|
Tinc la sensació que cada cop que sumem un número més de la revista Narranación augmentem les pàgines, les històries i els extres. Sembla que com si aquesta publicació igualadina desitgés expandir-se cada cop més. I és ben cert que cada cop compta amb més convidats i amb més il·lustradors de prestigi. Veiem-ho:
Comencem pel conte “Creadores de dioses” de l’Eduard Martí, un nom que potser hauríem de començar a retenir (acabo de llegir un altre conte seu excel·lent a una altra antologia). En aquest cas ens endinsem a una història de ritme frenètic i aires poètics sobre la creació i destrucció de l'univers. Un vell déu es mor i intenta perpetuar-se a través de fills, de nous déus. Es un relat que llegeixes ràpidament. Potser l'autor abusa una mica de la sentències curtes, del ritme incansable, com si tot és resolgués en deu segons (potser és la seva intenció). Però forca notable en general. La il·lustració de Kafka es perfecta i acompanya al conjunt del relat de forma ideal.
Seguim amb Ricard Aldea i el conte “Relació singular”, un relat de caire costumista escrit correctament on se'ns relata la relació d'amistat casual de dos homes. És una història, però, que triga molt a portar-nos al seu objectiu i on ocorren pocs fets destacables. El final és poc interessant. No m’ha motivat massa.
“Dins meu” de Javi Fernández és un misteri per mi. No l’he entès. De fet l’he llegit dos cops. La prosa i l’estil m’agraden però no entenc el relat. Una narració a través dels set pecats capitals que no he sabut discernir. I em sento una mica inútil al respecte, sincerament. Prefereixo no opinar i deixar-lo sense valorar. La il·lustració, obra de Jordi Vila Delclòs, molt bona per cert
Com és bastant habitual a la revista Narranación, també compte amb petits còmics. En aquest ens topem amb “Siembra Vientos” de Jaume Carballo, la història d’una caça de bruixes que es gira en contra del frare que la promou. El guió potser molt senzill. El dibuix, prou bo.
Arribem al que potser és el millor relat de la present revista: “Los que lo saben todo sobre nosotros” del veterà Josep Sampere. Es tracta d’un relat amb un ritme precís, fantàstic, que no pots parar de llegir. Toca de forma un tant poètica la fi del món en mans d'aquells que ho saben tot sobre nosaltres. A través de la vida d'un noi normal que ha heretat la sapiència de la seva suposada Avia. Aquí Sempere torna a dirigir un conte directe amb un final esplèndid
La poesía també té lloc a través de “Tres noches” de Dani Clemente. I com és normal no valoraré les aportacions poètiques per la meva manca de criteri al respecte.
Seguim amb “La paret” de Ricard Sayeras, un conte de caire clàssic narrat de forma singular però que aporta poc. Un noi sent una presència quan passa a prop d'una paret on en el passat hi ha haver crims infames. Li ha faltat intensitat al meu parer. A destacar la il·lustració de Dani Ramos
Deborah Walker ens porta un conte en anglès: “Whithout Access” que com de costum no comentaré. El meu nivell d’anglès em permet entendre’l però no gaudir-lo literàriament.
Trobem per sorpresa a un convidat com Edgar Cotes que aporta la nota simpàtica al recull amb “Malnoms”, un conte en clau d'humor sobre una curiosa visita que rep l’actor Boris Karloff. Divertit.
“Esther” de l’Alba Llobet és un soliloqui narratiu on Esther, la protagonista ens narra el perquè va matar el seu marit. Una narració intensa i ben portada. Una trama realista que denúncia els maltractes masculins però potser és poc original.
Elena Polanco a qui ja conec d’un gran relat a Extraordinàries, ens porta una altre gran història amb “El alma de Elise”, un relat viu, tendre i paradoxalment terrorífic, quasi surrealista. La màgia del talent amagat d'una prostituta es anhelada de cop per un noi somiador que vol viure de la música. M'ha agradat molt. Polanco m'ha sorprès amb la trama i a més ha elaborat una prosa efectiva i preciosa.
I també trobem a tota una convidada d’honor com és l’Elisenda Solsona que ens porta “’Perennifolia”, el relat més angoixant del recull. Un conte sobre la pandèmia, però per sobre de tot enfocat a la por d'una mare de perdre un fill, de la solitud… i potser la demència? O també d’un viatge molt especial en el temps. Solsona torna a demostrar que és una grandíssima contista i ens torna a portar una obra ambigua i fantàstica. Molt bé
Els directors de Narranación també ha cregut convenient afegir un breu article d’un servidor on sintetitzo l'estat actual de la fantasia en català. Sense descobrir res que no haguem intuït entre
tots però intentant donar algunes pistes sobre el bon moment que vivim dins el fandom en català. Porta per títol "Ha arribat l'hora de la literatura fantàstica en català?"
La Revista Narranación va apostar des del seu primer número per oferir una història de llarg abast: "Cuentos completos de Kun" de Maurice & Lourdes Laplace. La valoraré quan aquesta es completi.
I finalment trobem una entrevista al mític Antoni Garcés. En un format desenfadat (sense preguntes i respostes directes) l'he trobat molt interessant. Un geni del dibuix en Garcés. Molt recomanable.
Eloi Puig
15/12/2022
|
|
|
