NARRANACIÓN 1
(2017)

Diversos autors

Editorial:
Narranación
(2017)

Col.lecció:
Narranación

Núm: 01

Pàgines: 50

La comunitat d'afeccionats que s'aglutina al voltant del bloc Narranacion.com van llançar l'estiu passat el seu primer número en paper. A l'espera que aquesta setmana aparegui el segon número m'he llegit aquest llançament inicial i passo a comentar les meves percepcions d'una nova revista que cuida (i molt) el seu aspecte i que m'atreviria a dir que se'n parlarà.

Per començar, la revista Narranación es caracteritza per presentar contes en format de relat breu o de còmic però tinc entès que també estan oberts a la poesia i segurament a altres formats literaris com el teatre. Els contes es publiquen tan en català com en castellà sense traduir-los i segons els responsables, el 80% acostumen a ser relats de gènere fantàstic. Però el que primer crida l'atenció és la magnifica tasca que han realitzats els editors en la maquetació, la qualitat del paper escollida i especialment les il·lustracions que poden presumir de realçar la imatge gràfica de la revista a nivells molt alts. Com a curiositat, al final de cada conte hi ha un codi QR que pot ser escanejat pel mòbil i que ens transporta al bloc de Narranación

Per altra banda, en la meva modesta opinió caldria potser incorporar un tipus de lletra més gran i també un interlineat més ample. Naturalment això només són percepcions i gustos propis. També, però, tinc un parell de petites oportunitats de millora: La primera és que no entenc per què s'ha separat un dels contes (“L'últim fill”) en dues parts dins de la mateixa revista. Això de passar unes pàgines endavant m'ha recordat a un Tria la teva aventura i no puc entendre el motiu. La segona és més important: El conte “Cuentos completos de Kun: la cueva de los recuerdos” de Maurice i Lourdes LaPlace està incomplet... diu “continuarà..:” però tenint en compte que sembla que la revista tindrà una periodicitat bianual, no crec que sigui molt bona idea deixar un conte a mitges. En tot cas, això són aspectes tècnics, però passem al contingut que és el que més ens interessa:

Obre la revista el conte “L'últim fill” de Javi Fernández, un dels alma mater de la revista. És un relat molt ben narrat però que no arribo a albirar quin objectiu persegueix. La història ens situa en una món presumiblement post-apocalíptic on la humanitat ha evolucionat sota terra i on la tecnologia és el pa de cada dia. Allí podrem descobrir a través d'unes cartes com un personatge retorna al món exterior i es troba una mena d'utopia ecologista difícil de descriure. Mentrestant, però, l'autor semble incidir en la deshumanització que la tecnologia ha portat a la societat subterrània. Potser una referència al que ens passa avui dia? Com deia, molt ben narrat però la dispersió d'objectius li resta força, al meu entendre. Crec que mereixeria una història més llarga. Les il·lustracions de Teresa Suau que l'acompanyen tendeixen a remarcar els colors vius, en algun moment en excés pel meu gust. M'ha agradat més la segona.

Seguim amb “Eslabón” de Jordi Vendrell. Al meu entendre el millor conte de la revista. Una història de bucles i viatges impossibles al voltant d'una misteriosa casa. És un relat amb força que transmet molt bé la desesperació i la incomprensió del protagonista. Narrat amb fluïdesa i ben estructurat. Molt bé. Com també és fantàstica la il·lustració que l'acompanya, signada per Albert Vendrell, que ens transmet la mateixa inquietud que el relat.

“Cuina viva” de Josep Sempere, l'únic autor que havia llegit anteriorment gràcies a Aquesta nit no parlis amb ningú, és en canvi un relat simpàtic que a través de l'humor ens acosta escenes surrealistes sobre com uns menjars cuinats caminen tots sols cap a la casa que els han de consumir. El dibuix de Marc González il·lustra perfectament l'estrany ésser.

El còmic també es present a la revista, cosa que aplaudeixo fervorosament. En aquest primer número hi trobem “Mudo” de Gerard Freixes, el talent del qual vaig descobrir durant la presentació del segon número i està fora de tot dubte. Haig de dir que la part gràfica del còmic m'ha agradat però que no he entès la història.

A “Las tres lunas” de Daniel Clemente tornem a la ciència-ficció més clàssica. Per començar diré que la idea, la premissa inicial que es desvetlla en la seva totalitat al final del conte, m'ha semblat realment interessant. M'agrada molt on vol arribar l'autor i el final és perfecte però no m'ha atrapat la manera en que Clemente explica la història, especialment al començament. És un conte correcte però que podria haver estat més intens o més aterridor segons com es miri amb una prosa enfocada de manera diferent. Per cert, la il·lustració de Jordi Fabregat és fabulosa.

Pel que fa a “Cuentos completos de Kun: la cueva de los recuerdos” no puc valorar-lo doncs només hi ha una part del relat.

I per acabar aquest primer número, trobem dos contes bastant curts. “El troll” de Javi Fernández, resolutiu i eficient però eclipsat per la gran il·lustració de Javi Remiserio i també ”El entierro” que aconsegueix un efecte correcte amb dosis de terror, aquest cop, no sobrenatural. Per cert, també una menció molt especial a la il·lustració de Dani Ramos.

Una primera revista, doncs, amb contes força interessants entre els quals destaco “Eslabón” i grans il·lustracions com les de l'Albert Vendrell i Jordi Fabregat. Aquesta setmana apareix el segon número i esperem puguin ser molts més. Després d'assistir a la reunió de presentació d'aquest segon volum i comprovar in situ l'enorme número de col·laboradors que té la revista estic segur que aquesta té corda per molt de temps. Enhorabona doncs!

Eloi Puig, 21/02/18

: