GOSSOS
SALVATGES
(2022)

Georgina Dalmau

Editorial:
Fanbooks
(2022)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 134




Altres edicions:

CASTELLÀ
2021 Algar

Les Ter-Cat (Tertúlies Catalanes de ciència-ficció i Fantasia) serveixen, entre d’altres coses, per conèixer directament a autors i autores novells que d’altra manera, sovint queden en l’anonimat i amb obres que potser resten oblidades entre mig de l’inabastable pila de llibres pendents. A més, conèixer el punt de vista directe de l’autora —en aquest cas la Georgina Dalmau— sobre el procés d’escriptura i l’experiència de publicar en una editorial com Fanbooks sempre és molt enriquidor. Com ho és que l’autora ens expliqui el com i perquè va reescriure algun que altre capítol després de rebre suggeriments per part de l’editor.

Gossos salvatges és la primera novel·la de Dalmau, una petita epopeia post-apocalíptica directament dedicada al públic juvenil. Una novel·la lleugera, de ritme trepidant i narrada sota dos punts de vista directes. Una història que si bé, no és especialment original, sí que utilitza tècniques narratives força intel·ligents i dinamitzadores que provoquen que la novel·la es llegeixi pràcticament sola, que no és poca cosa.

Ens trobem en un futur proper, on la societat i tota la civilització ha col·lapsat. No ha estat un fet puntual que hagi sacsejat el món, més aviat la societat ha arribat al límit i poc a poc, com qui no vol la cosa, decau, implosiona i esdevé un món irreconeixible: L’economia, com deia, col·lapsa i els serveis es dissolen i la societat entra en un procés de retrocés, a l’estil de Apocalipsi suave de Will McIntosh, que acaba fulminant en pocs anys la societat tal com la coneixem actualment fins poc a poc convertir-se en els malsons realistes que trobàvem, per exemple al Cenital de l’Emilio Bueso.

La Duna és filla d’aquest procés degeneratiu. La seva família va morir quan fugien de casa per buscar un lloc millor per viure. Des de llavors vagà sola pels boscos fins que es va unir a un petit grup de nois i noies que des de aleshores s’enfronten junts a la dura realitat. L’únic objecte que conserva del seu passat és un diari escrit per la seva mare en els darrers anys del col·lapse i aquí és on, de forma molt intel·ligent, Georgina Dalmau ens va narrant els fet que van propiciar el final de la civilització, a través de flashbacks en forma de l’empremta personal de la mare de la Duna. Pensaments, descripcions que et van situant sobre el que va passar i que és el nexe alhora amb el passat; una ajuda quasi espiritual on la Duna hi troba consol.

Els escenari on transcorre la novel·la és indeterminat, amb descripcions prou acurades perquè ens fem una idea de com es viu entre pobles abandonats i cases ensorrades però sense endinsar-nos en cap zona coneguda que puguem identificar. L’he trobat molt correcte; en canvi, pel que fa als personatges, deixant de banda als dos principals, trobo que l’autora ha descuidat una mica el rol dels secundaris. En Jan i la Llum —acompanyants d’aventures de la Duna— pràcticament només fan de comparses i no tenen vida pròpia. Els manca, al meu entendre, una mica més de profunditat.

Però hi ha un fet que m’agradaria destacar especialment: El realisme amb que ens presenta aquesta breu història. Algunes de les darreres novel·les juvenils (encara per ressenyar) que he llegit em treien de context amb situacions difícilment creïbles (algunes directament esperpèntiques) i en canvi aquí he trobat una història, que si bé senzilla i en alguns moments predictible— com a mínim segueix les regles que s’ha auto-imposat: Tracta al lector com un adult i mostra de manera molt dinàmica un possible futur catastròfic sense sobrepassar-se amb les especulacions, un futur doncs, creïble.

Gossos Salvatges té una trama senzilla però està escrita amb ganes, vinculant intel·ligentment passat i present i presentant-nos una típica situació de conflicte de forma breu i directa. Agradarà molt especialment als joves però òbviament és apta per a totes les edats. El cert és que ara que la Georgina Dalmau ha instaurat les bases, no costaria massa escriure més sobre com aquests nanos orfes poden sobreviure en un món que s’ha girat en contra d’ells, que campen pels boscos i camins rals, com gossos salvatges però amatents de voler construir de nou un món digne.

Eloi Puig
03/03/2023