CATARSI 27

Diverses autores

Editorial:
Catarsi
(2020)

Col.lecció:
Catarsi

Núm: 27

Pàgines: 50

Diuen els que tenen memòria que a la Ter-Cat que es va celebrar a Figueres els dos màxims editors de les revistes que avui dia ofereixen relats fantàstics 100% en català, Daniel Genís davant del Freakcions i l’Albert Valls —menut— al comandament de la Catarsi, van trobar-se en aquella jornada, es van mirar llargament durant uns minuts l’un a l’altre i de cop van assentir breument amb el cap. Havien pres la decisió de col·laborar properament en llurs respectives edicions. El repte havia estat llançat en una posta de sol tòrrida a la capital de l’Empordà mentre la tramuntana arrossegava plantes mortes pels seus carrers.

Tot i que potser la cosa no va anar exactament així —però a veure qui s’atreveix a portar-me la contraria quan m’entra la vena èpica—, el cert és que aquesta col·laboració va donar lloc a dos números molt especials: El Freakcions 6 i la present Catarsi 27.
I aquella confluència de voluntats es va confirmar donant més visibilitat a les autores catalanes que escriuen fantàstic. El resultat va ser una sèrie de contes on cada autora atorgava dues perspectives diferents d’una mateixa història. Una d’aquestes visions es publicava al Freakcions 6 i l’altra a la Catarsi 27.

Comencem amb l’Alícia Gili amb “Visions”, una aventura que barreja gèneres i que m’ha semblat molt interessant. Un món alternatiu on humans, màgics, màquines i cyborgs conviuen en un ambient que s’acosta al cyberpunk. La Nike i Sibil·la com a parella de mosses que es complementen a la perfecció: L’una és una cyborg, l'altra una màgica. Les seves dots i virtuts es posaran a treballar en un cas d’assassinat que han de resoldre utilitzant les seves poderoses habilitats. El relat es complementa amb “Premonicions” al Freakcions 6 però potser recomanaria començar més aviat per aquesta història. El cert és que m’encanta l’escenari que ens descriu l’Alícia i crec sincerament que amb una trama més allargada donaria per una novel·la força original.

Continuem amb una autora de la talla de l’Anna M. Villalonga que ens presenta “La que t’espera”, el punt de vista d’un esperit, el cos del qual acaba de traspassar a causa d’una mort violenta. És un bon relat que denuncia la violència domèstica i ens ofereix aquesta perspectiva més fantasmal d’aquesta drama. M’ha agradat encara més aquest relat que l’altra cara de la moneda “No trobes que fa fred?” que podeu trobar al Freakcions 6

Seguim amb “Ciutat Cúpula” d’Ariadna Herrero. El punt de vista d’una civilització que viu dins una cúpula que els protegeix (o més aviat separa) de l’exterior. Una societat que funciona sota l'esclavatge sexual i la prostració femenina. Una crítica al patriarcat i a com explota el cos femení sense cap escrúpol. De fet és més directe i visceral que no la història que el complementa: “Nova esperança”. Haig de dir, però, que els anuncis que suposadament ens han d’introduir en aquest escenari tan distòpic trenquen la narració i no m’han fet el pes.

Helena Sales va escriure un magnífic relat al Freakcions 6 titulat “Sense marge d’error” i aquí, a la Catarsi 27 ens proposa la història que ajuda a entendre certs aspectes que apareixen a l’altra. Es tracta de “Una flor no fa estiu” i m’ha sorprès molt perquè està enfocat com una narració purament fantàstica, molt allunyada dels elements de ciència-ficció que trobem a l’altre relat. Una noia veu els segons que queden de vida de la gent que l’envolta. Aquests apareixen sobre llurs caps de forma inexplicable. Un relat que segueix amb bon ritme i tensió. Molt curiós.

“Brocat de pluja sota les ruïnes” de Sònia Boj és un relat amb punts eròtics. Sembla un cant de sirena posat al dia, una mica eteri potser, com si se’ns estigués relatant una història que pertany al mon dels somnis que contrasta potser amb la versió més visceral, “Ordit de ruïnes sota la pluja” que trobareu al Freakcions 6.

I per acabar, Maria Arazo, amb el seu particular estil que t’enganxa de mala manera ens presenta “Silenci de gris cendra”, una història d’un mon de magues centrada en el llegat que ha deixat una destrucció com mai s’havia vist mai abans a la vall. Ben narrada però crec que la trama s’escapa una mica de la comprensió. En ocasions l’he trobat precipitada. Potser em va agradar més la visió que ens oferia amb “Ombra blanca de l’eclipsi” al Freakcions 6

La Catarsi 27 ens presenta ja un format renovat amb llom i s’allunya de les grapes. Una molt bona notícia que li dona un aire més professional. Sense dubte però, s’han de polir encara aspectes com la mida de lletra que resulta massa petita. Cosa que ja s’ha fet pel número 28.

Eloi Puig
24/07/2021