PREGÀRIA PER ALS TÍMIDS COM ELS ARBRES
A prayer for
the Crown- Shy
(2022)

Becky Chambers

Editorial:
Mai Més Llibres
(2023)

Col.lecció:
Nüwa

Núm: 17

Pàgines: 142

Traductora:
Anna Llisterri

Il·lustradora:
Maria Picassó

La segona novel·la de la sèrie de Mongi i Robot, Pregària per als tímids com els arbres, podria perfectament formar part del primer llibre sense cap problema doncs és una continuació que flueix de la mateixa manera i que enllaça sense cap mena de trasbals amb els fets que se’ns descrivien allí.

I és que la Becky Chambers ha continuat explorant el hopepunk a través de dos personatges memorables, antagònics en llur forma física però potser molt més propers en pensament i obra. Recordem-ho: Tenim a li Dex, uni mongi no binari (que reflexa a la perfecció la fantàstica coberta de Maria Picassó), una persona que fins ara estava obcecada en recolzar als altres, en ajudar-los. Com? Servint te, escoltat els seus problemes i reconfortant-los amb aquesta beguda calenta. I tenim a un Robot, Moixeró, que ha sortit de les terres salvatges per cercar resposta a una pregunta que es formula la seva gent: Com podem ajudar-vos?.

Veiem, doncs, que en el fons, ambdós tenen una necessitat d’oferir suport, consol i també recolzament a una societat que ja de per sí és utòpica i pacífica. Si al primer llibre, Psalm per als construïts en Terres Salvatges, ens trobàvem en territori desconegut, amb li Dex cercant allò que li mancava; ara la truita s’ha girat. Li Dex i en Moixeró viatgen per terres civilitzades humanes i la presència del Robot és coneguda i corre la veu de poble en poble.

Chambers continua delectant-nos amb diàlegs aguts i amb un ritme assossegat on la presència dels dos protagonistes simplement permet conèixer de més a prop com funciona aquesta societat utòpica, la qual va renunciar als robots —i de passada a llur esclavatge— fa centúries. Aquest és el torn, doncs, per entendre com la humanitat pot conviure amb ella mateixa i el seu entorn sense agredir-se. Com s’estableixen les bases per que el hopepunk funcioni.

Amb breus pinzellades, Chambers repassa l’economia d’intercanvi que valora l’esforç i l’agraïment de la feina ben feta. Coneixerem doncs l’intercanvi equitatiu, pausat i gens especulatiu amb que es regeixen els afers humans però també es burxarà en els orígens del perquè del despertar dels robots, o de les avaries que poden patir. I per què no? També obtindrem informació de les relacions sexuals i parentals — extremadament obertes— que potser ajuden a entendre millor a una societat que no està encotillada sexualment i que no gasta energies en mantenir aparences o semblar allò que no és. Una humanitat més lliure que mai i alhora més unida.

Fins i tot els viatges de li Dex i en Moixeró es faran ressò de comunitats que tenen fòbia a la tecnologia i prefereixen apartar-se’n. Tot plegat doncs, amb la lectura de Pregària per als tímids com els arbres, coneixem més a als humans i comprovem com responen a l’estímul de tornar a veure un robot.

Però com deia, aquesta segona novel·la complementa perfectament a la primera perquè es centra més amb en Moixeró que busca una resposta a la seva pregunta. Aquest fet, tanmateix, suposa que li Dex s’aparti poc a poc de la seva vocació  portant-lo a una certa crisi existencial de nou.

Entre els dos hauran de buscar les respostes a les seves preguntes interiors, a les pors i neguits que els acompanyen tot i viure en una terra idíl·lica. I potser la resposta a allò que estan buscant la tenen més a prop del que es pensaven.

Una lectura, doncs, plàcida, alegre i desimbolta que continua fent-nos aflorar somriures als nostres rostres i que ens permet somiar en un món on les coses realment son diferents. Sense oblidar, però, que l’essència humana és curiosa i necessita d’afecte i de camaraderia... i qui sap... potser l’essència robòtica... també.

Eloi Puig
30/09/2023