Ja fa un temps que l'editorial Gigamesh s'està caracteritzant per apostar per les obres completes de certs autors; especialment en la seva vesant de contes que sempre són més difícils de trobar i quasi mai recopilats en el mateix volum. Van començar publicant l'obra completa (de ciència-ficció) de Frederic Brown en quatre volums – dos d'ells de contes- o l'Autobiografia literària de George R. R. Martin en tres volums. Al meu modest entendre aquestes recopilacions són una base quasi imprescindible per entendre com han evolucionat els autors que les signen però també per entreveure l'evolució d'idees, conceptes i estils en certs períodes de la història de la ciència-ficció. Ara farà vuit anys Gigamesh va fer un pas més enllà encara al regalar com a promoció per Sant Jordi un petit recull dels primers relats de Richard Matheson titulat Los primeros cuentos i anunciant que la resta de l'obra es publicaria en dos volums. Ho sigui la crême de la crême de la seva obra curta.
El primer volum, Nacido de hombre y mujer y otros relatos espeluznantes va ser publicat fa dos anys, al 2014. Jo havia ressenyat ja Los primeros cuentos abans, just l'any de la mort de Matheson i quan va sortir el primer volum amb aquells contes i una trentena més vaig començar a llegir-los immediatament. Però ah! La meva idea inicial era llegir-ne una desena, descansar i tornar-hi entre altres lectures... i entre una cosa i una altra no m'hi he tornat a posar fins que enguany ha sortir el segon volum recopilatori: Pesadilla a veinte mil pies y otros relatos espeluznantes. I ara sí: la lectura del primer volum, d'aquests 42 contes ja ha acabat i la sensació general ha estat que he devorat una antologia fantàstica que suposa conèixer una de les bases des d'on la ciència-ficció ha emprès el vol.
Matheson és conegut per tots paradoxalment per la seva relativament escassa producció de novel·les, com per exemple Soy Leyenda o La casa infernal, i també com a guionista de Hollywood – recordem que va adaptar molts dels seus contes a la mítica sèrie La dimensió desconeguda, entre d'altres treballs. La seva vessant en els relats fins ara havia passat per nosaltres més o menys desapercebuda. Per la meva banda només havia llegit el conte “Duel” a la revista Gigamesh 42. Però en aquesta Collected Stories que va treure al 1989 i que ara Gigamesh ens presenta en la seva totalitat podreu descobrir perquè a Matheson se'l reconeix com un dels grans autors de ciència-ficció del passat segle.
Es diu que és el mestre de la paranoia i probablement sigui cert. Una de les coses que més m'ha sobtat dels seus contes és que la majoria d'aquests ocorren a la mateixa època en que van ser escrits (en aquest recull tenim ordenats els contes des de 1950 a 1954) i no en futurs llunyans. Això vol dir que bona part de les alteracions de la realitat, dels fet descrits a les seves històries té lloc als EUA dels anys cinquanta. La plàcida vida americana doncs, és sacsejada a cada història de Matheson. I la paranoia o el que és el mateix, la malfiança que alguna cosa no va bé penetra dins la ment americana de forma subtil. Sí, és cert que vivien en un ambient de Guerra Freda, cosa que s'evidencia en alguns contes, i que fer símils d'aquest fet amb per exemple les invasions extraterrestres és una idea comuna a l'època (Brown, Heinlein...); però no era només això. Matheson ens trasllada quasi sempre a un escenari quotidià, normal, segur. I llavors introdueix un fet anormal, perillós, inversemblant fins i tot. La paranoia, el terror, la incomprensió d'aquesta classe mitjana americana protagonista de quasi tots els contes i la seva reacció és el punt fort, la clau dels contes.
Bona part dels relats tenen una llargada similar – pressuposo que degut al tamany exigit per les revistes de l'època-, però això que per algú determinaria molt la complexitat de la història, sembla que per Matheson és ideal. En aquestes 10-15 pàgines de mitjana pot desenvolupar idees, personatges, afegir petites dosis d'intriga, de terror i el que calgui. El magnetisme de la seva prosa t'atrapa de seguida – potser en part gràcies a la feina de la traductora Pilar Ramírez, tot s'ha de dir- i un cop comences el relat costa deixar-lo. Una llargada, doncs, perfecta per enganxar al lector i per tancar el conte. Curiosament quan trenca aquesta regla en el que és el conte més llarg del recull, “Casa carnicero” provoca l'efecte contrari. Em va costar més d'acabar. Per sort, el tema de les cases embruixades, Matheson el tracta de forma excel·lent a la magistral La casa infernal (1971).
Són molts els contes que destacaria i la gràcia a més és que són de temàtiques dispars com ara els mons virtuals de “Cuando duerme el que vela”, la ràbia que impregna cada una de les pàgines de “Casa de locos” (el millor conte del recull per mi), el simbolisme de “La nave la muerte” ,un dels pocs relats ambientats en el futur; la melancolia i tristesa que es desprèn a “El último día” o a “La prueba”, les portes dimensionals de “La niñita perdida”, la magnífica paranoia que observem a “El intruso” o el terror alienígena que ens deixa “El ser”, un conte digne de l'època. Però també la gran sacsejada mental que trobem a “El niño curioso” on la pèrdua de memòria pot ser un efecte terrorífic, les visions apocalíptiques de “Descenso” i un altre cop “El último día” i perquè no, algun toc d'humor a “Querido diario”. Òbviament, com en qualsevol antologia trobarem contes més elaborats i d'altres més senzills però la mitjana és alta, molt alta.
Com deia, les alteracions de la realitat que ens proposa Matheson a cada història estan publicades per ordre d'aparició de manera que podem entrellucar una mica la seva evolució com a escriptor en aquests primers quatre anys. Per la meva banda he notat que deixant de banda algunes excepcions, la majoria dels relats milloren amb el pas del temps. Un altre fet destacable de la present edició és que tots els contes tenen unes notes escrites per l'autor a final de cada text que ens ubica en intencions o també en quina situació personal estava passant quan escrivia la història. Això dóna encara més valor a l'obra.
En definitiva, Nacidos de hombre y mujer y otros relatos espeluznantes és un garantia de grans contes, la majoria dels quals no han envellit malament i que demostren les altes capacitats literàries d'un autor com Richard Matheson. Ara tocarà llegir el segon volum!
Eloi Puig, 28/09/2016
|
|
|