RELATS ONÍRICS DE RANDOLPH CARTER
(1919-1933)

The Statment of Randolph Carter; The Unnamable, The Silver Key, Through the Gates of the Silver Key

H. P. Lovecraft

Editorial:
Angle Editorial
(2022)

Col.lecció:
El far

Núm: 48

Pàgines: 192

Traductor:
Ricard Vela

Quan un pensa en la figura de l’escriptor H. P. Lovecraft li venen al cap immediatament relats relacionats amb els mites de Cthulhu i això és completament normal tenint en compte que són les històries que més han transcendit de l’autor de Providence. Però abans de centrar-se —en la que va ser la darrera etapa de la seva curta vida— en el terror més còsmic, Lovecraft també va cultivar altres tipus de narrativa més enfocada al terror convencional i fins i tot a l’assaig (recordem per exemple L’horror sobrenatural en la literatura).

Ricard Vela, estudiós de l’obra de Lovecraft i traductor del present volum ens ho explica clarament al pròleg: abans d’arribar als Mites de Cthulhu, Lovecraft va començar la seva obra curta imitant —com tants d’altres— a autors enfocats a l’horror sobrenatural de la talla de Poe, però més tard va cultivar alguns contes en un format menys precís, més oníric, més a cavall del terror convencional i d’una altra cosa que s’estava creant dins la mateixa febril ment de Lovecraft: El terror sense forma, la sensació de vaguetat i de insignificància davant d’horrors incomprensibles i també intangibles.

Potser inconscientment Lovecraft estava assajant una fase de la seva pròpia creativitat que més tard perfeccionaria. Aquests quatre relats tenen en comú que tots ells estan protagonitzats per Randolph Carter i s’agrupen en aquesta època de transició. Son històries on s’experimenta amb l’alteració de la realitat, amb els somnis i les percepcions més enllà dels sis sentits bàsics i on també l’autor critica la manca de mires del realisme tradicional en vers a noves formes de mostrar el terror.
 
(...) El que no recordava era que els fets de la realitat eren igual de vans i de puerils, i més absurds encara, ja que els seus actors s’entossudeixen a suposar-los plens de sentit i d’intenció, mentre que el cosmos cec s’esforça sense cap objectiu de treure coses del no-res, i de les coses torna una altra vegada al no-res, sense tenir en compte els desitjos o l’existència de les ments que de tant en tant parpellegen de forma efímera en la foscor. (...)

(...) ”però quina importància tenen els somnis dels místics davant el rígid seny del món?”

Podríem considerar a Carter com un alter ego de Lovecraft. Els seus acostaments al món dels somnis, l'interès per la irrealitat i per la immensitat del cosmos. O almenys ho sembla en alguns dels passatges on Carter reflexiona sobre les seves creences. Sembla com si Lovecraft s’hagués projectat a la pell del seu personatge per explicar, queixar-se i en definitiva exterioritzar els seus pensaments.

“La declaració de Randolph Carter” (1919) és el primer i més senzill dels quatre contes protagonitzats pel personatge homònim. Un relat curt sobre com en Carter i el seu amic Warren exploren una misteriosa làpida d’un cementiri amb la perspectiva de profanar una tomba o túmul que amaga grans secrets. Allí s'hi endinsa en Warren mentre en Carter manté contacte via telefònica des de l’exterior. L’ambientació inquietant i el bon ritme es posen de costat del lector i tot i que no resulta un relat especialment original, compleix amb el seu objectiu de forma clara. Em crida l’atenció unes primeres insinuacions sobre llibres especials, amb caràcter estranys... potser un preàmbul del que seria més endavant la posada en escena de El Necronomicon?

“L'Innominable” (1923) és en canvi un relat lent. Lovecraft narra en primera persona com si Carter fos un avatar seu. Sembla que parli d'ell mateix. En una discussió amigable entre dos personatges surt la idea que un monstre o bestia mai podria ser anomenat 'Innominable'. L'un defensa aquesta tesi, l'altre afirma que sí. A través de les llegendes i la xerrameca es van acostant a un estat catàrtic mentre parlen i debaten sobre el tema. A destacar que algunes descripcions de éssers sense forma podríem ser un prototip del que més endavant serien alguns dels ministres dels Mites de Cthulhu. Però en general és un relat que costa de passar.

