FREAKCIONS 4

Diversos autors

Editorial:
El Biblionauta
(2018)

Col.lecció:
---

Núm: 04

Pàgines: 80

És ben sabut que en català anem molt escassos de revistes de dedicades a promoure el gènere fantàstic. Per això aportacions com la que cada any realitza el web especialitzat El Biblionauta són més que ben rebudes. La revista de El Biblionauta (anomenada Freakcions) es publica en format digital i en aquest quart número que va sortir a finals del 2018 amb una extraordinària portada dedicada òbviament a l’any Frankenstein podem trobar les seccions habituals que miren de fer bullir l’olla en quant a gènere fantàstic a les comarques gironines. Naturalment també compta amb una sèrie de relats, els quals miraré de donar la meva opinió ràpidament.

Comencem amb en Sergi G. Oset i el seu conte “Allibereu Kiwi (retrat en sípia)”. Oset té la bona mania de sorprendre’m bastant quan llegeixo un relat seu. Aventurar-se a entrar en un dels seus contes és quasi sinònim que llegiràs quelcom fresc i que a priori semblava una altra cosa. I aquest, naturalment és el cas. Si bé els primers moments del relat són una mica feixucs per la utilització d’una verborrea tècnica que sembla pretengui tirar enrere al lector, després Oset fa gal·la d’un sentit de l’humor especial i ens capgira el sentit de la història per acabar fent un homenatge a King Kong i en definitiva al món pulp. M’ha divertit força.

“Les víbries no parlen” de l’escriptor i traductor Edgar Cotes és un relat ben intencionat que recorda en principi a una típica aventura de fantasia heroica però que esdevé quelcom més. M’interessa força el tema (avui dia està de moda gràcies a sèries com Westworld) però potser em manca una mica d’empatia entre els dos personatges que dirigeixen l’acció del relat: un mag i una lluitadora bàrbara que s’enfronten a una missió peculiar. M’hagués agradat seguir les seves reaccions un cop es desvetlla el misteri doncs aquí és on l’autor s’hagués pogut esplaiar més amb la seva idea. Crec que dóna per una relat més llarg.

Montserrat Segura, que ja coneixia arran de El contracte Wong ens presenta “La meva vida d’aigua”, potser la història més emotiva de la revista. És un relat post-pocalítptic, narrat de forma calmada i plena de sentiment. Una història que s’esforça en assenyalar a una dona que genera esperança en una societat sense rumb. La prosa potser un pèl barroca, carregada i la llargada et deixa amb una sensació estranya: per una banda trobo que és massa curta pel que es podria explicar però per l’altra massa llarga pel que ocorre a la trama. Sigui com sigui un conte més que correcte.

En canvi al relat “Els homenets verds” del Jordi Llavoré no hi he aconseguit entrar. Una història narrada amb un to humorístic que fabula amb la frontera sobre l’existència o no d’uns curiosos extraterrestres. Com deia, el to no m’ha caçat en cap moment.

Original sí que és “Diari d’una mestra de poble” de Jordi Dausà o com una nova professora d’un petit poble perdut qui sap on es troba amb tot d’èssers estranys que repassen bona part de la nostra mitologia. Però el que resultat al començament divertit (i instructiu) no té un final en acord amb aquesta originalitat inicial. M’ha sembla un pèl desaprofitat.

L’Hugo Camacho treballa tota mena de registres i en aquest cas ens proposa “Guia i tips per a cadàvers cantaires” una curiosa descripció de com jugar a un joc del tot estrafolari. És curiós però no m’ha arribat a agradar tan com altres contes seus.

Finalment David Castejón publica el relat guanyador de la Convenció Sóc Fiki, sóc cultura i Premi Ciutat de Figueres per “C.P.Urgatori\<_”, un títol al meu entendre horrorós però amb història sobre consciència robòtica que certament m’ha semblat notable. Aquí Castejón ens posa en la pell d’un robot que sent i pensa de forma diferent al que dicta la seva programació. Una història que també dóna per més llargada i que caldria polir potser el paper dels humans.

El Freakcions 4, doncs, un any més ha sortit amb relats, notícies, entrevistes i articles d’opinió. Es mereixeria una continuïtat, sense dubte, més gran perquè sempre manca informació, contes i qualsevol aportació que ens pugui oferir una revista d’aquesta qualitat en la nostra llengua.

Eloi Puig
30/07/2019