|
CF- POST-APOCALÍTICA
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
SOC LLEGENDA Editorial: Editorial:
CATALÀ
|
| Soc llegenda | |||||||||||||||||||||
|
Que Richard Matheson és un referent importantíssim pel que fa a la literatura de gènere fantàstic és indiscutible. El que no s’entén és perquè no s’ha traduït més al català un autor que va ser fonamental — tant escrivint contes com novel·la— i que va influir a tota una generació posterior. Però per això tenim a l’editorial Laertes que al 1988 ja va apostar per la traducció d’una de les seves obres més emblemàtiques i que enguany ens l’ha tornat a portar en una nova edició revisada. Estic parlant de Soc llegenda, una de les novel·les cabdals de Matheson, una revisió del mite vampíric sota una perspectiva inèdita i que fins i tot ha estat portada al cinema de manera desigual un parell de cops. Les bones notícies són, a més, que Laertes ha anunciat més traduccions al català de Matheson de manera que podem estar més que contents — i frisosos— per poder llegir aviat més obres de l’autor. Quan vaig llegir per primer cop Soc llegenda el 2003 (en castellà en aquella ocasió) em va semblar un llibre diferent, interessant i original però el fet és que jo m’esperava una novel·la més en clau terrorífica, a l’estil de l’obra mestra que és Salem’s Lot d’ Stephen King i per tant a l’acabar-lo vaig tenir una sensació agredolça: M’havia agradat notablement però no era el que buscava. Jo volia terror, sang, angoixa i em vaig trobar amb una novel·la apocalíptica, reflexiva i amb poca acció. Ara, divuit anys després ja sabia el què anava a llegir i a més, m’hi he llançat amb molt més d’interès perquè volia rememorar les bones sensacions del primer cop però, a més, fer-les créixer sabent al que m’enfrontava. Haig de dir, tanmateix, que bona part de la trama la tenia mig oblidada i que se’m barrejava amb el guió de la dubtosa adaptació de la pel·lícula homònima que va protagonitzar en Will Smith el 2007. Soc llegenda, com comentava, és una original història de vampirs però narrada des d’un punt de vista molt diferent al dels clàssics que coneixem tots avui dia. Richard Matheson ens acosta al mite vampíric des de una vessant científica en un ambient de ciència-ficció post-apocalíptica: Robert Neville és l'únic supervivent d'un desastre de proporcions mundials que ha afectat a tothom. La població del planeta ha patit una pandèmia que ha transformat als humans en quelcom semblant als vampirs; sí, a éssers que semblen extrets de les novel·les gòtiques de terror o que almenys comparteixen algunes de les seves característiques distintives. Però aquesta malaltia no ha afectat a en Robert Neville. Ell n’és immune i per tant està salvat... però es troba aïllat, sol, davant tot un món que de cop i volta és feréstec i diferent. Soc Llegenda tracta més de com afrontar aquesta solitud, de com no perdre l'esperança i en definitiva, de la desesperació d'un home que lluita sol, dia a dia, contra tot un món que ja no és el seu i que se li ha girat en contra. Per un cantó, Neville es dedica a assassinar tants vampirs com pot durant el dia, moment en que aquests són més vulnerables, mentre que per l'altre, tracta d'investigar la causa que ha originat la plaga i la seva possible erradicació. Les teories sobrenaturals del mite vampíric que provenen del folklore fantàstic (els miralls que no reflecteixen al monstre, les transformacions en animals com el rat-penat o el llop etc...) poc a poc van sent refutades empíricament per un personatge com Neville que necessita alliberar-se de la tensió de sentir-se sol, explorant les causes de la pandèmia de forma científica, per almenys entendre el perquè de tot plegat. “Va remenar el cap. No, no, hi havia de pensar en calma, havia de plantejar-se tots els problemes abans d’intentar-los resoldre.
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||