Carlton Mellick III va revolucionar la meva percepció de la fantasia i la ciència-ficció amb la Novel·la La casa de arenas movedizas i posteriorment encara em va trencar més esquemes amb un dels contes inclosos a Bienvenidos al Bizarro com era “Orgia fantàstica” I és que aquest senyor de Portland està considerat com un dels màxims exponents d’aquesta corrent literària que navega entre la fascinació per l’estrany , la gamberrada, l’humor i allò impossible per oferir-nos un producte nou, diferent i sobretot sorprenent. En català en diríem l’Estrambòtic però prefereixo manllevar la paraula anglesa (i des de fa poc també acceptada en castellà) que defineix la col·lecció: El Bizarro, que és tot això i molt més.
I la novel·la curta Matrioshka és també un exemple perfecte de perquè podem aprendre tant del Bizarro. Fixeu-vos amb la trama: Tots coneixeu la paraula “matrioixca”, les nines russes de fusta que s’encabeixen unes dins les altres. El souvernir típic si aneu de viatge a Sant Petersburg o Moscou. Doncs bé, Mellick ha recollit el simbolisme d’aquesta idea i ens ha ofert una inquietant, divertida i inversemblant història que suggereix una metàfora perfecta sobre el què significa acceptar una parella per a la resta de la vida; sobre el compromís ferm a través del prisma de l’amor amb una altra persona... o en aquest cas... no persona.
Perquè aquí és on Mellick ens fa estavellar el cap: Les matrioxques d’aquesta història són una subraça humana. Són entitats vives i que s’integren a la societat de manera relativament normal però que solen viure en guetos o almenys mínimament apartades de la resta dels humans i que tenen particularitats... especials. El nostre protagonista, Benjamin Hammond, i una matrioixca anomenada Ynaria s’estimen i volen casar-se. Naturalment els perjudicis per part dels amics i familiars d’ambdues bandes són immensos. On s’ha vist que un humà i una matrioixca vulguin compartir la resta de la vida junts? Què dirà la gent? De veritat s’estimen? Aquestes preguntes requereixen una resposta autoritària per part del nostre enamorat de manera que accepta fer qualsevol cosa per demostrar el seu amor veritable
Existeix un ritus ancestral dins la comunitat matrioixca: La Prova, la qual consisteix en que la parella passi un temps indeterminat junts i aïllats del món exterior per saber si realment s’estimen i voldran compartir tota una via de matrimoni. Perquè en Benjamin, el nostre sofert nuvi, haurà de conèixer i enamorar-se no només de la Ynaria, sinó de totes les capes que té a dins, de totes les altres nines russes que existeixen al seu interior però que no deixen de formar part de l’essència de la mateixa Ynaria.
Us asseguro que el resultat és excel·lent tant per la narració directa, ràpida i de ritme vertiginós però sense a renunciar a la qualitat a la que ens té acostumats Mellick com per la utilització d’un estil desenfadat i clarament humorístic. Hi ha hagut moments que he aturat la lectura perquè el riure em sobrepassava, però també trobarem instants de tendresa, d’altres de pura sorpresa, d’astorament i perplexitat... sigui com sigui gaudirem plenament d’aquesta narració tan original.
Sí, Matrioshka és una novel·la bizarra, és estranya i estrambòtica però també delirant, inquieta i amb un missatge increïblement amagat (literalment) en moltes capes però que resulta metafòricament creïble per a tots nosaltres. Aquesta novel·la guarda un dels plantejaments i conclusions més originals que he tingut el plaer de llegir en els darrers temps.
Llegiu-la i ja em direu. Però sobretot llegiu a Carlton Mellick III. Espero i em deleixo perquè Orciny continuï apostant per aquest autor extraordinari.
Eloi Puig
27/01/2020
|
|