LES TERRES DELS COSSOS QUE ES DESFAN
(2024)

Roger Coch

Editorial:
Spècula
(2024)

Col.lecció:
---

Núm: 10

Pàgines: 246

Il·lustrador:
ÀLex Santaló

Tota epopeia, tot poema èpic te un començament.

En algun moment, aquelles boiroses llegendes del passat, aquells cants a herois que es guanyaren el favor dels déus o les rondalles explicades davant de la llar de foc i poc a poc tergiversades per generacions de contistes que les van adaptar al seu públic... han hagut d’ocórrer.

Fixeu-vos en aquest poema geogràfic que ens regala l’autor a la introducció del llibre... defineix subtilment unes formes d’una deessa anomenada Mandutnä que jeu adormida qui sap si esperant despertar. Mireu com s’aproxima al seu cos i ens dona quatre pinzellades... no, menys encara, una passada delicada i quasi etèria per un territoris poblats per humans que juguen al joc dels seus déus. I com de manera precisa ens enfoca la mirada en un d’aquests humans, en una noia que sembla torturada pel seu fat i que serà la protagonista d’aquesta història. Fixeu-vos, doncs, com amb una breu passada per sobre un món nou, el de les Terres dels Cossos que es Desfan, Roger Coch ja evidencia les seves intencions en una novel·la tan agosarada com fantàstica, tan acurada com emotiva: La d’oferir-nos el principi d’aquella epopeia que parlàvem, l’origen de la llegenda que fonamenta un nou món.

El somni de Mandutnä es el mon que ara viuen Eirëen i la seva tribu. Un univers de llegenda i creació.

Però Coch no vol construir un món fantàstic com els altres, s’allunya de la concepció heroica masculina que executa gestes a través de la força, l’audàcia o l’astúcia. No, aquí ens trobem amb una societat matriarcal on viu l’Eirëen. Ella és l’oracle de la deessa menor Mandelëen, el seu avatar davant del poble. Els somnis que rep son ordres que cal interpretar però Eirëen encara no està del tot preparada, és jove, és inexperta i té por. Perquè sap que aviat haurà de ser la guia de la llarga marxa, la caravana que recorre el braç de la deessa Mandutnä i que porta la renovació del cicle de la vida dels que neixen en el fang i moren en el fang.

Eirëen ha de començar aquesta llarga marxa, aquest viatge iniciàtic que també es paradoxalment també un camí cap a la destrucció. Els seus somnis premonitoris enviats per la deessa no son molt clars però tampoc auguren res de bo. Sembla que la seva vida estigui lligada a seguir aquests designis encara que l’aboquin a la mort perquè Eirëen ha estat criada i ensenyada per a tal efecte però ella té dubtes. El seu destí no el veu clar. I la seva mentora sembla que li amagui evidències.

(...) “El mandat de Mandelëen implica que acabaràs, si l’acompleixes, amb la realitat tal com la coneixem” (...)

Les Terres dels Cossos que es Desfan no és una novel·la d’aventures clàssica, té diverses capes, algunes d’ells de difícil interpretació que l’autor ha volgut deixar mig amagades, com responent a la concepció que es fan de les llegendes, sempre tan poc detallades. Com tota llegenda, vol una historia creadora, inspiradora, amb aspectes ocults o misteris insoldables que només els deus menors o la mateixa Mandutnä coneix i que lector és lliure d’interpretar a la seva voluntat. Aquí, l’aventura és descobrir aquest mon tan estrany. Es clar que també hi trobarem màgia i moments de pànic i algunes peripècies però descobrirem i gaudirem més de l’interior de l’Eirëen i de la seva voluntat de seguir les instruccions de la seva deessa tot i estar enfrontada a nous sentiments que no havia entès mai abans, com ara l’amor.

Roger Coch, doncs, no ens ha presentat una història amb moments heroics però que no pretenen alçar un mite nou, sinó comprendre com una noia lluita entre el deure i l’amor per fer allò que ha de fer de forma més intimista. Potser és un tret comú en l’obra de l’autor. Udzu també la vaig definir així i també tractava del cicle de la vida.

La història de la Eirëen es la base de les llegendes que s’explicaran segles, milers d’anys després. Son els fonaments d’un nou mon que tan sols ha despertat i que encara no s’ha tret les lleganyes dels ulls.

Tota la terra que pots trepitjat és el cos de Mandutnä que observa des del seu somni com els éssers vius creixen, moren i refonen en altres cossos. Son les Terres dels Cossos que es Desfan, que l’Eirëen va recórrer senceres per tal de trencar el cicle de mort i resurrecció imposat per les mans de Mandrö, La Silenciosa.

Eloi Puig
03/10/2024