RAKOSHI
The tomb
(1984, 2006)

F. Paul Wilson

Editorial:
Alamut
(2014)

Col.lecció:
Serie fantástica

Núm: ---

Pàgines: 359

S’ha de reconèixer que una portada amb una bandera esquinçada per unes misterioses urpes és un bon reclam. Ja ho va ser fa dos anys quan Alamut publicava la primera novel·la de F. Paul Wilson dedicada al cicle de l’adversari: La Fortaleza, a la coberta de la qual una bandera nazi era destrossada per un monstre. A Rakoshi, Alejandro Terán ha volgut seguir el mateix esquema i ens presenta una bandera americana que també pateix la ira d’un monstre, en aquest cas un Rakoshi.

Aquesta és al segona novel·la del cicle de l’adversari i a l’igual que la primera és totalment autoconclusiva. De fet, no tenen res a veure una amb l’altra. El cicle de l’adversari de F. Paul Wilson es compon de sis novel·les però les tres primeres van ser escrites sense pensar en cap sèrie i per tant són autoconclusives. A partir de la quarta és quan l’autor decideix unir les novel·les. Però és que a Rakoshi també se’ns presenta un personatge amb el que Wilson va treballar amb posteriors novel·les fins a crear una nova sèrie, el cicle de Jack el reparador. Rakoshi és el nexe d’unió de les dues sèries.

Jack és un home que soluciona problemes fora de la llei i que viu allunyat del sistema. I el que sembla un encàrrec impossible per la seva intrínseca dificultat –trobar un collaret robat en ple Manhattan en només una nit- acaba sent la premissa inicial on Jack descobrirà l’existència de monstres propis de la mitologia indú en ple centre de Nova York. L’autor escriu una història versemblant tot i que supura fantasia pels seus quatre costats. Una novel·la d’aventures amb tocs de terror ben portats que tot i resultar força predicible compleix sobradament amb el que busca: Entretenir utilitzant una prosa amena però eficient; un ritme constant i una sèrie de personatges una mica estereotipats però que te’ls acabes fent teus. Per encaixar la història perfectament ens convida també a descobrir el passat d’aquesta mitjançant una sèrie de capítols dedicats a l’Índia encara sotmesa sota l’imperi britànic de finals del segle XIX, que ens posa en situació de la profanació per part d’un soldat britànic, el capità Westphalen, d’un temple dedicat a la deessa Kali. La destrucció del santuari provocarà una maledicció que perseguirà a la seva família durant dècades.

Com deia, una novel·la que resulta francament engrescadora, que ens submergeix breument en la cultura indú i que s’atura especialment a presentar-nos un protagonista destinat a ser l’heroi de la pel·lícula. Sí, els capítols dedicats a Jack i a la seva vida privada són més llargs del normal, l’autor s’hi entreté més del compte del que semblaria lògic però la raó resulta evident: Wilson ens està presentant un nou heroi des del començament, esmerçant-se en que sigui creïble i posseeixi una vessant humana que empatitzi amb el lector ja que probablement seria utilitzat en altres novel·les (com així ha estat).

L’estructura de Rakoshi és molt clàssica: Un misteri inicial que va complicant-se mentre es presenta el personatge principal i el seu entorn que segueix una directiu única amb l’enigma i el misteri com a clau. A partir de la meitat del llibre però, quan pocs afers queden per resoldre, la novel·la ens condueix gradualment cap a un final més trepidant, a una voràgine d’acció més en sintonia amb el cinema que amb la literatura potser. De fet els darrers capítols m’han semblat reviure literalment moltes escenes del final de la pel·lícula Aliens, el retorn (aquesta és posterior, potser caldria veure si Cameron s’inspirà en Rakoshi pel guió de la seva pel·lícula). En tot cas, tot i aquest aire cinematogràfic, el terror, l’acció i l’aventura compleixen amb escreix les expectatives creades.

Nova York no és al meu entendre un escenari tan atraient com ho va ser la Romania profunda sota ocupació nazi que vam poder descobrir a La Fortaleza. Els gratacels de la ciutat que no dorm mai no han despertat per mi el mateix interès però tot i així Wilson ha sabut treure’n el suficient profit perquè ens fem una idea de com era la ciutat a mitjans dels vuitanta – la novel·la va editar-se inicialment l’any 1984 sota el nom de The tomb però va reeditar-se vint anys més tard amb el nom actual i alguns retocs estètics-.

Alamut Ediciones sembla decidida a continuar publicant l’obra de F. Paul Wilson o almenys així ho va anunciar fa uns mesos en un dels seus blogs, sempre que les vendes siguin suficients. Espero sincerament que així sigui doncs a part de la curiositat que em desperta aquesta sèrie, trobo que és una bona barreja entre fantasia i aventura contemporània que no es practica massa en l’actualitat.

Eloi Puig, 30/10/14