LOS NOMBRES MUERTOS
(2013)

Jesús Cañadas

Editorial:
Random House
Mondadori
(2013)

Col.lecció:
Fantascy

Núm: ---

Pàgines: 572

Mai he estat un gran seguidor de Lovecraft encara que sempre m’ha atret la seva particular visió morbosa del terror. Però entre la magnífica portada de Los nombres muertos que directament reclama la teva atenció i la bona acollida que estava agafant la novel·la dins el fandom, no podia esperar més a llegir-lo. També hi influeix una estranya alienació planetària: Fa unes setmanes vaig llegir de mà Ediciones Nevsky una de les darreres obres de Lovecraft: La sombra fuera del tiempo. Fa poc també em van regalar el còmic Lovecraft, un homenaje en 15 historietas i com a colofó m’he comprat el joc En las montañas de la locura. Així que, ara que estic en ratxa, continuo aprofundint en tot el que l’envolta. I què millor per complementar aquest munt de casualitats còsmiques que llegir una novel·la que parla sobre el mateix Lovecraft?

Jesús Cañadas tenia un repte majúscul, immens, quasi sobrenatural. No es tractava d’escriure una biografia o una historieta divertida on aparegués Howard Phillips Lovecraft; si no de crear una novel·la que sí, respectés aspectes la vida de l’autor de Providence, la seva personalitat i el seu entorn però també que aportés quelcom més: Havia de ser una novel·la que indagués sobre l’autor per donar un origen als mites i a la seva obsessió pel terror còsmic però que alhora introduís els elements necessaris per crear una història sòlida que sustentés tant la seva obra fictícia com la realitat on es va desenvolupar, sense renunciar a l’ambigüitat característica del llegat literari de l’autor.

El plantejament de la novel·la és tan simple com efectiu: L’any 1931 H. P. Lovecraft reb la visita del seu amic Frank Belknap Long que l’incita a partir a la recerca d’un objecte impossible: El llibre maleït anomenat Necronomicón. Impossible perquè l’esmentat llibre va ser creat, inventat, pel mateix Lovecraft en un dels seus contes anys enrere. Ara però, hi ha pistes que insinuen que el llibre realment existeix.

A partir d’aquí Cañadas s’aboca en una sorprenent obra escrita amb enorme talent. Una fantasia històrica al servei de fans del pulp i de Lovecraft; una novel·la dinàmica, divertida, entretinguda i coral que ret homenatge al mestre del terror còsmic però que també hi incorpora altres escriptors de l’època com Robert E. Howard – creador de Conan- o el mateix Frank Long com a part del repertori. Acompanyats per Sonia Green, l’ex-dona de Lovecraft, que li dóna un toc diferent al conjunt ja que sembla la persona més sensata enmig d’una colla d’escriptors frikis. Naturalment, Cañadas, aprofita l’ocasió de manipular personatges tan coneguts dins la literatura contemporània –fins al límit de crear serioses ucronies- per afegir altres personatges il·lustres del moment, amb papers puntuals, cameos. A qui no li sonen noms com Alesteir Crowley, Fernando Pessoa, J.R.R. Tolkien o el mateix Adolf Hitler?

La història que ens prepara Cañadas té més d’aventures que de terror, més de Indiana Jones que de Hitchcock, però l’autor té capacitat per assolir aquest equilibri que comentava per superar el seu particular repte; Cañadas ens ofereix capítols plens d’aventures desenfrenades per una banda però també passatges més foscos i tensos que insinuen un terror sense forma i del qual no posaríem la mà al foc que existeix realment; o sí. Ho sigui, la constatació per part dels nostres exploradors de l’existència de fets tangibles però també la insinuació constant, la mirada de reüll, l’ombra que s’escapa, en definitiva un seguit de pistes, de proves, que més enllà de la ment de Lovecraft també hi ha alguna cosa que ens xiuxiueja en la foscor. Els fets que ocorren a Berlín en són un bon exemple. L’aventura es recargola al voltant de l’univers dels mites de Lovecraft de tal manera que en ocasions no sabem diferenciar la fantasia de la realitat.

L’estructura del llibre és la d’una escalabrada road movie – llegeixis en el bon sentit de la paraula- on tots els personatges tenen veu i vot. Un plantejament i un seguit de viatges on aquest entranyable grup d’estranys escriptors (i de la memorable Sonia Green) es traslladen a Londres, Berlín, Portugal o Síria a la recerca d’aquest llibre malsà folrat amb pell humana i escrit per un àrab boig, que el mateix Lovecraft va inventar... o no? Una estructura que es sustenta amb molt d’encert amb un ritme trepidant, amb canvis d’escenaris constants, amb molts personatges i amb un magnetisme que no sabria explicar.

Els personatges principals tenen un paper coral. No tot es centra en el nostre terrorífic autor, tot i ser òbviament el focus d’atracció. Tots tenen una personalitat marcada, un caràcter determinat que provoca situacions molt divertides. Des de l’agressivitat de Robert E. Howard, la serenor de Sonia Green o la inquietant façana que projecta una persona a priori anodina i desvalguda però amb una ment indesxifrable com la de Lovecraft.

Si he valorat la novel·la amb un excel·lent -tot i que al meu parer potser caldria lligar millor certes escenes del final del llibre i donar algunes explicacions més concretes i menys insinuacions- és perquè crec que deixant de banda el talent demostrat a l’escriure l’obra, Cañadas ha superat el repte que s’havia proposat: Ha escrit una molt bona novel·la on es parla de Lovecraft i el seu entorn, apareix una de les seves icones més famoses com és el Necronomicón, i a més s’enllaça tot perfectament amb la vida real i quotidiana de l’autor. I tot això sense deixant-nos respirar ni un moment!
 
La gran sorpresa que m’ha proporciona la novel·la és que Cañadas hagi pogut compaginar tants elements sense trair l’esperit de Lovecraft i a la vegada sense desvetllar res que no sigui necessari sobre els mites de Cthulhu, sobre monstres primigenis i éssers sense forma que esperen el seu moment. Tot queda en el dubte, en la insinuació, però també hi ha un petit grau de certesa, desvetllada al final, que ens farà sorgir somriures... potser de forma malsana i pertorbadora. Potser perquè en el fons tots voldríem veure emergir a cert monstre primigeni del fons del mar.

És cert que els seguidors de Lovecraft estaran més delitosos que els que no el coneixen per assaborir la novel·la. Per una vegada recomanaria introduir-se, ni que sigui superficialment en tot allò que envolta els Mites de Cthulhu que va crear Lovecraft, doncs la novel·la està farcida de picades d’ullet que faran les delícies dels més freaks de la casa però que deixaran fred a qui no s’hagi acostat mai a l’obra del mestre del terror còsmic.

Eloi Puig, 13/01/14