FREAKCIONS 6

Diversos autors

Editorial:
El Biblionauta
(2020)

Col.lecció:
---

Núm: 06

Pàgines: 114

Traductor:
Miquel Codony

Diuen que no hi ha massa escriptores de gènere fantàstic en la nostra llengua. Que les poques que trobem s’amaguen o treuen el cap esporàdicament, que passen desapercebudes. Diuen moltes coses però la majoria són falses, errònies, esbiaixades. Però aquesta afirmació té una base, si em permeteu, empírica. L’Albert Valls — menut—, l’editor de la revista Catarsi fa anys que es queixa de no rebre originals escrits per dones, o almenys de rebre’n molt pocs.

Per evidenciar que això no és així, que tenim tan bones autores com autors, es va crear una sinèrgia entre les dues revistes que actualment ofereixen el seu contingut fantàstic 100% en català: La revista Catarsi i la revista Freakcions. El resultat ha estat una sèrie de relats escrits per diverses autores i publicats en una de les revistes, que es complementaven amb altres contes publicats en l’altra revista. Així cada autora ha ofert dues visions de la mateixa història, que es retro-alimenten i ofereixen dues perspectives diferents. Un experiment, que haig de dir, m’ha semblat sensacional.

El Freakcions 6, amb una extraordinària coberta d’aires retro del Carlos Acedo conté per una banda la primera meitat dels relats d’autores com Sònia Boj, Anna Maria Villalonga,  Maria Arazo, Helena Sales i Alícia Gili; però també l‘obra guanyadora del ConcurTS 2000 i del Premi de Narrativa Breu Frederic Pujulà- Ciutat de Figueres. Com a colofó, una nova traducció d’un autor que ja sentim parlar en català: P. Djèlí Clark.

Però anem a pams. Comencem per les nostres autores. Anna M. Villalonga ens presenta: “No trobes que fa fred?”, una història clàssica de fantasmes narrada en ocasions amb esperit de provocar incomoditat. La perspectiva de qui acaba de cometre un assassinat i comença a sentir calfreds i sensacions estranyes. Una narració ben portada. Al llegir el final vaig pensar que la història es mereixia quelcom mes. Però per això podem llegir l’altra cara de la moneda a la Revista Catarsi 27: “La que t’espera”.

“Nova esperança” d’Ariadna Herrero és un conte que incorpora molts elements diferents i fins i tot eclèctics: Una societat post-apocalíptica, missatge ecològic, feminisme, implants biònics… narrat amb senzillesa i amb un final sorprenent i digne que no m’esperava. La captura d’una persona provinent de la societat que viu dins una cúpula i que sembla ser és enemiga dels qui viuen fora d’ella serà el punt de partida per entendre dues visions diferents de com construir una civilització. El complementa el relat “Ciutat cúpula” a la Catarsi 27.

“Sense marge d’error” és el relat de l’Helena Sales, coneguda co-autora de la saga juvenil Kadingir, m’ha semblat especialment potent. Es tracta d’una història sobre autodescobriment d’una IA en forma de dron programada per efectuar tasques d’eliminació d’objectius. És una conte directe, divertit i ple de conclusions de com pot evolucionar un ment artificial encara que sigui en un període breu. L’he trobat molt refrescant. La seva pròpia resposta — molt diferent al que em pensava— la trobarem al relat “Una flor fa estiu”.

Seguim amb Sònia Boj i “Ordit de ruïnes sota la pluja” una curiosa aproximació al contacte extraterrestre sota reminiscències mitològiques de sirenes i acompanyat de l’erotisme —marca de la casa— de l’autora. En una planeta paradisíac on els tripulants s’estan prenent unes vacances, trobaran una espècie no catalogada als arxius.  El seu contrapès no queda tan ben entrelligat pel fet que utilitza només la figura del concepte de la sirena (en la forma que sigui) però no els mateixos personatges. Es titula “Brocat de pluja sota les ruïnes”

