EL REGAL
DE GLIESE
(2012)

Víctor Nubla

Editorial:
Males herbes
(2020)

Col.lecció:
Distorsions

Núm: 02

Pàgines: 192

Altres edicions:
Castellà
2013 Artístas Martínez

Vaig conèixer l’obra de Víctor Nubla tard. Males Herbes va apostar per ell de forma inequívoca des del principi, com ho evidencia que aquesta novel·la, El regal de Gliese, va ser el número dos de la col·lecció Distorsions i que ara recentment hagi sortit la segona edició. Una novel·la que sospito coincidia exactament amb allò que buscaven els editors: Una trama desenfada, amb tocs experimentals i que tractés de forma desacomplexada la literatura de l’estrany en català (de la que n’anava molt mancada). I que en aquest cas ens va apropar la ciència-ficció humorística sobre els contactes alienígenes.

Però un servidor no va tenir present a l’autor fins que em va arribar a les mans aquella antologia en forma de delicatessen culinari i fantàstic que és Les investigacions del cap Pendergast. Més tard el seu particular estil va quedar palès també amb Metal·lúrgia (Premi Ictineu 2020), publicada pocs mesos abans que ens deixés.

I després d’haver gaudit d’aquestes dues propostes, em quedava aquell cuquet de no haver tastat encara la seva primera novel·la: El regal de Gliese. Aquesta, com la resta de la seva bibliografia fantàstica té una sèrie d’elements que formen una mena de llibre d’estil amb el que Nubla ens delectava: Humor, subtilesa, ironia... i tot plegat especiat amb els tocs gastronòmics que sempre introduïa a les seves històries. I aquest cop, també, amb petites dosis de la música que tan estimava.

Estem a Gràcia, aquell barri tan adorat i odiat de Barcelona que atreu a milers de persones a les seves festes. I ens trobem, es clar, en ple mes d’agost sota una canícula estiuenca de primer ordre. En Sebastià  Janowsky és un artista, mig bohemi, mig hipster que es mou de festa en festa pels terrats de Gràcia un cop el sol es pon. Però aquesta última nit el sarau ha donat un gir inesperat i en Sebastià comprova de sobte com les plantes li comencen a parlar (educadament, això sí)...a l’ihgual que tota mena d’objectes més inversemblants. Massa drogues potser? El cas és que ell no n’havia pres. L’endemà es desperta en una casa que no és la seva i un cadàver al seu costat. ¡Alea jacta est!. En Janowsky es troba en un bon merder.

Nubla ens condueix de forma ferma per una divertida odissea pels carrers i places de Gràcia per mirar de descobrir què va passar la nit anterior. Però ho fa, tot i el ritme frenètic, sense deixar de banda l’esperit artístic del protagonista i dels seus amics i sense oblidar tampoc la bohèmia dels bons vermuts i de la bona teca d’aquells locals que encara conserven una mica de l’esperit gracienc.

Pel mig toparem amb un afer empantanegat per uns alienígenes una mica despistats i perquè no dir-ho també una mica cabrons que ja van contactar amb els avantpassats de l’homo sapiens fa una colla d’anys, també ens endinsarem per breus moments dins el món de la física quàntica (un tema recurrent en l’obra de Nubla) que esdevé l’ariet amb el que l’autor fa caure qualsevol barrera de la ciència-ficció i com no trobarem que els gossos ens faran més bona companyia de l’habitual. Tot plegat per resoldre un cas estrany que ha afectat al Sebastià per trobar-se en el pitjor lloc i en el moment oportú.

L’autor fa gal·la d’aquells trets que comentava al principi d’aquest escrit, utilitzant el to humorístic però contingut, sense sobrepassar-se en aquella frase lapidària o en aquell diàleg absurd i que proporciona a la novel·la una falsa aparença de realisme màgic amb tocs importants de surrealisme agut. També observarem com l’humor irreverent de Nubla es va filtrant paràgraf a paràgraf per acostar-nos a una historia tan inversemblant com paròdica i que podria beure directament de Lovecraft i els seus seguidors. Un humor que pren moltes formes: Des de la mateixa naturalesa del problema que assota la Vila de Gràcia, fins a detalls com els noms i cognoms dels extravagants artistes que pul·lulen al voltant de Janowsky (alguns d’ells basats en personatges reals) i de llurs feines (els amics de Janowsky no sempre treballen al que afirmen dedicar-se). Punts d’atenció que ens fan somriure i que en el fons no signifiquen res per la trama però que són detalls que et queden gravats doncs aquesta subtilesa intangible és la que ens ha enganxat a la lectura sense que ens n’adonem.

A El regal de Gliese, Nubla va plantar la llavor del que poc a poc desenvoluparia més tard en altres novel·les. És potser aquesta una obra menys acabada que les altres, amb alguna situació que no acaba de quadrar i que es queda a les portes de quelcom més. Per això comento que l’evolució de les seves obres em sembla in crescendo. Sigui com sigui, però, gaudireu d’una breu novel·la repleta de situacions còmiques i amb final èpic passat pel mig de les festes d’un dels barris més carismàtics de Barcelona (on vivia l’autor). Molt recomanable per aquells que volen experimentar amb el fantàstic en clau d’humor.

Eloi Puig
25/01/2021