MIASMA 8
(2007)

Diversos autors

Editorial:
Edicions Miasma
(2007)

Col.lecció:
Miasma

Núm: 8

Pàgines: 58

El vuitè número de la revista Miasma ens ofereix una mostra prou representativa dels principals corrents del gènere fantàstic. Hi trobem una mica de tot, fantasia, ciència ficció i òbviament relats de terror sobrenatural, la insígnia de la revista.

El conte més elaborat és sense dubte “La profecía del poeta inglés” d’Ignacio Guerrero. Es tracta d’una investigació d’un misteri que envolta uns manuscrits perduts i que és portada de forma més que correcte sota el punt de vista del protagonista-narrador en una primera persona però també en tercera persona quan l’autor ho troba escaient. No és que resulti original (a aquestes alçades les històries profètiques sobre l’adveniment de l’anticrist estan molt vistes) però Guerrero té prou habilitat com per narrar-nos una història convincent.

La millor prosa és per una història breu de Santiago Eximeno. A aquestes alçades a un no li hauria d’estranyar que aquest autor exposi les seves idees amb gran fluïdesa i estil. La història de “Grial” tampoc resulta molt innovadora, però es deixa llegir amb plaer i aconsegueix mantenir-nos atents. Senzilla i efectiva. Un conte fantàstic al voltant dels secrets que podem trobar en un espectacle de fira que conté relíquies sagrades.

Paradoxalment amb “El Muro” m’he divertit força. Un relat divertit i entretingut entorn a una batalla contra uns bàrbars. Està tractat des d’un punt de vista humorístic, fins hi tot m’atreviria a dir que m’ha recordat l’estil irònic de Pratchett (i no només pels peus de pàgina). En definitiva un relat amè que es fixa molt amb els personatges i que només peca de semblar un capítol dins una història més amplia.

El conte més original recau en “El primogénito o la cepa humana”. En aquest relat ens endinsarem en els conflictes morals d’un jutge/executor que promulga el genocidi a una sèrie d’espècies si durant el “judici” es detecta que alguna porta el gen d’una raça considerada com la portadora del mal: La Humana. La història està força ben plantejada però resulta poc fluida, sovint cal rellegir algun paràgraf per entendre bé la situació que ens proposa l’autor. Té un final digne però l’estil, com deia, necessita polir-se més.

“La rendición”, un conte en primera persona amb aires Lovecraftians, ens parla sobre la mort i la desesperació en que es troba un polissó a l’arribar a un poble pescador on ha desaparegut la gent. M’ha faltat quelcom més per que m’enganxés.

Finalment també tenim un conte que no respon a les expectatives del seu magnífic títol, “Andad de día que la noche es mía”. Diàlegs forçats i poc creïbles. Una història de fantasmes sense que tingui una explicació clara del perquè de tot plegat. És un conte prou extens perquè l’autor pugui deixar-se anar i narrar-nos una bona història sobrenatural, però m’ha semblat una mica massa  poc tangible, potser em caldria un segona lectura per entendre bé el que ens proposa l’autor (cosa que ja em va passar amb un altre conte seu, “Cama Dragón”).

Aquest número 8 de Miasma també inclou un fragment més del particular homenatge que Óscar Mariscal fa a Lovecraft amb “Lovecraft y la Buhardilla enbrujada”  i també un poesia, “El Abuelo”, escrita per Jorge Chípuli (sento dir que solc fer comentaris sobre les poesies, per mi són un gènere literari molt aliè)

A la part final podrem llegir un microrelat, "El Puente", que quedà en segona posició del Premi del Concurs de Microrelats de Terror i Gore de Molins de Rei (el primer i el tercer premi, escrits en català, es poden trobar a la Miasma 3 en la seva edició en català). Un conte que aposta per l’absurd i els cercles viciosos. Força bé.