EL TORQUE
DE ORO
The Golden Torc
(1982)

Julian May

Editorial:
La máquina
que hace ping
(2021)

Col.lecció:
Incontinencia Suma

Núm: ---

Pàgines: 474

Traductor:
Cristian Arenós
Rebolledo

Saga:
Exilio en el plioceno/2

Lectures relacionades:
La Tierra multicolor

Altres edicions:

1985 Ultramar

El torque de oro és la conclusió de la primera trama argumental que va començar a l’anterior novel·la, La Tierra multicolor, i que ens situa en un viatge a través del temps a sis milions d’anys al passat a l’Europa del pliocè. Julian May va iniciar en aquestes novel·les una petita saga de quatre llibres on un grup d’aventurers — o més aviat  d’inadaptats o desencantats— amb un present de meravelles on la humanitat forma part del Medi Galàctic viatgen al passat prehistòric de la Terra buscant objectius molt diferents que van des de la redempció personal, les aventures a la prehistòria o fins i tot la cerca espiritual... per trobar que una raça alienígena controla aquest passat bucòlic que tots havien imaginat.

Si a La Tierra multicolor l’acció quedava tallada després que el grup del nord — els quatre personatges que van ser capturats i tractats com esclaus— realitzés el sabotatge i destrucció d’un important enclavament alienígena, en aquesta primera conclusió de la saga ens centrarem especialment en el grup del sud, aquells dels nostres protagonistes que a diferència del seus amics, van ser convidats a participar i a inmiscir-se en la fastuosa vida dels tanu, a la seva capital —que avui dia quedaria sobre l’illa de Menorca—.

Cal tenir en compte que l’status quo que mantenien els tanu i els firvulag — l’altre aspecte de la raça extraterrestre— es va trencar fa uns setanta anys amb l’arribada dels humans provinents del futur pel túnel temporal. La interacció amb els tanu, especialment en el camp reproductiu, ha creat éssers híbrids. Per un cantó ha garantit que l’alta raça aconseguissin imposar-se durant dècades en els combats cerimonials contra els deformes firvulag a l’utilitzar els humans i llurs tècniques durant la batalles (com la doma d’animals prehistòrics), però per altra banda aquesta barreja de gens i de costums ha començat a donar un efecte que els tanu no s’esperaven: la pèrdua del sentit d’unió o de pertanyença a una raça i a unes tradicions ancestrals. A cada any que passa, doncs, la genètica millora però els problemes de caire social i culturals també. L'engendrament d'híbrids humans amb els alienígenes es converteix, per tant, en la salvació de l'espècie però també pot ser la seva condemna, la pèrdua de l'essència dels tanu.

Julian May, doncs, entreteixeix una novel·la que pretén establir un punt de reflexió al voltant de la manipulació genètica i també en l’evolució social de les espècies i ho presenta a través d’una història d’aventures però on existeix un element tan crucial que decanta el pes de la narració de manera determinant: Parlo dels poders psíquics i de com May ens mostra aquest univers mental que comparteixen tant les races alienígenes com els humans més poderosos. Aquests poden potenciar aquestes habilitats cognitives a través d’uns collarets rígids de fabricació alienígena anomenats torcs que actuen de potenciadors mentals. La trama sobre l'evolució de la ment humana i els seus poders psicocinètics i telequinètics és intrínseca a l’argument i ens obre les portes a especulacions increïbles i a somiar amb aspectes de l’univers que posseeixen un sentit de la meravella fascinant. Tot el que envolta als poders mentals dels personatges és tan important que per moments ens oblidem de la premissa del viatge en el temps que és la que ens ha situat a l’escenari prehistòric.

Ara bé, això comporta un desequilibri amb els personatges que no posseeixen aquests poders i que queden un pèl relegats a l’ombra. En el grup del sud, tenim a Elisabeth Orme, una poderosíssima mentalista i a Aiken Drum, el jove ganàpia que també té un poder immens i actua pel seu compte. En canvi el víking, Stein Olsen, i l’antropòleg, Bryan Grenfell, tenen papers més secundaris —encara que puntualment importants— i es troba a faltar força la interacció amb grup del nord on només Felice Landry, la jove amb poders mentals excepcionals serà clau en aquesta segona novel·la. La resta de protagonistes són pràcticament abocats a l’oblit. De fet, de tant en tant l’autora els recorda i els dona unes línies de text però el cert és queda un pèl forçat.

Entenc que és difícil atorgar capítols i pàgines a vuit protagonistes però he detectat una estructura narrativa un pèl desajustada. No només per oferir més valor als personatges amb poders psíquics sinó també en com es desenvolupa una història que barreja molts elements i personatges i que no sempre dona resultats clars. Un exemple és la multitud de secundaris de la raça tanu i les seves confabulacions, traïcions i aliances que et fan ballar força el cap.

Però potser el millor d’aquesta novel·la sigui el final. Haig de reconèixer que m’he preguntat sovint mentre llegia els llibres perquè un autora estatunidenca com Julian May va idear una història tan original i refrescant com la saga de l’Exili al pliocè... i no la va ambientar en terres americanes.  Sí, reconec aquí es meus perjudicis però normalment els americans tiren molt cap a casa en aquest sentit. Tampoc entenia ben bé perquè va escollir el pliocè tenint al seu abast èpoques tant sucoses com el juràssic o el cretàcic per posar uns exemples per tots coneguts, doncs pel que sembla el pliocè va ser més aviat avorrit. No és fins a les acaballes d’aquesta segona novel·la, on entens el perquè l’autora situa l’acció a la vella Europa i en especial a la conca mediterrània i també en aquesta data tant aproximada que és fa 6 milions d’anys i en aquest sentit només puc fer que treure’m el barret perquè el final és d’una èpica desmesurada.

Així doncs, en aquesta primera conclusió de la saga de l’Exili al pliocè trobarem força ben tancats els principals punts d’interès que afecten al grup verd de vuit persones que van viatjar al passat per fugir dels seus fantasmes personals. A l’Europa prehistòrica hi trobaran allò que no esperaven i també grans aventures. La saga continua amb dos volums més que segueix la historia, titulats El rei nonat i L’adversari. Esperem que l’editorial La Máquina que hace Ping també els publiqui aviat!

Eloi Puig
14/09/2021