MORDER EL BORDILLO
(2020)

Álfredo Álamo

Editorial:
Orciny Press
(2020)

Col.lecció:
Midian

Núm: 13

Pàgines: 184

Pégale al nazi. Salva al mundo.

Així, així mateix és com la contracoberta ens convida a entrar en aquesta esbojarrada obra de Alfredo Álamo, amb una simple frase amb reminiscències heroiques que aporta, a més, una dicotomia d’aquelles que marquen distàncies: Com un nazi pot salvar al món?

Alfredo Álamo ja em va demostrar amb aquella exquisidesa que és El detective que tiene mariposas en el estómago que l’humor és part del seu ADN i que li agrada sorprendre’ns amb obres fresques i passades de voltes com les dues que ja ha publicat a la col·lecció Midian d’Orciny Press... ho sigui a la secció de Bizarro de l’editorial.

I a Morder el bordillo combina tota l’estona personatges atípics amb objectius que semblen que no encaixin. El Puños és el que en llenguatge planer diríem un puto nazi. Un skin descerebrat que intenta destacar dins d’un grup que el tenen com un mitja merda (dins els estàndards nazis, es clar). Es passa el dia provocant a antifeixistes, intentant fotre quatre mastegots i deixant anar insults a tort i a dret. Però un dia rep una pallissa i veu la llum. O no. Veu una encarnació divina d’un paki (ho sigui de Shiva) que li demana certes coses. Res important: Que salvi al món.

Però també tenim a un nazi de veritat que escapa d’una presó amb la reencarnació del mateix Hitler a l’espatlla (petitona, això sí) que li transmet missatges ambigus sobre com ajudar al Puños a complir la seva missió divina. El contrapès de tot plegat el fa la noia, la més assenyada i la més centrada. Es tracta de la cosina del Puños i és tarotista. Vaja, que es dedica a enganyar a la gent i cobrar per fer-ho.

Ja tenim el trio de personatges als que s’hi afegiran diverses deïtats (cada una al seu rotllo) que apareixeran cada cop que al nostre (mal)volgut nazi li trenquin el cap d’alguna manera. Els traumatismes obren les portes al cel. Recordeu: pega al nazi, salva el mundo.

Alfredo ha escrit una aventura divertida, plena de referències, amb un llenguatge viu i que destaca perquè aconsegueix el seu objectiu: fer-nos riure una estona. Intercala capítols dedicats a cada protagonista amb aquella prosa vital que ja li he vist en altres obres seves, una narració ferma que sembla casolana però que et captura de seguida. Potser Morder el bordillo No m’ha semblat tan delicatessen con l’esmentada El detective que tenia mariposas en el estómago però és capaç de fer-nos pensar en nazis que semblen germanetes de la caritat al costat de certes sectes macabres religioses ultra-cristianes que juguen a la dreta de l’Opus Dei. I té mèrit.

Els diferents personatges de la novel·la aniran convergint poc a poc en un final de caire èpic amb una mirada posada a l’Apocalipsi que està a punt de desfermar-se sobre el País Valencià i Marisa, la tarotista, el seu cosí Puños i un nazi amb cara de Schwarzenegger (i un Hitler petitó al seu costat) hi tenen molt a dir.

Pura aventura bizarra i pur entreteniment. Què més voleu?

Eloi Puig
10/08/2022