INTRODUCCIÓ A L'OMBRA
(1956)

Manuel De Pedrolo

Editorial:
Pagès Editors
(2016)

Col.lecció:
Ciència-Ficció

Núm: 29

Pàgines: 131

Altres edicions:

1972 Proa

Si Manuel de Pedrolo hagués nascut als Estats Units i no a Catalunya, Si hagués tingut total llibertat expressiva per escriure i publicar sense censura, no pas com li va ocórrer al nostre país, probablement l'haguessin fitxat com a guionista de Hollywood en programes com la Dimensió desconeguda. Aquestes mateixes paraules són les que trobem a la presentació del llibre – que no sé qui signa, probablement l'Antoni Munné-Jordà - i no hi puc estar més d'acord. La capacitat imaginativa de l'autor de la Segarra fou extremadament fèrtil en molts camps però en la ciència-ficció fou excelsa, anticipant-se a molts autors del moment.

Un cas evident d'aquesta ment oberta és la novel·la que ens ocupa: Introducció a l'ombra, escrita al 1956 però que no fou publicada fins al 1972. Ara, Pagès Editors en treu una segona edició amb el mateix pròleg que es va publicar fa 44 anys. Pedrolo amb aquesta novel·la m'ha recordat a noms il·lustres com Richard Matheson, per exemple amb el seu conte “La niñita perdida”, un autor que sí va participar activament a Hollywood. Però a diferència d'ell, el de l'Aranyó hi aprofundeix fins a límits increïbles i no deixa esbossada la història, s'hi submergeix completament. El resultat és aquesta inversemblant, paranoica i poc coneguda obra que tractaré de ressenyar.

David Massagué arriba a casa en una tarda plujosa, es treu els mitjons i de forma despistada s'acosta a la porta per sortir de l'habitació però de sobte topa contra la pared – o això li sembla- i apareix en una habitació blanca i hermètica, sense sortides visibles i sense saber com hi ha anat a parar. Pot sentir el que la seva dona i família diuen però no els pot veure- ni ells a ell-. Sembla haver entrat en un espai diferent i allunyat de la nostra realitat.

A partir d'aquí Pedrolo s'introdueix dins la ment analítica d'en David per fer-nos arribar els seus pensaments: la desesperació, l'angoixa, el terror, però també la seva capacitat d'anàlisi, la seva ment especulativa que intenta trobar una solució al problema impossible de com sortir d'allí. La paranoia juga amb el cervell d'en David, però també el raonament crític sobre tot tipus de teories que van des de la pura física a la més imaginativa i fantàstica de les solucions. És un exercici que de quan en quan es trunca quan en David escolta les veus dels que són a l'altra banda, buscant-lo i preguntant-se on és ell. Pedrolo ens acosta a la ment d'una persona perduda i ho fa amb energia, amb decisió. Els diàlegs interns d'en David s'integren perfectament a la nostra lectura i quasi mai esdevenen feixucs o ens deixen indiferents. És difícil exposar en una novel·la tan curta tal quantitat d'idees de pura especulació científica i amb un sol personatge sense que el lector se senti cohibit per l'abast de les prediccions i elucubracions del protagonista.

Un cúmul d'idees amb un entorn claustrofòbic que molts pensarien que donaria per només un conte però que Manuel de Pedrolo en sap treure el suc suficient per presentar-nos una novel·la curta escrita en una època on aquestes visions sobre altres dimensions o sobre les teories més enllà del raonament implícit sobre la física del nostre món, no eren ni molt menys normals. Penseu que estem parlant d'una època daurada per la ciència-ficció als Estats Units amb noms com Heinlein, Asimov o Pohl donant el millor de sí mateixos. Pedrolo no només els seguia l'estela sinó que a més d'un els avançava amb el sentit de la meravella desplegat en obres com aquesta.

Introducció a l'ombra és doncs, una novel·la recomanada pels iniciats, pel públic que li ve de gust deixar-se portar per la filosofia i la ciència; no pas pels qui gosen acostar-se a la ciència-ficció només per passar una bona estona o per evadir-se. La novel·la no és complicada però sí que en diversos moments exposa idees que cal absorbir amb certa intensitat.

Enguany ja s'han reeditat tres novel·les de Manuel de Pedrolo. A Aquesta, l'acompanya per exemple Procés de contradicció suficient, publicada per Orciny Press i l'edició limitada de El mecanoscrit del segon origen en tres llengües (i per primer cop traduïda a l'anglès per Sara Martín) que es presentà tot just fa una setmana a l'Eurocon de Barcelona. I el 2018 serà el seu centenari per la qual cosa pressuposem que més editorials se sumaran a reeditar els seus llibres. Així ho esperem almenys.

Eloi Puig,

11/11/2016