TIEMPO DE
SEMBRAR PIEDRAS
(1982-2013)

Tim Powers

Editorial:
Gigamesh
(2014)

Col.lecció:
Gigamesh breve

Núm: 04

Pàgines: 203

La meva intenció inicial quan vaig obrir les pàgines de la present antologia va ser llegir només els dos últims relats, que eren els únics inèdits. Els quatre contes primers ja havien aparegut fa 5 anys en una d’aquelles mostres de generositat que fa gala l’editorial Gigamesh de tant en tant quan va publicar i regalar El reparador de biblias. Així doncs, a Tiempo de sembrar piedras, una antologia inèdita de Tim Powers, que crec no existeix ni tan sols en anglès, només hi ha dos relats nous: “Salvación y destrucción” i “Tiempo de sembrar piedras”.

Però quan anava a començar-los vaig pensar que no estaria de més repassar el relat que donava nom a l’antologia prèvia: “El reparador de biblias” que recordava era el que més m’havia impressionat. I així va ser. Però tot fou submergir-me a la prosa de Powers, a recórrer les seves filies sobre viatges en el temps, fantasmes, poetes romàntics, personatges bibliòfils etc que no em venia de gust deixar a l’autor tan aviat. I sí, vaig tornar a rellegir de cap a peus tots els relats anteriors i sabeu què? M’han agradat més encara ara, en aquesta segona lectura. El resultat és que ens topem no amb una bona antologia, sinó amb una molt notable recopilació de contes d’un autor que precisament no és prolífic en aquest format, acostumat a crear històries fantàstiques, o millor dit, fantasia història de gran qualitat.

Si bé en el seu moment el conte “Donde quieran que se oculten” em va semblar desequilibrat – potser com apuntava a la seva ressenya, per haver-lo llegit de forma poc concentrada- , aquest segon cop és un dels que m’ha satisfet més. Cert és que tinc predilecció per les històries de viatges en el temps però aquesta a més l’he trobat original i molt misteriosa, fins al punt que arriba un moment on sembla que l’autor perd els papers, però no és així. Powers sap desentrellar l’embolic de forma coherent i ben acabada. Aquesta és la història d’un viatger en el temps que s’autoajuda per fer que els negocis li funcionin bé. No sap però, perquè no pot saltar més enrere del 1953. Per altra banda coneixem també al seu antagònic que pateix al·lucinacions importants un cop l’any que està a punt de saber-ne la causa.

Continuem amb “Un alma embotellada” –Guanyadora d’un premi Xatafi- Cyberdark al millor relat estranger-. Una història senzilla i entranyable entre un fantasma i un cercador de llibres de vell. Un conte molt ben portat, amb sentiment i amb nostàlgia. Té un aire retro que no sé explicar, però el cert és que t’atrapa des del començament i és difícil no quedar-se mig hipnotitzat.

“El camino de bajada” és potser el relat més estrany. Un acostament a una raça d’immortals que viuen entre nosaltres i que queden periòdicament per planejar-se el futur. La desgana amb que cada cop veuen més el pas dels segles sembla haver-se instaurat en el protagonista que haurà d’impedir un complot per tornar les coses a com eren abans, ho sigui a lluitar contra els humans. Un conte acceptable però que peca de poca profunditat en alguns moments i també d’implicacions tecnològiques poc creïbles (en aquest punt ha envellit malament des del 1982 en que va ser escrit). Curiosament el lector accepta perfectament la fantasia que comporta descobrir una raça d’immortals, l’anima dels quals passa d’un cos a l’altre, però no l’aparició forçada d’un robot.

Com deia, el nom que donava lloc a la primera antologia és “El reparador de bíblias” i a l’igual que el primer cop m’ha fascinat molt. Les possibilitats quasi infinites que planteja Powers sobre fets sobrenaturals, fantasmes, ànimes etc són increïbles. Recordo que el primer cop que vaig llegir vaig pensar que el tema donava per una novel·la i ho continuo pensant doncs el relat es queda curt amb tot l’espectre fantàstic que insinua.

Anem als dos relats nous. El primer és potser el meu preferit del recull: “Salvación y destrucción”, un altre acostament als viatges en el temps que no deixa indiferent. Les típiques paradoxes temporals però narrades un altre cop amb el mestratge de Powers. Recorda una mica els salts temporals desequilibrants que trobàvem a Las puertas de Anubis. Una història d’amor que es sobreposa a la bibliofília – un altre cop- del personatge principal.

Finalment trobem “Tiempo de sembrar piedras”. Aquí cal fer una pausa i respirar fons. Aquest conte és pura fantasia història i va lligat amb el cicle dels poetes romàntics que es va iniciar amb la fascinant La fuerza de su mirada i que ara recentment l’autor ha continuat amb Ocúltame entre las tumbas. El protagonista és Edward Trelawny – que va existir realment- i que ja formava part de la troupe de poetes i escriptors que apareixien a La fuerza de su mirada. En aquest relat l’aventura es centra durant la guerra d’independència de Grècia davant l’imperi otomà – on recordem, va morir Lord Byron-. I com sempre cal agafar-se fort perquè Powers ens submergeix de cop a la seva filia pels poetes romàntics I la reconstrucció històrica. El conte funciona força bé i es pot llegir de forma independent a les novel·les esmentades anteriorment però si un no ha tastat abans res d’aquest cicle es pot trobar una mica aclaparat i sorprès al contemplar com els fenòmens sobrenaturals i les estrictes regles de la màgia imposades per l’autor convergeixen en una trama que encaixa a la perfecció dins el moment històric on transcorre. Notable conte però que pot deixar una mica perdut al lector.

Com deia doncs, una intensa i curta antologia que un cop repassada encara guanya més punts. Powers és un excel·lent escriptor i té una imaginació que combina trames clàssiques de viatges en el temps i fantasmes amb arguments extrets del seu propi univers creatiu dedicat sobretot a la fantasia històrica. El fet a mes que puguem trobar bona para de la seva obra curta en un sol volum, és encara millor notícia.

Eloi Puig, 08/01/15