EL LLIBRE DE MORFEU
El libro de Morfeo
(2013)

Ricard Ruiz &
Álex Hinojo

Editorial:
La Galera
(2013)

Col.lecció:
Guardians de Somnis

Núm: 1

Pàgines: 295

Altres edicions:

CASTELLÀ
2013 la Galera

Sempre costa ressenyar novel·les decidídament enfocades a un públic juvenil. I això es deu primordialment a la por a no saber valorar-les en la justa mesura, al temor que el Peter Pan  que tots duem a dins – com diuen Els Amics de les Arts-, no estigui suficientment despert o atent al que ens proposa l’autor.

El llibre de Morfeu és el primer volum – autoconclusiu- de la sèrie Guardians de Somnis, co-escrit per Ricard Ruiz i Álex Hinojo. Del primer en coneixem tots les seves opinions crítiques literàries des de fa anys. El segon és un autor nou per a mi. Aquest duo s’han embrancat en la creació d’una sèrie d’aventures juvenils de marcat accent fantàstic integrant elements propis de la literatura juvenil: Personatges d’ambdós sexes que són amics i que interactuen molt al gust del públic actual, aventura, ritme trepidant, emoció i una certa intriga. I es clar, fantasia per parar un tren!

La barreja de tot això i sobretot d’una prosa directa i molt amena ens dóna una novel·la que no corre; vola, i que de ben segur el jovent la gaudirà amb escreix. La trama es centra en un grup de quatre amics capitanejats per Serena, una noia normal i corrent que té un estrafolari avi científic que es passa el dia viatjant. En aquest punt em va assaltar un dejà vu que em va recordar fortament la saga de Kadingir de Joan Llongueras i Mercè Masnou amb similituds estructurals evidents: Noia amb empenta i molta imaginació, avi/àvia misteriós i científic, viatge a un altre món a través d’un accés màgic... etc. Però el dejà vu queda aviat enrere quan veiem que la trama s’endinsa per un fabulós món oníric, un món dels somnis on la Serena i els seus amics hauran de lluitar per vèncer una trama malèfica que el pot fer desaparèixer.

Com deia, el que sobresurt de la novel·la és la traça que tenen els autors per narrar les aventures dels Guardians de Somnis: El ritme, l’acció, els diàlegs, la sensació de perill... tot conflueix la mar de bé. Els capítols curts, i les magnífiques il·lustracions també acompanyen. En sentit contrari hi ha alguns aspectes, al meu entendre millorables: Per començar la trama argumental, tot i que el rerefons és força clar, es torna confosa en alguns moments. Al tenir personatges somiant i d’altres que són somiats, a l’entrar i sortir amb certa freqüència del món oníric etc... el nostre esquema mental trontolla una mica. A més, al meu entendre hi manquen regles que permetin al lector saber quan una cosa es pot fer i quan no. Potser això últim es deu més què els adults volem les coses més guiades que els adolescents. Un altre punt feble és el tractament de dos dels protagonistes (la Virgínia i l’Oriol) que tot i formar part de la colla tenen un paper molt minso. Es clar que això probablement es resolgui en properes entregues.

En definitiva, una obertura a la imaginació que agradarà a tothom, i que sota el punt de mira del meu Peter Pan particular, un pèl crític amb les normes dels mons fantàstics, té moments de la història millorables però que tanmateix no es noten en excés en aquesta primera novel·la de la sèrie. I que en siguin moltes!

L’edició, a càrrec de La Galera, en tapa dura, és molt bona. Només un incís estructural: Algunes de les il·lustracions de Pedro Rodríguez – que m’encanten-, especialment cap a la segona meitat del llibre, estan col·locades pàgines abans que passi l’acció que s’hi contempla de forma que provoca lleus spoilers, sense voler-ho.

Eloi Puig, 20/02/14