PRONTO SERÁ
DE NOCHE
(2015)

Jesús Cañadas

Editorial:
Valdemar
(2015)

Col.lecció:
Imsomnia

Núm: 08

Pàgines: 253

Hi ha novel·les que t'atrapen de forma progressiva, a mesura que avances les pàgines i t'acomodes a l'estil de l'autor; també n'hi ha que et retenen de forma eficient des de bon començament, sense deixar-te respirar i aconseguint la teva màxima atenció... i després hi ha Pronto será de noche que és més que tot això. Jesús Cañadas ho ha tornat a fer: ha aconseguit l'excel·lència amb la seva darrera novel·la. Si bé, vaig gaudir moltíssim de Los nombre muertos, aquella divertida entrega entre un biopic de Lovecrat i una aventura d'Indiana Jones, ara Cañadas s'ha passat al terror apocalíptic amb una novel·la imprescindible: Pronto será de noche.

Una autopista farcida de cotxes i autobusos, plena, congestionada. Un embús que ja fa dies que dura amb centenars, milers de persones atrapades fugint de la fi del món, de l'apocalipsi, d'algun espant prou sever i terrorífic per que prevalgui un sentiment, una voluntat unànime en la ment dels fugitius: Hem de marxar, lluny, fugir, com sigui, amb el que portis a sobre, no hi ha temps. Darrera nostre hi ha la mort, la destrucció o quelcom pitjor. No hi ha salvació però l'instint ens diu que ens allunyem...depressa.

Cañadas ens planteja una visió de l'ocàs de la civilització, en els darrers moments del que sembla el final del tot, una història claustrofòbica tot i ocórrer a l'aire lliure, amb set o vuit personatges perfectament definits que hauran de col·laborar entre ells per no convertir-se en ànimes solitàries sense esperança doncs fins i tot ara, quan tot s'acaba, la humanitat intenta socialitzar-se, buscar un equilibri, unes regles per fugir de la barbàrie. Som animals socials, encara que ens pesi. Un policia, un ionqui, un taxista fatxa, la profe de religió que s'escapa en un bus ple de nens famolencs i espantats, l'embarassada sarcàstica, un iaio enigmàtic, un escriptor frustat... inclús un hippie. Són el món humà que explora Cañadas a l'embús infinit en que s'ha convertit l'autopista. Ells són exemples de personalitats acabades, d'esperits vençuts, que fugen per fer alguna cosa tot i que saben bé quin serà el final. Persones que ens explicaran el terror que senten pel que s'acosta per darrera de forma implacable; però també són persones que sentiran la necessitat de protecció i de cercar justícia pels assassinats que s'estan produint a la seva part d'autopista. Perquè ara el món sembla reduir-se a tres carrils asfaltats i vuit o deu vehicles aturats al costat, davant o darrera. Els cotxes delimiten l'espai i la socialització d'aquest. El policia investigarà, farà la seva feina, com una teràpia per no tornar-se boig, el policia vol trobar l'assassí encara que sigui la darrera cosa que faci en aquest món maleït. Un món amb el cel groguenc, d'un color indefinit i malaltís que presagia que el pitjor pot ocórrer en qualsevol moment.

Oh sí! Cañadas l'ha clavat. Ens ha regalat una història de personatges, on no importa tan les causes com el desenvolupament de les relacions entre ells – en aquest sentit recorda clarament a Fi de Monteagudo- i amb una sòbria prosa ens acosta al terror i la desesperació d'aquests. Frases curtes, contundents i directes narrades en present, la qual cosa encara dóna més sensació d'immediatesa. Diàlegs meditats que reflecteixen l'estat d'ànim dels que són potser els darrers supervivents de la ciutat de Madrid fugint cap al sud, o cap on puguin.

Chapeau de nou senyor Cañadas. La novel·la no em va atrapar, més aviat em va segrestar a la butaca de casa i pràcticament no em va deixar escapar durat dos dies. Vaig acabar-la el mateix 31 de desembre a quatre hores per la fi de l'any. Necessitava saber. Pronto será de noche, diu la novel·la. Aviat s'acabarà tot, vaticina. Enfonseu-vos en la seva lectura, assaboriu-la. Rellegiu-la fins i tot. I gaudiu d'alta literatura. De terror ben confeccionat, ben narrat, sense floritures i descripcions innecessàries. I col·loqueu-la en un lloc de prestigi, on es pugui contemplar la no menys magnífica portada i excel·lent edició que ha realitzat la gent de Valdemar.

Eloi Puig, 22/01/2016