LA MONTAÑA MÁGICA
Maho no yama
(2005)

Guió i dibuix:
Jiro Taniguchi

Editorial:
Ponent Mon
(2009)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 72

Haig de reconèixer que em vaig estrenar amb l’obra de Jiro Taniguchi de la millor manera possible llegint aquesta gran història que és Barri llunyà. Això propicià que tot i tenir altres còmics d’aquest autor per casa no m’ho pensés dos cops alhora de comprar La Montaña mágica quan la vaig veure en una llibreria. De fet va ser un regal a la meva parella, la qual ha gaudit molt d’històries com El almanaque de mi padre.

Però no és or tot el que lluu. Seria injust comparar La Montaña Mágica amb Barri Llunyà pel simple fet que considero a la present obra més dirigida cap a un públic juvenil i per tant aquesta déu ser la principal raó per la qual he trobat el guió massa senzill. Taniguchi és tan guionista com dibuixant d’una història ambientada en el seu poble natal. Allí dos germans veuen com llur mare marxa a la gran ciutat per operar-se i com la vida es va tornant trista a mesura que sembla que no acabi de recuperar-se. Aquí juga un paper important el retrat que sol fer Taniguchi dels rostres dels seus protagonistes… amb aquell aire perpetu de melangia i tristesa que juntament amb el seu estil realista sembla sempre que estiguem llegint un drama amb majúscules.

Però la vida al poble aporta altres sorpreses als germans al descobrir una salamandra gegant que té poders telepàtics i que clama ajuda amb urgència. A partir d’aquí les aventures es succeiran, totes de forma amable, desenteses, inserint part de la mitologia fantàstica nipona en la història i usant-la per que l’autor pugui narrar una trama senzilla i planera.

Potser aquest punt, com deia abans, és el que m’ha deixat més fred. El guió és efectiu però poc desenvolupat, més pensat per nois i noies que comencin a llegir manga que per a un públic més exigent. En canvi el dibuix – a tot color- és espectacular i ple de detalls, més proper a l’anime fins hi tot.

Una lectura plàcida i ràpida, sobre una història que no passarà de ser correcta. Interessant especialment per als més joves i allunyada de la filosofia implícita d’altres obres com l’esmentada Barri Llunyà.