Conec poc l’obra de Maria Arazo però el que he llegit d’ella fins ara sempre m’ha semblat força poètic i escrit amb un estil propi molt definitori. Exemples com ‘D’on neix l’odi” a la Catarsi 23 o més recentment a l’antologia Extraordinàries on trobàvem “Una de la marea” són històries que em van agradar força, precisament per la narrativa emprada. Aquí trobarem “Ombra blanca de l’eclipsi” un relat que m’ha tornat a agradar per la seva particular prosa sensual i poètica per narrar la percepció d'un mon de magues i vidents. Una historia íntima que potser necessita més rerefons per acabar d’entendre-la correctament. La narració que la complementa a la Catarsi 27 és “Silenci de gris cendra”

Per acabar amb el recull d’autores ens topem amb la veterana Alícia Gili que ens presenta “Premonicions” que destaca especialment per posseir un escenari fascinant. Mossos d'esquadra que treballen en un món on conviuen humans i màgics (com la protagonista que és una gatilloba). Un cas de desaparició i assassinat on la mosso haurà de desxifrar les seves premonicions màgiques. Un entorn ple d'androides, éssers màgics, humans amb bioimplants etc… tot plegat molt tonificant. Juntament amb l’altra cara del relat, “Visions” seria una base perfecta per una novel·la molt interessant en una Catalunya on convisquessin éssers màgics, mossos d’esquadra i robots. Potser en Marc Pastor i la seva Els àngels em miren ja ens hi va acostar però animaria a l’Alícia a escriure una història més llarga... l’escenari s’ho val!

El Freakcions 6, com comentava, també inclou tres relats més que no tenen res a veure amb aquesta col·laboració amb la revista Catarsi. El primer d’ells (que obre la revista) és un conte breu de Joan Josep Camacho Grau: “La mateixa cicatriu”. Surrealisme sobre una escletxa, que es va fent gran dins una casa. Potser li manca una mica de determinació final.

El plat fort del recull és la per l’altra banda excel·lent traducció de Miquel Codony del relat “Les vides secretes de les nou dents de negre de George Washington” de P. Djèlí Clark. Un autor que s’ha posicionat entre un dels meus preferits enguany després de la lectura de Ring Shout. A l’igual que a l’esmentada novel·la l’autor utilitza la fantasia per acostar-nos fets històrics reals. En aquest cas es tracta d’una història estrambòtica sobre el president dels EUA, George Washington que encara no ha posat d’acord als historiadors. Resulta que el senyor Washington va portar una pròtesi dental fabricada amb dents de negres esclaus. La imaginació de Clark aquí ha fet un salt qualitatiu per portar-nos nou brevíssimes històries de a qui van pertànyer aquelles dents. Històries carregades de realisme màgic i fantasia històrica on t’hi sents molt còmode. A més, incideixen en la crítica i denuncia de l’esclavatge i les penúries que van trobar-se els negres de l’època. Però ho fa amb un to relaxat, basant allunyat del que utilitzava a Ring Shout. Tot plegat doncs, són petits micro-contes que contenen l’essència de les arrels dels negres captius als EUA de finals del s. XVIII, sota una perspectiva d’un prisma màgic distorsionador però molt atractiu. M’ha recordat per moments l’estil de Susanna Clarke a Jonathan Strange i el Senyor Norrell. El conte va guanyar el Premi Nebula el 2018 i el Locus el 2019

Per acabar un relat que també m’ha resultat molt atractiu. Es tracta del guanyador del Premi de Narrativa Breu Frederic Pujulà- Ciutat de Figueres: “L’error” de Jordi Morera. Es tracta d’un bon conte (amb un títol una mica insuls tot s’ha de dir) que ens transporta a un entorn virtual i a la creació d’una IA. La veritat és que una narració amb molt ritme i molta tensió. Curiosament el dibuix que l’acompanya transmet una falsa sensació d’spolier. Sigui com sigui Jordi Morera modela una aventura d’un pilot d’aviació que combat amb la RAF contra els alemanys. Però quan està a punt de morir en un atac aeri, ocorre un fet que trastocarà completament la realitat del seu entorn. Molt bé.

L’edició d’aquesta Freakcions segueix la bona estela que ens va deixar l’anterior número (el primer que va sortir en format paper) i es comença a posicionar com a imprescindible. No us la perdeu!

Eloi Puig,
24/07/2021