut tenia un talent especial per dir molt fent veure que no diu res, per crear i desfer trames, per traspassar les barreres físiques d’un plantejament, un nus i un desenllaç i oferir-nos una visió hipnòtica, desenfadada, desestructurada però plena de vida, d’ironia, d’humor negre i de quelcom més sobre els temes més inversemblants.

En aquest cas li ha tocat rebre a la teoria de l’evolució, a l’estupidesa humana, a la fi del món tal com el coneixem ara mateix. El narrador? El fantasma decapitat d’un obrer de la construcció naval que ens transmet els pensaments, les vides i les desventures dels protagonistes de la nostra història. Perquè no? Una tasca llarga i feixuga doncs el pobre s’ha passat exactament un milió d’anys veient com la humanitat ha evolucionat cap a bé, reduïnt el voluminós cervell que els plantejava tants problemes i transformant-se en mamífers semblants a foques. Ara són més feliços, tot s’ha de dir.

Però això és el colofó; en realitat història que tracta el llibre son els darrers dies abans que una crisi econòmica mundial combinada amb una malaltia incurable propiciés l’extinció de la raça humana… però no completament! Doncs una sèrie de supervivents –un capità de vaixell inexpert, una ex-professora de secundària, una noia cega, una japonesa que porta gens radioactius dins seu i òbviament les sis nenes caníbals de la tribu Kana-bono, per no mencionar el superpoderós ordinador Mandarax que té memoritzades milers de cites apropiades per a cada ocasió però que no serveix per res més- acabaran naufragant a les Illes Galápagos. Quin millor lloc per que la natura seleccioni quina humanitat podria sobreviure al cataclisme mundial? Darwin no s’equivocava no…

A Galápagos podrem descobrir molt bona literatura en un llibre on quasi no passa res, podrem albirar sense massa complicacions les manies persecutòries de l’autor: el seu tarannà antibel·licista, la seva preocupació per la deshumanització, fins i tot la seva paranoia pels autors de ciència-ficció fracassats. Tot això en un llenguatge amè, viu, que et provoca molts somriures i poques decepcions. Sempre seguint una línia conduïda per l’estil humorístic i irònic de l’autor encara que parli de fets que a priori qualificariem de dramàtics.

No espereu grans tractats filosòfics sobre la fi del món o sobre l’evolució de la raça humana, però sí espereu una reflexió sarcàstica sobre el culpable de tot plegat: el voluminós cervell humà, que dicta camins, sentències i emocions a un pobre cos que no ho necessita de cap manera.

Molt entretinguda i recomenada per qui vulgui deixar-se anar sense complexes en una lectura poc trascendent, surrealista a estones i molt fresca; però sobretot molt ben escrita. El senyor Vonnegut podia ser caòtic, però sabia el que es feia.

Eloi Puig, 12/01/10