SWITCH IN THE RED
(2009)

Susana Vallejo

Editorial:
Edebé
(2009)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 348

Aquest és, sense dubte, l’any de la Susana Vallejo. A la consolidació de la seva tetralogia fantàstica Porta Coeli, de la qual enguany hauran aparegut el segon i el tercer volum, cal sumar-hi la publicació de la seva primera novel.la de ciència-ficció: Switch in the red. Tres llibres en una any! Pocs poden dir el mateix! És el moment, doncs, on veiem com l’autora fa el gran salt, però seria un error pensar que la Susana Vallejo és novella en això de la literatura fantàstica: Pionera en el seu moment de la creació de l’AEFCFT (Asociación Española de Ciencia-ficción, Fantasia y Terror), també anteriorment d’Antares, la seva predecessora, fa anys que escriu relats i articles per a revistes especialitzades de gènere i sense dubte és una persona a tenir molt en compte donada la seva experiència dins el fandom.

Switch in the red és una petita sorpresa ben amagada. Vallejo feia anys que tenia la novel.la al cap i va dotar-la poc a poc de contingut fins que va tenir suficient material per escriure-la. Alguns encabirien la novel.la dins la corrent ciberpunk, altres dins el gènere policíac o aquest nou gènere mainstream que diversos autors anomenen tecnothriller per referir-se a novel·les de ciència-ficció a l’abast de tothom on predominen els futurs propers i l’especulació tecnològica. I tots tindrien part de raó en les seves apostes. La meva opinió va una mica més enllà: Switch in the red és un primer pas, és el tipus de trama argumental que enllaça la nostra realitat amb tots aquests subgèneres esmentats anteriorment. La novel.la fa de pont entre les nostres expectatives futures més pessimistes –però realistes- i les novel.les de ciència-ficció que especulen ja de forma exagerada amb les distopies i la decadència de la societat occidental. Si ens prenem, doncs, a Switch in the red com un vincle, com una narració que molts autors podrien aprofitar com a antecedent de les seves obres futuristes, hem de felicitar a l’autora per la seva capacitat integradora, tant de la nostra realitat immediata com d’elements propis d’aquest futur per tots assimilable. Switch in the red és per la ciència-ficció el que la mítica baula perduda és per l’antropologia.

La novel.la està ambientada a la capital catalana, una Barcelona que intenta continuar amb la seva vida mentre lluita contra la contaminació, l’augment de la delinqüència, la cada vegada més degradada vida social i l’augment – això sí- evident de la tecnologia d’ús quotidià que apropa al ciutadà a uns comoditats innecessàries i a un accés total a l’informació a través de la xarxa. Unes propostes de rerefons que em recorden altres novel.les recents ambientades també en una possible Barcelona. Per exemple, un dels missatges implícits en l’obra és el de la dependència tecnològica. De forma similar –en termes generals- al que esdevenia a la novel.la La mutació sentimental de Carme Torras, la tecnologia ha facilitat enormement la vida al ciutadà corrent… però amb el perill que si aquesta s’esfuma de cop, pot resultar perjudicial: L’excés tecnològic és una arma de doble fulla. També en la sèrie de novel.les policíaques de Jordi de Manuel, com per exemple L’Olor de la pluja i la més recent Mans lliures - existeixen elements d’investigació o tracten de rerefons els problemes mediambientals –com la manca de precipitacions-. Susana Vallejo també utilitza aquests rerafons pessimistes però centrant-se sobretot en l’evolució tecnològica de la xarxa.

Per una banda, doncs, comprovem com les nostres pors es fan realitat a l’observar la degradació paulatina de l’estil de vida occidental palesa per la quasi desaparició de la classe mitjana. L’autora és subtil i això fa que el missatge arribi sense que ens n’adonem: Quasi ningú posseeix cotxe – només alguns híbrids circulen pels carrers-, tot el transport públic és elèctric; la majoria dels edificis funcionen amb panells solars, tot i que molts d’ells estan construïts amb materials deficients i són definits com ruscs, “colmenas”; ningú té capacitat per viatjar i fer turisme; les condicions ambientals són cada cop més deplorables (mai plou a Barcelona) però en canvi tothom té un accés lliure i directe a una xarxa suprema que deixa enrera aquests primers passos que està donant internet avui dia. Switch in the red és per sobre de tot un punt d’inflexió: El moment en que el futur proper descrit a Barcelona, més o menys recognoscibles i assimilable pel lector de l’any 2009 pot esclatar en mil bocins que engendraran futures Barcelones distòpiques, ciberpunks o qualsevol adjectiu negatiu que un pugui arribar a somiar.

Susana Vallejo dota a la seva novel.la d’una agilitat inusual, combinant la narració en primera persona – protagonitzada per Pablo Ballesta, policia científic encarregat de recrear crims en 3D- i en tercera persona a través de Present Cascales – encara que el tractament d’aquest personatge en tercera persona sigui una mica trampós-, una dona representativa de la classe mitjana que està caient en picat. Aquests dos personatges seran l’eix vertebrador de la trama policíaca que construeix l’autora a l’entorn de l’assassinat del nebot de l’alcaldable de Barcelona, just quan un grup d’artistes antisistema estan preparant un cop definitiu. A més, ambdós personatges són utilitzats per mostrar-nos diversos escenaris de la ciutat- sobretot el barri de Gràcia- i així ambientar la vida quotidiana d’aquesta Barcelona propera però estranya.

L’estil de Susana Vallejo és molt fluït. Al seu favor direm que utilitza el llenguatge col.loquial de forma molt desinhibida i per tant creïble. Hi afegeix pensaments personals i descripcions curtes i precises de l’entorn de manera que de seguida ens fem una idea d’on som i de com van les coses. També cal esmentar que continuant amb la idea que Switch in the red és una novel.la ambientada en altres temps, aquesta presenta una part interactiva molt original. En alguns capítols de la novel.la podem accedir a través de la xarxa (http://www.switchinthered.com) a imatges, vídeos i música que no es mostren en el llibre. La música ha estat expressament composada pel llibre pel seu marit Miguel Ángel García.