|
Orsai és la segona part (totalment independent) de la sèrie de contes que Jordi de Manuel ha dedicat al apassionant (o no) món del futbol. Es tracta de contes sota una estructura de fix-up que intenten donar diverses visions de tot allò que envolta aquest esport.
Pantera negra va ser el primer recull de contes, ja aparegut fa uns anys; i ara, Orsai el complementa. Haig de dir però que en línies generals els contes apareguts a Pantera negra estaven més el·laborats. A Orsai, la majoria dels contes no s’aguanten tots sols i cal digerir-los com a part d’un conjunt que sobretot tracta de concienciar al lector, de denunciar el rerefons del món del futbol.
Dic denunciar per que ambdós llibres no deixen de ser una bona eina per filosofar una mica sobre com el futbol ens influeix a la nostra vida, a escala quasi planetària fins i tot. Naturalment en molts moments deixem de pensar en futbol com a esport i acabem obsessionats pel fúmbol, o el que és el mateix: tota la parafernàlia inútil i absurda que envola aquest esport: Des de les obscenes quantitats de diners que es mouen, fins a les obsessions malaltisses dels afeccionats. Això és el fúmbol, l’anti-esport, l’embolcall fals que ens venen per que continuem sumisos darrera dels nostres equips i jugadors preferits.
La mostra de contes és també en aquest cas eclèctica i trobem relats amb bon sentit de l’humor, com ho demostra per exemple “Fumbito” o de fina ironia com el cas de “Diamant”. Els gèneres de que es nodreix aquest recull són diversos però n’hi ha un que destaca especialment: la ciència-ficció, amb títols com “El segrest del Rei”, “Clonació” dedicats precisament a això últim; o “El col·legiat infal·lible”, breu i concís i sense sorpreses. O també el més nostàlgic i trist “Records d’un vell món”. Fins hi tot podem parlar de contes que voregen la fantasia i com “Son sobtada” o d’altres que semblen imitadors de l’estil absurd Monty Python perfectament palès a “Penals”.
Alguns contes es queden, però, amb poca teca, només aporten la idea i, com deia abans, sense res al darrera són poc atractius: “Guepardinsky”, “El Crac(k)” en són exemples i d’altres, tot i que com de costum, ben narrats, són massa semblants a contes ja apareguts a Pantera negra com “L’altre amor” que recorda molt a “Fins al barret”. A la banda contraria, els relats més crítics amb el sistema, amb els diners que manega aquest esport, són “Raó equivalent” i “Seixanta dies”.
Una menció a part mereixen els contes dedicats al porter “pantera negra”. Tres visions de la seva biografia que en bona part ja coneixiem de l’anterior volum. Només el darrer, “Clonació” ens aporta nova informació. Al meu parer hagués valgut més la pena unir-los en un sol conte que ens descobriria perfecament amb ironia i certa mala llet la història d’un dels millor porters del món.
En definitiva, en Jordi de Manuel ens entreté amb aquests relats i també ens fa reflexionar sobre l’essència del futbol i les desgràcies del fumbol. Un recull doncs amè, ben narrat i fàcil de digerir. Es queda un pèl enrera si el comparem amb el primer volum – trobo a faltar les dones de la neteja i la gateta - però és recomanable per qui vulgui gaudir una estona del futbol i del fumbol sota diverses perspectives.
Eloi Puig, 25/01/13
|
|
|
