LA REPÚBLICA PNEUMÁTICA
(2015)

Jaume Valor Montero

Editorial:
Penguin Random
House
(2015)

Col.lecció:
Fantascy

Núm: ---

Pàgines: 457

Lectures relacionades:
Els quatre confins

Altres edicions:

2015 Cruïlla (Català)

De totes les ucronies possibles per imaginar, sense dubte aquesta és una de les més fascinants que m’he trobat mai, una de les que més especula amb la història passada per obrir nous horitzons a la imaginació del lector. Jaume Valor ens presenta la primera part d’una trilogia abocada a captar l’atenció de qualsevol persona que es cregui amant de l’aventura. Una història versemblant on l’imperi romà té en el seu poder un descobriment científic que esperona als seus governants a utilitzar la tecnologia per convertir-se en una civilització mai vista pels nostres ulls, una civilització que ja al s.III posseeix la tècnica del vapor i per tant una superioritat armamentística i tecnològica que contrasta amb el lent desenvolupament dels pobles veïns. Estem davant d’una nova republica romana com mai abans ha estat imaginada: La República Pneumàtica.

El punt Jonbar, l’esdeveniment que va ocasionar el desviament de la nostra línia temporal, es trasllada al moment en que els invents d’Heron van copsar l’atenció de l’emperador Claudius. I en especial la nova tècnica per moure màquines a través del vapor. Sí, encara que sembli mentida, ens trobem davant una novel·la steampunk a la romana.

L’autor escriu una obra molt amena, fàcilment digerible i de ràpida lectura, protagonitzada per un jove originari de Caesaraugusta (Saragossa) que es veu immers en un complot que no pot comprendre en una primera instància i del qual es deriva l’empresonament del seu pare. Marcus Novus es veu obligat a viatjar – en caravana de vapor, es clar- cap a la capital de la regió: la contaminada, cosmopolita i desenfrenada Barcinomagna, la capital d’Hispania. Allí trobarà amistats i ajuda però també coneixerà la misèria i la desesperació, mentre aprèn tècniques de meditació i lluita orientals, es meravella pels carrers de la capital i el complot es va fent cada cop més gran i imprevisible. Allí, envoltat de fums de carros de vapor, dirigibles que sobrevolen el cel gris i un immens repertori de púrria dels barris baixos trobarà les respostes que buscava, encara que no eren les que esperava.

La novel·la té, especialment al començament, un marcat accent juvenil; no només pel protagonista i la seva visió del món; sinó també pels seus plantejaments i la rapidesa en que l’acció esdevé protagonista. No és el millor inici possible doncs el lector es veu de seguida abocat a una aventura de la que en sap ben poc i no s’identifica encara amb el protagonista Marcus. Aquest i el seu fidel autòmat Hoc – que no és altra que la veu de la seva consciència- es veuen arrossegats a un aprenentatge poc corrent per part d’una enigmàtica mestressa originària de Ch’in que ensenya unes lliçons d’inspiracions cinematogràfiques, i que irremeiablement associem a noms com Karate kid . A poc a poc les aventures de Marcus Novus es van tornat més fosques i passem a una altra part de la novel·la que segueix més els passos, -bastant tòpics per cert- del noi perdut a la gran ciutat que és estafat o maltractat per l’escòria de la mateixa. És un recurs que per una banda atorga una visió realista de la vida miserable dels captaires, però que també s’encaixa en un tipus de novel·les que hem llegit mil vegades, des de Dickens a Rothfuss i que ens deixen un regust de dejà vu.

Fins que no arribem aproximadament a la meitat de la novel·la no se’ns plantegen els veritables temes polítics derivats de la ucronia proposada per l’autor: La tecnologia del vapor, la lluita interna del poder de Roma, tan en la seva vessant política com en l’ espiritual – la religió gira al voltant de la pneumàtica i el cristianisme no s’ha desenvolupat- però sobretot pel que fa a la tensió amb l’altre gran imperi del moment: el xinès, al llunyà orient; l’únic que pot fer ombra als romans. Aquí és on la carcassa una mica estereotipada de les aventures de Marcus es deixa enrere – per sort la veu de la consciència d'Hoc també- i les trames es tornen més serioses i consistents. L’autor ja havia esbossat, mitjançant pinzellades, el tractament del racisme i la xenofòbia, les desigualtats socials a l’imperi, la corrupció etc... però és a partir d’aquesta segona meitat quan he gaudit més de l’ucronia perquè Valor es centra en donar protagonisme a la realitat que envolta l’Imperi.

He comentat abans que la lectura de La República Pneumàtica és clara i amena. I així és. El ritme, però, no és constant. Més que el ritme, la resolució de certes trames. A vegades l’autor s’entreté molt en alguns aspectes i d’altres vegades els fulmina en un paràgraf. Exemples d’això mateix: El final de les baralles amb certa tribu urbana i la seva líder, que es resolen en un moment i amb un simple diàleg in extremis. Poc creïble. O alguns moments tensos en una batalla en dirigible al final de la novel·la on tot va rodat, on Marcus parla amb persones de forma precipitada, com si res, donant ordes i resolent situacions a les que no està acostumat. És aquí on es veu poc explotada la tensió que hauria d’existir i es decideix tot de forma precipitada, com volent passar pàgina massa ràpidament.

En general es troba a faltar una mica de mà dura amb el nostre protagonista doncs la major part de les coses li surten bé; potser peca de massa intel·ligent per la seva edat, tot i el poc món que ha vist i experimentat. Un altre punt que no podia evitar-se és conèixer com es pretenia desfermar l’atac, el complot polític, que és l’eix per on es desenvolupa aquesta primera novel·la. De seguida endevinem quines són noves armes que s’utilitzaran tot i que com és lògic els protagonistes no puguin saber-ho. No és una errada ni molt menys i de fet la trobo ben lògica i aconseguida, tot i la manca de sorpresa pel lector.

La república Pneumàtica és una primera novel·la d’una trilogia força ambiciosa, on les descripcions meticuloses de la societat romana i la seva tecnologia contrasten amb l’especulació, més que fascinant, d’un possible enfrontament amb l’imperi xinès. Trifulgues de palau, aventura i grans dosis d’heroisme, on els bons són molt bons i els dolents se’ls veu d’una hora lluny. La novel·la ha estat publicada al mateix temps en català i castellà i té mèrits per iniciar una història d’aquelles, que recordarem força temps. Tot depenent del to que imposi Jaume Valor en els següents volums podria esdevenir una obra de referència en aquest tipus d’històries alternatives.

Eloi Puig, 14/05/2015