NOS MIENTEN
(2015)

Eduardo Vaquerizo

Editorial:
Penguin Random
House
(2015)

Col.lecció:
Fantascy

Núm: ---

Pàgines: 345

A l’editorial Fantascy li agrada apostar per les distopies o almenys per novel·les de ciència-ficció amb elements distòpics ben evidents i fàcils d’assimilar pel gran públic. Des de la magnifica recopilació Mañana Todavía a altres obres ben lloables com Un minuto antes de la oscuridad, les corrents negatives a que la nostra societat s’està abocant són molt presents en la línia de l’editorial. També és cert que aquest subgènere comporta una complicitat amb el gran públic i especialment pel lector no avesat a la ciència-ficció.

Per això Nos mienten, que sembla haver aparegut en un moment idoni, després d’importants canvis en el panorama polític espanyol – ni que sigui per ara a nivells municipals- és una novel·la que atraurà a molta gent, especialment per la contundència del títol i de la portada. Però Nos mienten és molt més que una distopia de crítica social. De fet la definiria més com una novel·la ciperpunk amb aires distòpics i fins i tot catastrofistes. Perquè? Doncs per la simple raó que la tecnologia punta i l’acció sembla ser el focus principal de l’atenció de l’autor, Eduardo Vaquerizo, i en canvi la marea distòpica serveix com a escenari i leitmotiv però no s’aprofundeix massa en les causes i la seva evolució. Nos mienten doncs és una notable aventura neociberpunk en una Madrid assolada per la manca de recursos i abocada a l’abisme. Com un pas més enllà del que vam poder llegir a Un minuto antes de la oscuridad d'Ismael Martínez Biurrun.

Eduardo Vaquerizo és un autor al que per desgràcia no l’havia tingut massa present fins avui dia. Excepte per un conte ucrònic llegit fa molts anys i pel relat que incorporava fa poc a l’antologia Terra Nova 3 no havia tingut el plaer de conèixer-lo. Mala cosa per part meva doncs m’he perdut una bona bibliografia molt em temo. M’ha agradat molt la seva capacitat visionària i integradora entre la tecnologia i la societat. La seva aposta personal per Nos mienten m’ha recordat a George A. Effinger i la seva trilogia ciberpunk en aquell cas ambientada en una ciutat àrab. La prosa de Vaquerizo és poderosa i directa. Narra en estricte present una història que a priori pot semblar complicada especialment pel munt d’elements d’alta tecnologia per on es mou però l’autor també posseeix la capacitat d’amenitzar els termes científics i integrar-los perfectament a la prosa.

Anem a la trama: Nora Robles és una guardaespatlles – aquí anomenats polizos- que treballa pel clan Ramoneda, una de les famílies empresarials que s’ha alçat com a triomfadora a la ciutat de Madrid després de sagnants guerres corporatives i que la governa en bona part. El món on viu Nora Robles és un planeta on les empreses i corporacions fan i desfan, dirigeixen ciutats o països i on naturalment qui més pateix és el poble ras. Qui més qui menys té implantades consoles que obren les portes a una tecnologia virtual impensable avui dia, però aquest excés tecnològic també es gira en contra de la societat en forma de drons espies, virus informàtics i desenes de formes de matar a una persona que no s’ajusti als cànons oficials de les grans famílies. Els més rics i poderosos representen un percentatge ínfim de la població, només protegits pels seus exèrcits privats de polizos. El famós 99% de la humanitat viu desemparada i sense quasi poder accedir a serveis socials, on en qualsevol moment et poden desnonar per la cara i on si emmalalteixes ho tens fotut per rebre una cura gratuïta.

Aquesta és la Madrid de Nora Robles. Però ella es veurà involucrada en quelcom molt més gran: L’acusaran d’un assassinat que no ha comès i que fa olor de trampa meticulosament preparada; i es veurà obligada a fugir utilitzant els seus coneixements de les xarxes i les seves habilitats com a polizo. Aquí és on notem més que Vaquerizo ha imposat una estructura clàssica de Thriller, on des d’un fet que sembla aïllat i poc significatiu, la novel·la es desenvolupa a través de la mirada d’un personatge solitari a priori sense la possibilitat de canviar res i que haurà d’alterar els esdeveniments radicalment fins arribar a una part final amb sorpresa inclosa. Potser fins i tot crec que Vaquerizo ha volgut donar un cop d’efecte massa intens i cinematogràfic a l’aventura de Nora Robles.

No es que estigui en contra d’aquesta estructura doncs funciona, però potser és poc original. Veiem com després d’una posada en escena on se’ns mostra com funciona el món dels polizos, i una arrencada de la novel·la plena de sentit de la meravella, se’ns planteja un problema i la lluita contra vent i marea de la protagonista i els seus ajudants per donar el tomb a la història. Per exemple els personatges secundaris, especialment l’amic friqui de la tecnologia punta, Cástor, el veig molt utilitzat. Sempre sembla haver-hi a prop una persona de confiança que pot burlar els sistemes de xarxes, és com un recurs, un comodí que diversos autors utilitzen. He notat una sensació dejà vu, potser influenciada per estructures semblants de pel·lícules.

Però això són detalls. La qüestió és que Nos mienten, tot i el títol lleugerament enganyós que sembla voler captar lectors més abocats en la crítica social, és una bona obra de ciència-ficció especulativa que s’endinsa en un futur distòpic però on l’autor sembla sentir-se més còmode jugant amb les possibilitats que la tecnologia integrada i les xarxes podran aconseguir en no massa anys. Una novel·la molt dinàmica, amb bons diàlegs i amb un sol protagonista absolut que compleix bé el seu paper de víctima i botxí d’una societat que s’ha apagat com a tal i que viu sota l’ombra de les poderoses famílies. El futur de la submissió dels 99%.    

Eloi Puig, 23/06/15