LOS 4 FANTÁSTICOS. de john byrne
(1984-1986)

Guió
John Byrne
Roger Stern
Jim Shooter

Dibuix:
John Byrne
Ron Wilson
John Buscema


Editorial:
Panini
(2016)

Col.lecció:
John Byrne

Núm: 3

Sèrie:
Los 4 Fantásticos

Números originals:
Fantastic Four
#269 to #286
Fantastic Four Annual #18 #19
The Thing #19
Secret Wars II #2
Avengers #263
Avengers Annual #14

Continuem la relectura del 4 Fantàstics, guionitzats i dibuixats per John Byrne. Aquest tercer volum portarà canvis importants en la vida del quartet. Som-hi:

Podem començar dient que l’autor canadenc es posa seriós. O almenys tot el seriós que es pot posar en un còmic de súper-herois a mitjans dels vuitanta. A l’anterior volum vam comprovar que les seves trames còsmiques s’entrellaçaven perfectament amb les domèstiques i en aquest tercer volum, que integra des del Fantastic Four #269 fins al Fantastic Four #286, a més del Fantastic Fou Annualr #18 i #19, The Thing #19, Secret Wars II #2 (fragment), The avengers Annual #14 i The avengers #263 trobarem una evolució similar als guions que comentava.

El fet més remarcable d’aquests número és la absència de la Cosa en el quartet. Ben Grimm, en una de les seves èpoques reflexives sobre la seva pròpia naturalesa es va quedar al món-batalla on van transcórrer les Secret Wars per meditar sobre sí mateix. Això va propiciar que Hulka entrés a formar part dels 4 Fantàstics com a quart component, substituint de forma provisional a la nostra benvolguda Cosa d’ulls blaus. Un gran encert per part de Byrne perquè la personalitat de Jennifer Walters (Hulka) i el seu optimisme, barrejat amb la seva bellesa i naturalitat contrasta moltíssim amb el caràcter i presència de Ben Grimm, cosa que va refrescar molt les aventures dels nostre herois. I això us ho diu un que creu que la Cosa és el millor personatge dels 4F i un dels millors de Marvel!

Sigui com sigui, Hulka s’integra perfectament amb tots els altres membres del quartet, tot i que es fixarà especialment amb en Wyatt Wingfoot, l’amic indi que s’està uns mesos a l’edifici Baxter de visita, per començar una relació sentimental amb ell. Byrne, de fet dedica esforços a presentar-nos la geganta verda amb capítols plens de dinamisme i que a més, son molt divertits. Un exemple és el  Fantastic Four #275 (La verdad desnuda) on Hulka ha d’enfrontar-se als paparazzi mentre pren el sol en topless al terrat de l’edifici Baxter.

Toparem també amb aventures tòpiques durant la boda de Medusa i Raig Negre dels Inhumans on òbviament els 4F hi esta convidats amb ressonàncies de la guerra Kree-Skrull (Fantastic Four Annual #18) o per exemple el Fantastic Four #269 (Caído del cielo) que ocorre en territoris indis on s’enfrontaran a Terminus (Aquí val la pena incidir que l’assessor científic d’aquest número —cosa ja de per sí estranya en un còmic de súper-herois— va ser el veterà escriptor Larry Niven)

Però he dit al començament que en John Byrne es posa seriós. Això es tradueix a que dedica alguns números a posar-se en la pell de la Sue Richards i en menor mesura en la de Johnny Storm. Pel que fa a la nostra estimada Sue, cal pensar que acaba de passar per un avortament i encara pateix seqüeles per la pèrdua de la seva filla i que vol dedicar més temps a cuidar al petit Franklin. Ella i en Reed es traslladen a una casa als afores, suplantant per primer cop les seves identitats secretes per mirar d’oferir una vida normal al seu fill. La cosa surt malament en una aventura on treu el cap el dimoni Mefisto. És, però, en els següents capítols on la Sue pateix més, donat que la seva ment es veu controlada per Psicoman, el qual li renta el cervell i la converteix en Malicia, la senyora de l’odi. Les tortures psíquiques que li provoca a la Sue estan narrades (i dibuixades) amb gran mestratge per part de Byrne. Tot plegat, un fet molt perillós si tenim en compte que la Sue és la membre més poderosa dels 4 Fantàstics. Això la fa sentir violada psíquicament d’una manera brutal i decideix deixar de ser una bona noia... ella mateixa s’autobateja com ‘La dona invisible’ deixant de banda, doncs, el qualificatiu de ‘noia’. El seu caràcter es torna més seriós i no accepta tan fàcilment les ordres d’en Reed Richards. Aquest episodi també posa de manifest problemes de racisme latent als EUA, dels blancs conta la comunitat negra, cosa que evidencia un cop més que Marvel sempre està al dia dels problemes socials. Com a enemic Psicoman és sempre interessant i crec que el Fantastic Four #286 (Tormento) és un dels més ben aconseguits (Sobretot a nivell gràfic) de l’etapa de Byrne.

Comentava també que Byrne dóna una mica més de protagonisme a la Torxa Humana. I així és: Per una banda li atorga una nova novia. Aquest cop més especial que mai doncs es tracta d’un personatge de tots conegut. Les aventures domestico-galàctiques tornen a plasmar-se a la perfecció amb el que comença a semblar un culebrot però també una sèrie de decisions molt adultes que li atorguen més caràcter a Johnny Storm. El fet més impactant, però, es dona al Fantasic Four #285 (Héroe), un episodi especial dedicat a la Torxa humana on un nano admirador seu es cala foc voluntàriament per semblar-s’hi. Possiblement un dels números més seriosos de la història de Marvel on Byrne, suposem, pretenia avisar als lectors que no intentin ser com els seus herois de la vinyeta. Dur i colpidor com poques vegades s’ha vist a la Casa de les idees.

Aquest volum és molt divers, i deixant de banda la incorporació de Hulka i els problemes de parella i família del quartet, ens trobem amb un Fantastic Four Annual #19 (Llamadas desde las estrellas) carregat de nostàlgia (Enllaça de manera directa amb una de les aventures que em van fascinar més de petit: L’enfant terrible, al Fantastic Four #24). Beneïda continuïtat la dels guionistes!

Un altre fet destacable és la destrucció (aquets cop total) de l’edifici Baxter, obra de l’enemic número 1 dels nostres superherois. Això propicia que aquests hagin d’anar a viure a la mansió dels Venjadors (d’on Hulka, per cert, acabava de marxar). I parlant d’aquests últims, i tornant als conflictes galàctics, els darrers números del volum seran un altre crossover amb els Venjadors... aquest cop a una galàxia de distància i molts skrulls pel mig, cosa que sempre és d’agrair.

Però ah! Encara tenim un altre episodi molt especial que demostra que els 4F són quasi bé sempre al bell mig de tot. Es tracta del Fantastic Four #286 (Como un Fénix) que enllaça amb una aventura prèvia dels Venjadors i que ens mostra una les ‘resurreccions’ més polèmiques de la casa Marvel, que com podeu sospitar amb el títol ens porta directament als fets ocorreguts sis anys abans (1980) al Uncanny Xmen #129-137, o el que és el mateix: La saga de Fénix Oscura.

Com podeu veure, un volum deliciós, ple de girs argumentals, nous personatges i aparicions de vells coneguts. I regat amb un dibuix que Byrne perfeccionava títol rere títol. Els 4 Fantàstics en plenitud d’acció.

Eloi Puig
16/01/2022