EL JOVEN MORIARTY.
EL MISTERIO DEL DODO
(2013)

Sofia Rhei

Editorial:
Ediciones Nevsky
(2013)

Col.lecció:
Fábulas de Albión

Núm:

Pàgines: 205

Conec molt poc l'obra de Sofia Rhei. Tan sol he llegit un relat seu, “El libro pequeñito” inclòs a l'antologia Cuentos desde el otro lado. Això és normal si tenim en compte que l'autora està força especialitzada en narrativa juvenil i infantil. De fet vaig tenir la sort de coincidir amb ella a les acaballes de l'Eurocon 2016 just quan li acabaven de lliurar el premi a la millor creadora de llibres infantils de ciència-ficció i fantasia, guardó que evidencia la seva trajectòria al voltant dels més joves.

El joven Moriarty. El misterio del dodo és una novel·la que s'encasella a la difusa frontera entre la literatura infantil i juvenil. Teòricament és una obra per a lectors bastant joves i de fet la vaig comprar pel meu fill gran que té nou anys. I a ell li va agradar força de manera que suposo que cal fer més cas al destinatari final que no a un servidor. Ep! Que sigui una novel·la juvenil no significa que no pugui agradar-me, al contrari, però sí que vol dir que la meva percepció no és l'adequada.

Amb aquesta novel·la, magníficament editada per Ediciones Nevsky i il·lustrada per Alfonso Rodríguez, Sofia Rhei començava una sèrie d'aventures centrades en el personatge per tots coneguts de James Moriarty, només que de jovenet. De fet, crec que bona part del present llibre pretén presentar-nos al personatge, les seves dèries, la seva poca predisposició a mantenir amistats però sobretot les aptituds que marquen la diferència amb altres nens: Intel·ligència. Competitivitat, sarcasme... que el portaran a convertir-se en un antiheroi carismàtic.

Trobo molt bé que per una vegada se'ns presenti un personatge fora del comú i que està cridat a ser el dolent, la nèmesi d'un Sherlock Holmes que acapara sempre massa les mirades. És cert que Moriarty ja és una figura més coneguda per tots gràcies a l'adaptació Sherlock que tant rebombori ha causat al món televisiu (o pels més nostàlgics també la sèrie d'anime dels vuitanta guionitzada en part pel Hayao Miyazaki) però trobar-nos amb ell quan era jove és senzillament una enorme i grandíssima idea.

En aquesta primera aventura, com deia, Rhei vol posar-nos en context i per això dedica més pàgines del normal a mostrar-nos el tarannà de Moriarty. Potser en algun moment he pensat que li dedicava massa protagonisme a la seva figura i massa poc a la trama de la història. Aquesta gira al voltant de la desaparició d'un ocell dodo – ja extingit- que un parent de Morarty porta d'un dels seus exòtics viatges. La festa de benvinguda del tiet Theodosius és l'excusa per reunir a la jet set londinense a casa dels Moriarty i on el jove James i el seu bon amic John Watson (!!!) se les veuran per continuar amb les trapelleries mentre investiguen què pot haver causat la desaparició de l'ocell.

Curiós i ben trobat és que apareguin personatges contemporanis de l'època com el mateix Darwin o Lewis Carroll; dóna un toc d'interès per als més petits i una picada d'ullet per als grans. Tots aquesta presentació obrirà les portes a una investigació formal a partir de la meitat de la novel·la que és quan s'intensifica l'acció i quan millor ens ho passem.

El misterio del dodo doncs és una primera aventura més que correcte, que potser li costa arrancar a causa d'aquesta descripció dissimulada del jove James Moriarty però que poc a poc va guanyant interès. M'ha deixat amb un bon gust de boca i el més segur és que li pregunti a mon fill si en vol més.

Recomanada per tots aquells que volen viure una aventura victoriana que tot i que en un principi està pensada per un públic infantil no faltaran referències als adults perquè es sentin còmodes.

Eloi Puig,

13/03/2017