CATARSI 33

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2023)

Col.lecció:
Catarsi

Núm: 33

Pàgines: 66

Traductors:
Edgar Cotres
Eudald Martínez

Il·lustradors:
Marina Polo
Dr. Felip
Ander Ramírez
Mònica Mercuria
Marck Castelló

La Catarsi 33 ens porta quatres contes d’autors estrangers que es mouen entre la fascinació, el tradicionalisme, l’esoterisme i el divertimento amb l’absurd. Un curiós recull d’històries força equilibrades. Som-hi:

Comencem amb “Cinc maneres d’enamorar-se al planeta porcellana” de la Cat Rambo, una gran coneguda de la Catarsi que fins i tot ha guanyat un Premi Ictineu. Aquest és un conte amb una ambientació francament original i un rerefons fantàstic però també cruel que ratlla el terror subtil. Una noia del planeta Porcellana (els habitants del qual estan fets d’argila) treballa a l’oficina de turisme de la seva ciutat i s’enamora d’un humà que visita la zona. La història és tendra i complexa doncs ens topem amb dues espècies diferents que deixant de banda la morfologia tenen necessitats i impulsos que poden fregar l’amor però també el sadisme. La relació per un moment m’ha recordat l’esbojarrada (i estratosfèrica) Matrioshka de Carlton Mellick III però aquí Cat Rambo li atorga un nivell més demolidor potser, més allunyat de l’humor d’en Mellick. Molt bé.

Continuem amb “El folrellat del món és a Butteler” del també guardonat amb un Ictineu Néstor Darío Figueiras. Aquest cop ens situem en un escenari físic conegut: Buenos Aires i ens enfonsem en una conversa entre un doctor en psicopatologia i el seu deixeble que construeixen una conversa al voltant d’un estrany pacient que afirma ser extraterrestre. El diàleg va evolucionant i descobrim les esbojarrades propostes que ens ofereix l’home que creu que ocupa un cos que no és seu. Sembla que sigui un cas més de bogeria però el doctor ens sorprèn amb un final força interessant que ens introdueix lògies, cultes maçònics i molt més. De fet, potser donaria per una història més llarga. Notablement curiós.

“Ritus de pas” de Bruce Golden és una elegant història sobre la crida a fer prevaldre tradicions que poden semblar dures però coherents en l’ecosistema on es regeixen. Un jove membre d’una indeterminada espècie ex-caçadora i que ara han assolit la consciència (i entenem que cert grau d’habilitat tecnològica) ha d’afrontar un ritus adult que no li ve de gust i que troba estúpid i retrògrad. Un relat, doncs, que potser no aporta massa de nou doncs no deixa de reflectir moltes idees sobre aborígens terrestres que es veuen abocats a tradicions que emanem de la seva essència de supervivència. Però aquí van una mica més enllà quan la tradició resulta innecessària a l’haver assolit un mínim nivell d’ètica i consciència sobre l’entorn. Potser la història és molt predictible però m’ha encantat la prosa i la traducció de l’Edgar Cotes

I acabem amb un conte que planteja una proposta tan absurda com divertida sobre com ensenyar ballet clàssic a diferents races extraterrestres. El títol ja ho diu tot: “La primera classe de ballet intergalàctic de la Darcy” i està escrita per Dentzel Cherry. I si el títol en sí ja és una sentència, no cal esperar res d’estrany si descobrim com una de les millors professores de ballet del món és abduïda per una raça alienígena que valora les formes d’art més excelses de cada planeta per determinar si les extermina o no. La Darcy haurà d’ensenyar els primers passos de ballet a una horda d’aliens estranys que posseeixen diversos tentacles, ulls i peus però que això sí, vesteixen els tutús de manera convincent. Com comentava, una passada de voltes, un divertimento sense sentit però alhora de prou versemblança humorística perquè el gaudim tot i l’estranya (i fascinant) premissa inicial. Riureu una mica.

Una Catarsi de pocs contes però força complets en general, dos dels quals van estar a punt de passar ronda per la segona fase dels Ictineu d’enguany... senyal que devien agradar força als lectors.

Eloi Puig
18/05/2024