EL VUELO DEL DRAGÓN
Dragonflight
(2008)

Anne McCaffrey

Editorial:
Roca Editorial
(2008)

Col.lecció:
Roca Juvenil

Núm: ---

Pàgines: 348

Altres edicions:

2009 Roca editorial. Roca bolsillo

1977 Acervo. Acervo ciencia-ficció y fantasía, 21

El primer cop que vaig sentir a parlar dels dracs de Pern va ser quan vaig llegir Los mejor de los premios Nebula ara fa uns anys. En aquest recopilatori hi havia una novel.la curta que em va cridar moltíssim l’atenció. En part per que s’allunyava una mica de les històries de ciència-ficció que esperava trobar-hi, però sobretot per que em va atraure el seu argument: simple, però original i addictiu. Estic parlant de Dragonrider que aquí es va traduir com El vuelo del dragón.

Aquella novel·la, Dragonrider va guanyar l’any 1968 els màxims guardons de la ciència-ficció anglosaxona: El premi Hugo i el premi Nebula, que es diu aviat! Allò va ser el començament d’una fructífera saga que Anne McCaffrey va explotar força. Un any més tard va unir les dues primeres novel.les curtes sobre els dracs de Pern (Weyr seacrh i Dragonrider) i va crear aquest volum que tenim a les mans, Dragonflight, ara sí traduït correctament com El vuelo del dragón, la presentació del món de Pern.

Anne McCaffrey va assentar unes bases que anys més tard serien copiades i adaptades per altres sagues purament fantàstiques. La vinculació empàtica entre genets de dracs i els seus animals es pot veure per exemple en sèries com Dragonlance o altres més recents com les de Temeraire de Naomi Novik. Una clara influència doncs que sense desmerèixer a aquestes sèries posteriors, crec que caldria reivindicar com cal per als Dracs de Pern.

Pern és una planeta que en temps pretèrits va ser colonitzat pels humans. Però cada 200 anys pateix una catàstrofe natural sense precedents al passar a prop d’ell un astre que deixa anar uns brins, unes substàncies orgàniques que una vegada arriben al terra s’hi enterren i deixen la superfície erma i desolada. Cremen tot el que troben pel camí –inclosos els dracs i llur genets-. Ningú recorda ja com els humans van començar a fer front a aquesta amenaça. El cert és que ara, la lluita contra aquests fils de matèria que assoten el planeta Pern cada dos segles es realitza conjuntament amb uns animals autòctons de Pern: Els dracs (anomenats així per la semblança amb les criatures mitològiques terrestres). Els dracs poden escopir foc i evitar que els brins extraterrestres destrueixin la vegetació del planeta. A més, els dracs tenen altres capacitats innates: Són telèpates amb els seus genets i poden teletransportar-se a qualsevol lloc de Pern que hagin visualitzat abans.

La societat humana és de règim feudal, on cada fortalesa domina una vall i rendeix tributs als weyrs, els nius on els genets dels dracs s’entrenen durant dècades – i segles-  per protegir el planeta. Però la darrera vinguda de l’estrella roja no va ser massa  problemàtica i ja han passat quasi 400 anys des de les darreres caigudes de brins al planeta i l’oblit i la ignorància pels temps passats es fa evident: els senyors feudals, farts de mantenir als genets i als dracs es plantegen la guerra i a l’únic weyr que encara segueix en peu, queden pocs combatents per fer front a la propera vinguda de l’estrella roja. La catàstrofe sembla inevitable.

El vuelo del dragón és una novel.la que es caracteritza per un argument molt sòlid, condicionat per les maniobres polítiques dels personatges i sobretot per el descobriment fortuït d’una altra capacitat pròpia dels dracs que deixen la teletransportació a un segon nivell. No és una novel.la coral doncs hi ha relativament pocs personatges principals, però tampoc es tracta d’una típica aventura iniciàtica. Els personatges tenen les seves virtuts i els seus contres i llurs persoanliatats són quasi bé sempre matissos de gris, motivats tots ells pels seus instints i sense arrenglerar-se cap als estereotips. Una novel.la ben narrada, on abunden els diàlegs, tan naturals com per mitjà de la telepatia, amb un ritme constant que s’accelera a partir de la segona part del llibre (els darrers dos capítols que formen Dragonrider i que li va valer l’Hugo i el Nebula) fins arribar a un clímax realment fantàstic. Tot plegat doncs ens proporciona unes hores de pura diversió.

Asseguro que després de llegir per segon cop la novel.la em queden ganes de continuar amb la sèrie (aquest volum és autoconclusiu). Els dracs de Pern i les seves particulars característiques es diferencien força de qualsevol altre novel.la on apareguin aquests tipus de personatges i proporcionen un valor afegit a una narració plena de tensió. Potser la impregnació entre dracs i genets podria extrapolar-se també al lector doncs anys després de la seva lectura un continua recordant les aventures dels genets de dracs per salvar el planeta Pern. I això avui dia és molt difícil d’aconseguir.

Una gran aventura fantàstica amb ingredients més propis de la ciència-ficció, o una trama de ciència-ficció amb elements fantàstics. Sigui com sigui, una combinació perfecta per gaudir d’una bona lectura. Ah! I encara que en aquesta edició hagi sortit en una col.lecció juvenil, un servidor no troba evidències per que es pugui afirmar tal cosa.

Gaudiu-ne que val la pena.