A “La clau de plata”(1926)  ja ens trobem amb una història plenament onírica sobre les fronteres de la raó i de la imaginació. Una clau de plata sembla ser l'objecte màgic pel mitjà del qual en Carter realitza un viatge al passat o es deixa perdre pels seu mons imaginaris. També és un relat de ritme lent i lleganyós amb bones descripcions dels paisatges de Nova Anglaterra. Però aquí és on comprovem que la imaginació de Lovecraft comença a deixar-se anar sense complexos i ens atrau a través d’aquest estrany viatge en el temps d’en Randolph Carter a llocs on treure el cap pot ser molt perillós. Aquest conte ja va ser escrit en plena efervescència creativa dels Mites de Cthulhu

(...) Hi ha replecs en el temps i en l’espai, en la fantasia i en la realitat, que només pot endevinar un somiador, i pel que sé d’en Carter, penso que simplement ha descobert una manera de travessar aquests laberints”(...)

El conte que complementa aquests relats onírics de Randolph Carter és “Més enllà de les portes de la clau de plata” (1932-1933) que Lovecraft va escriure amb col·laboració (sembla) d’E. Hoffmann Price. I realment és el relat més extens i més immersiu d’aquest recopilatori, el que ens acosta al Lovecraft que més coneixem, el que també ens allunya més de la realitat i on el nostre enteniment fa aigües mentre la nostra raó intenta comprendre el que ens proposa l’extraordinària imaginació de l’autor.

Tot comença quan quatre persones debaten sobre l’herència de Randolph Carter, desaparegut dos anys enrere en circumstàncies molt estranyes. Un familiar en reclama l’herència mentre alguns amics seus i un misteriós sacerdot hindú prenen partit per esperar a saber si realment en Carter és mort o no. Poc a poc, anem sabent què li va passar a en Carter al final de l’anterior conte, “La clau de plata” i és aquí on Lovecraft es llança definitivament i esclata el seu cantó més còsmic oferint a en Carter la possibilitat d’experimentar en pròpia pell el coneixement quasi infinit que s’amaga darrera multitud de plans abstractes i dimensions invisibles.

(...)  "Només sabia que volia travessar la barrera que el separava del país il·limitat dels seus somnis i dels abismes on totes les dimensions es dissolien en l’absolut”

Aquest relat és una combinació esperpèntica de viatge astral interdimensional. Conté descripcions ominoses que pretenen oferir la imatge que l'observador (en Carter) és insignificant dins un cosmos replet de misteris i éssers omniscients. No soc ni molt menys un expert en els relats lovecraftians però hi veig un clar acostament als Mites de Chtulhu tot i que amb una trama dirigida per confondre al lector o més aviat per què resulti indescriptible. Ens trobem davant un relat hipnòtic i fabulós, incomprensible fins i tot. Com si Lovecraft volgués oferir noves concepcions possibles a la nostra ment a través de descripcions incommensurables d’un abast impossible de copsar per una ments fràgil com la nostra. M’imagino al lectors de fa cent anys i em quedo garratibat sobre el que devien pensar llavors.
.
També el definiria com un relat sobre el contacte amb ments més enllà de tota imaginació i també alguns dels déus primigenis dels Mites de Chtulhu però on prima la sensació d’impotència i de vastedat d’un univers i d’un coneixement que no serà mai al nostre abast.

(...) “li estava demanant a aquella PRESÈNCIA que el deixés entrar precisament en un món remot i fantàstic que s’havia immiscit una vegada i una altra en els seus somnis, un món amb els seus cinc sols multicolors, constel·lacions alienígenes, estimballs vertiginosos i funestos, habitants amb urpes i musell de tapir, torres metàl·liques estrambòtiques, túnels inexplicables i enigmàtics cilindres flotants. (...)

Cal dir que “Més enllà de les portes de la clau de plata” no deixa de ser un relat tardà que Lovecraft va escriure quasi pressionat per Price i on bon part de la seva mitologia ja estava creada. Potser per això dóna la oportunitat a Carter d’observar (ni que sigui una ínfima part) d’allò que esta ocult a les formes miserables que poblen en planeta Terra. Un relat doncs, que complementa i finalitza el cicle de Randolph Carter però que tambés es pot veure com un enllaç amb els imprescindibles Mites de Cthuilhu

Un plaer que Angle Editorial ens hagi acostat aquesta etapa menys coneguda de l’autor de Providence en un temps on sembla que el seu llegat tornar a prendre força.

Eloi Puig
06/08/2022