MITES NÒRDICS
Norse Mytholgy
(2017)

Neil Gaiman

Editorial:
Catedral
(2017)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 286

Traductora:
Anna Llisterri

Castellà:
2017 Destino

Haig de reconèixer que em passa com a Neil Gaiman: La mitologia nòrdica m'atrau. I molt. Potser és pel seu vincle amb els pobles vikings i germànics, potser per la seva èpica o per la magnitud de les seves eddas. El cert és que sempre m'ha seduït però sovint l'he absorbida de forma desigual, a través d'obres que jugaven amb els seus protagonistes més llampants i només recollien les parts que els interessava. 
 
Tot i no ser una mitologia que tinguem molt associada a nosaltres (vulguem o no, els grecs i els romans ens van influenciar més que no pas les incursions vikingues pel mediterrani) des de ben petit que he sentit a parlar de Thor i el seu martell Mjolnir (gràcies a Marvel, es clar) o d'Odin, Loki, El llop Fenrir o el mateix Ragnarok però reconec que fins ara mai m'havia introduït amb certa profunditat als orígens i llegendes d'aquesta immensa mitologia. 

I aquí és on entra la genialitat de Neil Gaiman: La d'explicar-nos algunes parts fonamentals del complex món dels déus nòrdics d'Asgard, de l'excepcional poder de Thor, la saviesa d'Odin o els enganys de Loki. Així doncs, en aquest volum trobarem una sèrie d'històries explicades com a faules, contes, narrats amb un aire divulgatiu i a sovint amb cert ressò juvenil que interpreta les llegendes i els escrits de les principals eddas (probablement l'escrita per Snorri Sturluson com a punt de partida) per acostar-nos als mites pagans que van seguir en bona mesura els pobles del nord i centre d'Europa. I aquests contes ens obriran els portes a conèixer la realitat dels déus nòrdics des dels principis dels temps fins al Ragnarok, el dia que s'acabarà el món. Ull! El mateix Gaiman també insisteix que algunes històries les ha interpretat i modificat a la seva voluntat, cosa que cal tenir present. 

I és que com passa sempre, les gestes de Thor o el temperament d'Odin ens arriben a través d'un filtre màgic que sembla només alabar aquells fets positius o exemplars que van realitzar en vida, mentre que les baixeses morals, les traïcions i les mentides semblen reparar només en la figura de Loki, el déu dels enganys. Un dels tractaments que més m'ha agradat de l'execució que realitza Neiman a Mites Nòrdics és que també s'aventuri a descriure'ns les maleses de personatges com Thor o el mateix Odin - algunes d'elles imperdonables- de manera que així rebem informació d'aspectes que normalment es mantenen més ocults quan tractem de déus classificats popularment com a "bons". Són els matisos que comporta ser un déu d'Asgard i que els humanitza amb les passions més mundanes. En aquest sentit les divinitats nòrdiques no disten massa dels déus de l'Olimp grec ja que són igual d'egocèntrics i manipuladors... com cabria esperar d'un déu vaja. 

M'han resultat molt interessants els capítols de la creació d'armes tan icòniques com el martell Mjolnir, o el relat de com el llop Fenrir va acumular un odi tan visceral contra els déus. Tots els contes ens inicien en la mitologia nòrdica de forma senzilla, i com deia narrat de forma entretinguda, agradable fins i tot. Tanmateix, les històries no escatimen detalls macabres però en general els contes més foscos són els darrers que parlen de Loki i del Ragnarok i la resta passen més com a moralines. En canvi he trobat a faltar algun relat dedicat a les valquíries i a com arrepleguen als morts en combat per portar-los al Valhalla. 

En aquests contes introductoris sobre els mites nòrdics contemplarem batalles, enganys, apostes i éssers que ens resultaran molt familiars com els gegants i els nans (tots ells molt arrelats a la mitologia nòrdica). Recordem que tota aquesta imaginació desbordada ha estat la base per influir en autors que han escrit obres tan magnífiques com La espada rota o l'obra mestra de la fantasia èpica que és El Senyor dels anells i per tant que són, en bona mesura, la base de bona part de la fantasia èpica contemporània. 

En definitiva, estic content per dues raons: la primera per haver-me introduït de forma molt amena en una mitologia que sempre m'ha fascinat; la segona perquè veig que segells editorials com Catedral aposten per traduir a noms insignes del fantàstic com Neil Gaiman al mateix temps de quan surt l'edició en castellà. És un acte de normalització exemplar. De fet, la secció juvenil de l'obra de l'anglès sempre ha estat ben tractada en català. Fa uns anys ens arribava El llibre del cementiri, Coraline o darrerament els contes il·lustrats com L'Ot i el gegant del Gel o L'agulla i la noia adormida. Ara només falta que algun grup editor s'animi a traduir les seves obres adultes com American Gods. Catedral ens ha preparat una magnífica edició en tapa dura que és una delícia per la qual cosa redoblo les felicitacions.

Eloi Puig, 

11/03/2018