LAS LUMINOSAS
The shinning girls
(2013)

Lauren Beukes

Editorial:
RBA
(2013)

Col.lecció:
Literatura
fantástica

Núm: 18

Pàgines: 409

Lauren Beukes és una autora sud-africana desconeguda en aquest país, almenys fins que va passejar-se pel festival Celsius d’enguany, a Avilés, per promocionar la novel·la que l’està omplint de lloances per allà on passa. Es tracta òbviament de Las Luminosas que el proper setembre publicarà RBA dins la seva col·lecció Literatura fantástica.

Las luminosas és una novel·la que combina amb encert els viatges en el temps i el gènere negre. La seva estructura amb capítols curts, enfocats bàsicament a dos dels seus protagonistes i amb salts en el temps constants recorda irremeiablement a la novel·la La mujer del viajero en el tiempo d’Audrey Niffenegger però si aquella era una història d’amor a través del temps, aquesta segueix la vida d’un assassí en sèrie, Harper, i la d’una de les seves víctimes, Kirby, que va escapar-se miraculosament de la mort, també a través del temps.

El primer que crida l’atenció és la prosa de Beukes: Desinhibida completament, propera, plena de vida. Un tractament del llenguatge i de les situacions quotidianes excel·lents però també prou valenta per retratar moments de pura tensió i suspens. L’autora tant ens fa entrar amb docilitat dins la vida diària de Kirby – abans i després del brutal intent d’assassinat- com ens introdueix amb pasmosa facilitat a l’interior de la ment degenerada de Harper, un assassí que mata per un impuls incontrolat després de descobrir un seguit de noms gravats en una paret d’una misteriosa casa. La mateixa casa que serveix de catalitzador per viatjar en el temps.
 
Beukes doncs ens trasllada als anys setanta, vuitanta i començaments dels noranta, narrant de forma amena la vida de Kirby i el seu entorn: La bala perduda de la seva mare, les seves primeres experiències sexuals, la universitat, la recerca d’una feina que li permeti investigar sobre el seu cas... tot plegat amb un llenguatge vital, amb diàlegs que posseeixen una espontaneïtat admirable, tot sota el control d’una prosa envejable per senzilla i fluïda. Però atenció! L’autora pot canviar de registre en un instant i fer-nos regirar l’estómac descrivint-nos els assassinats de les noies, víctimes de Harper: La seva metodologia, la intensitat en que viuen els instants finals les noies afectades per la ira de l’homicida, unes visions que et fan veure el color de la sang de les noies atacades i els pensaments indesxifrables, l’esquizofrènia de Harper, la seva ment torturada i tortuosa. Un plaer per assaborir!

Beukes planteja una situació inicial que sembla un tan confosa: La fugida l’any 1931 de Harper que el porta a una casa que sembla pot moure’s a través del temps però sempre entre el aquell any i el 13 de juny de 1993. La causa de tot plegat té a veure òbviament amb les paradoxes temporals però sí que és cert que l’autora no s’esmera en explicar les raons del perquè es pot viatjar en el temps. No importa; el que de veritat interessa aquí és com gestionar una bona idea amb una literatura desenfada que t’entra per tots els sentits.

El ritme és constant i va lligat amb l’ànsia de conèixer quantes noies ha de matar Harper – tot i no saber-ne l’ordre-. Sí que és cert que a la meitat del llibre potser l’autora s’entossudeix massa a mostrar-nos molt d’aprop les relacions socials de Kirby; és un moment en que un té ganes que l’autora passi a l’acció. I ho fa convenientment, amb capítols futurs on veiem escenes comprometedores que encara no han ocorregut.

Sóc una persona que gaudeix amb els viatges en el temps, en aquest cas la trama m’ha sorprès tot i esperar que el final fos més perfecte, aclaridor –potser per això no es mereix l’excel·lent-. Com comentava la seva estructura, a l’assemblar-se tant a La mujer del viajero en el tiempo, no m’ha sorprès tant; però això no li treu mèrits propis.

Un altre factor de mèrit és dedicar un cert temps a desenvolupar un personatge secundari com en Dan i la Rachel – amic i mare de la Kirby- o alguna de les amants de Harper – no tant, però el rodamón Mat que és llàstima- doncs atorga més profunditat a l’obra i treu una mica de pes al protagonisme absolut dels dos personatges antagònics. Harper i Kirby.

Las luminosas, les noies que llueixen a la ment de Harper, les que ha de matar, assassinar, esquarterar, dóna títol a la novel·la; una història que pot convertir-se en un dels revulsius de l’any donada la seva originalitat i savoir faire de la seva autora. No us la perdeu els qui busqueu una bona literatura entretinguda.

Eloi Puig 28/08/2013