|
Howard P. Lovecraft és sense dubte un dels escriptors més influents de començaments del s. XX per tots aquells amants del terror. La seva cosmogonia al voltant dels anomenats mites de Cthulhu ha traspassat fronteres (i dimensions) i ha general una autèntica devoció per part de molts seguidors, tant afeccionats com també escriptors, molts dels quals han continuat aprofundint en la seva obra.
A més, sembla que Lovecraft torna a estar de moda (o ho estarà segur l’any que ve si els rumors de la sèrie produïda per HBO són certs); només cal veure algunes de les darreres novel·les que he llegit darrerament com La balada de Tom el negro o Agentes de Dreamland, ambdues amb clares referències a l’obra lovecraftiana però completament actuals.
Així doncs, no és d’estranyar que també ens arribin còmics que volen profunditzar en la vida de l’autor de Providence. En aquest cas, tenim una obra guionitzada per Álex Nikolavitch i il·lustrada per Gervasio, Carlos Aón i Lara Lee i magníficament publicada per Ediciones Oberon que es centra en un període de la biografia de l’autor que abasta els darrers dotze anys de la seva vida, potser quan la seva creativitat va assolir costes més altes.
H. P. Lovecraft ha arrossegat sempre una certa àuria de misteri o més aviat de inquietud entre els seus seguidors. El seu posat trist i les seves obres de terror còsmic sense dubte han ajudat a crear una imatge de personatge estrany. I aquí és on entra aquesta novel·la gràfica: En intentar presentar a Lovecraft com una persona amb el seu tarannà i les seves manies però també com un escriptor normal que vol veure les seves obres publicades com qualsevol altre.
No és que Lovecraft fos el súmmum de la normalitat però òbviament també tenia amistats, reia d’acudits o menjava gelats com qualsevol persona. Si bé, per exemple a la novel·la Los nombres muertos de Jesus Cañadas se’ns mostrava a un Lovecraft més dinàmic, aquí Álex Nikolavitch l’ha definit més acord amb el seu temperament ressaltant també els seus defectes (com el racisme).
El problema (si és que és un problema) és que la vida de Lovecrat no va ser tampoc cap aventura continua i que deixant de banda la curiositat que pot despertar conèixer-lo una mica més a fons – especialment en aquests darrers anys- la seva vida quotidiana i els seus viatges entre Nova York i Providence interessaran bàsicament als més fervorosos seguidors de l’escriptor mentre que a als que som només afeccionats l’obra no ens colpirà massa.
Potser sí que ens resultarà interessant conèixer a altres escriptors contemporanis de Lovecraft que van aparèixer a la seva vida (alguns dels quals van esdevenir grans amics ), com per exemple Robert Bloch o Robert E. Howard (creador entre d’altres de Conan) o descobrir algunes de les seves aficions estranyes (com inspirar-se en cementiris a la llum de la lluna) però deixant de banda aquets fets puntuals, l’obra està pensada més com a un rerefons biogràfic d’una persona que va ser més normal del que a tots ens agradaria pensar.
M’ha agradat especialment el dibuix i el color que s’ha emprat: una línia clara que m’ha fet sentir molt còmode llegint i que emfatitza en la normalitat de la per altra banda monòtona vida de l’escriptor. Potser m’esperava transgressions sobre els terrors còsmics sobre els que Lovecraft escrivia més plasmades el dibuix, però tanmateix el resultat és igualment notable.
En definitiva, una novel·la gràfica correcta, lleugera i que lluny de transmetre’ns inquietuds sobre l’obra de l’escriptor, enfoca el seu guió a la seva edat adulta en circumstàncies bastant normals.
Recomanat especialment per als fans de l’escriptor
Eloi Puig
18/04/2019
|
|
