EL RETORNO
DE GRYAL
(2013)

Jordi Balaguer

Editorial:
Toromítico
(2013)

Col.lecció:
El amante de la luna

Núm: 3

Pàgines: 382

Lectures relacionades:
La maldición de Gryal

La tercera i definitiva part de la trilogia El amante de la luna es titula El retorno de Gryal. El final de les aventures en un entorn semi-fantàstic de Gryal i els personatges que l’acompanyen per assolir la fita més pura i simbòlica que hom es pot esperar: Retrobar l’amor perdut.
                          
Qui ja hagi llegit les dues primers parts de El amante de la luna (englobades en un sol volum titulat La maldición de Gryal) ja sap el que li espera al començar la present obra: Aventures, recerca, sentiments contraposats i en definitiva una història senzilla però que flueix adequadament a través d’unes pàgines bellament escrites; un argument que en general trobo poc elaborat però que es recolza sota l’esmentada bona prosa que a vegades ratlla la lírica d’un autor com Jordi Balaguer, disposat a donar-ho tot en un final de fantasia heroica força trepidant.

Centrem-nos i recordem com vam deixar la història: Gryal i els seus amics estan a punt de creuar els Pirineus i per tant són cada cop més a prop de Barcelona i de l’estimada Lorette. Per altra banda els milicians enviats a la captura de Gryal també s’hi acosten perillosament. I a Barcelona el capità poeta, Esner, i el jove Arnau confabulen juntament amb Lorette per mirar de canviar la situació insostenible a que el Capità Antoni Fortuna els ha portat.

Jordi Balaguer enfoca aquest tram final de la història amb un gran encert. Aparca de forma elegant i gradual la màgia més aparatosa, com és el personatge de Zarza que no contribuïa en res a la història excepte per perfilar una mica més el tarannà romàntic i compromès de Gryal. Al deixar de banda la part més fantàstica de la novel·la, aquesta es realça i resulta més creïble (exceptuant certa granota de poders clarividents que no m’ha caigut mai massa bé). Un cop més els secundaris de la novel·la prenen la veu cantant de l’epopeia de Gryal i aquest només intervé més aviat en els trams finals de la història. Tenim més profunditat en alguns personatges i també més interacció entre ells. Alguns es queden pel camí i d’altres prenen més iniciativa cosa que dota de més vitalitat a la novel·la.

Un altre punt a favor de Balaguer és la capacitat que té per distribuir el nus narratiu sota el seguiment de diferents personatges i en ubicacions tan diferents com Barcelona, els Pirineus o Itàlia. L’autor equilibra molt satisfactòriament la narració en els diferents escenaris.

El regreso de Gryal està planificat perquè es llegeixi in crescendo fins arribar a una esperada batalla èpica a la ciutat de Barcelona. Res a dir, excepte que en aquest punt l’autor crec que hagués hagut de donar més pàgines a cultivar la relació de Gryal i els seus llops donat que tenen un paper important en el desenvolupament de la història; crec que aquest vincle atorgat per la maledicció és molt feble. No hem vist quasi en cap moment el grau d’empatia del protagonista amb la seva manada. I això queda reflectit una mica al final de la novel·la.

En definitiva, aplaudeixo un altre cop el nivell narratiu de Jordi Balaguer, la seva capacitat per oferir una prosa valenta, però també li faig un petit toc d’atenció a tot el que acompanya la història principal, que si ens mirem en perspectiva l’obra completa sembla que a vegades vagi a la deriva, especialment en els primers llibres, oferint gestes fora de lloc, objectes màgics poc inspirats i personatges que al final aporten poc a l’obra. Per altra banda l’arc argumental queda perfectament tancat i ben resolt però veient l’escassa importància de personatges com Zarza, Hilario o la poca transcendència de certes accions, es nota que calia estructurar millor la saga.

Tenint en compte, com deia, que la distribució d’acció i de personatges és un punt perfectament superat, només cal una trama argumental més elaborada. Es clar que això és una opinió sota el meu de vista. Cal aclarir que l’autor tenia en tot moment la idea clara d’oferir una novel·la que perseguia la gens utòpica fita de recuperar un amor perdut i que per tant juga amb el romanticisme i amb un dels paradigmes de les novel·les de fantasia heroica on l’heroi torna per alliberar l’estimada de les urpes dels malvats de torn. Per tant la trama argumental que acompanya aquesta línia recta que és retrobar l’amor de Lorette en ocasions queda desemparada i lleugerament desajustada.

Recomanat per gaudir d’una bona lectura, fresca i desinhibida; ideal per qui busqui sentiments extrems i aventures fantàstiques amb tocs romàntics.

Eloi Puig, 18/08/14